Selecciona Edició
Connecta’t

2017, un any negre a les platges catalanes

Quan falta un mes perquè acabi la temporada de bany, 19 persones han mort ofegades, gairebé tantes com en tot l'any passat

Rescat d'una persona ofegada aquest estiu en una platja catalana
Rescat d'una persona ofegada aquest estiu en una platja catalana

Un jove rus de 25 anys va decidir fer una capbussada dimarts passat a la platja del Miracle de Tarragona, tot i que hi havia bandera vermella per mala mar. El cos del banyista va ser localitzat sense vida hores després en un espigó. El jove és, de moment, l'última víctima a les platges catalanes aquest estiu i eleva a 19 la xifra de morts per ofegament. El nombre ja frega el total de morts d'anys anteriors. Quan encara falta un mes perquè s'acabi oficialment la temporada de bany, Protecció Civil assumeix que el 2017 serà un any tràgic.

L'11 d'agost hi ha registrades 19 persones mortes i 13 ferits greus a les platges catalanes, als quals cal afegir cinc morts i vuit ferits greus a les piscines públiques i privades, segons Protecció Civil. Les estadístiques referents a l'aigua dolça s'han mantingut estables l'última dècada, però les d'aigua salada preocupen les autoritats. I no els falta raó. La campanya d'estiu —que va del 17 de juny al 15 de setembre— de l'any passat es va tancar amb 18 morts, un menys que aquest any, tenint en compte que encara queda un mes perquè finalitzi la temporada de bany. Les pitjors estadístiques d'aquesta dècada van ser el 2015 (21 morts) i el 2013 (20). “Serà un any molt dolent, amb les dades actuals ja hi ha gairebé tants ofegats com en campanyes anteriors”, admet Rosa Mata, cap de guàrdia de Protecció Civil.

19 morts i 13 ferits greus

Aquest estiu, fins a l'11 d'agost, han mort 19 persones a la platja. Altres 13 han resultat ferides greus.

El pitjor estiu de l'última dècada va ser el del 2015, amb 21 morts. Segueix el del 2013, amb 20.

A les piscines, la xifra es manté estable els últims anys amb 5 morts.

Vigilància. Només 228 de les 354 tenen servei de socorrisme.

Aquestes dades es refereixen només a banyistes i no inclouen morts en canals o rius, ni submarinistes ni morts a la sorra. Per això aquest registre no inclou el pescador mort aquest divendres en caure de l’espigó a la platja de la Barceloneta, a Barcelona. Protecció Civil recopila les dades des del 2010; fins llavors les estadístiques estaven disgregades entre els cossos que es dediquen al salvament, com el servei de socorrisme, el SEM, etc.

Las males estadístiques també es repeteixen al conjunt d'Espanya. A tot el país s'han produït més de 300 morts per ofegament entre el gener i el juliol, un 14,66% més que durant el mateix període de l'any anterior, segons dades de la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme.

Mata considera que és molt aviat per aventurar les causes d'aquest increment de defuncions. “Cal mirar les dades amb detall, si són imprudències o bé si els morts tenien patologies prèvies. Ara mateix no sabem el motiu d'aquest augment”, admet. També assenyala que aquest estiu hi ha hagut molta afluència a les platges per les dues onades de calor i que en molts casos els accidents s'han produït amb la bandera verda onejant a la platja.

No obstant això, els serveis de salvament coincideixen que hi ha un patró habitual que es repeteix en els ofegaments: “Acostuma a ser una persona d'entre 60 i 65 anys, que potser no es troba bé i decideix entrar al mar a refrescar-se, quan no ho hauria de fer, és millor utilitzar la dutxa”. A les piscines, els morts són majoritàriament nens. A més, molts accidents mortals s'acostumen a produir a primera hora del matí o a última de la tarda, quan no hi ha vigilància a les platges, tot i que no totes tenen servei de socorrisme: només en tenen 228 de les 354 de platges a Catalunya. “També hi ha casos d'imprudències i de persones que no fan cas de les indicacions dels socorristes o dels colors de les banderes”, afegeix Ramon Badia, responsable del programa de salvament marítim de la Creu Roja a Barcelona. A tot això s'hi afegirien aquest any més afluència a les platges per les temperatures extremes i l'augment del turisme.

Sense criteris unificats

Es poden reduir les xifres d'ofegats? Segons el director del 112 i de l'Institut d'Estudis Mèdics (IEM), Agustí Ruiz, hi ha víctimes “evitables”. “Les morts a la platja es deuen bàsicament a un problema cultural: no tenim respecte pel mar, ni per les banderes, ni per les indicacions dels socorristes, ni tampoc per la nostra capacitat física”. Protecció Civil i la Creu Roja també coincideixen a demanar als banyistes que extremin les precaucions. “El millor rescat és el que es pot evitar”, assenyala Badia.

Rosa Mata va més enllà i també proposa reforçar la vigilància a les platges, ja sigui ampliant els horaris (habitualment els socorristes hi són de 10.00 a 19.00) o augmentant la presència d'aquests professionals. Però els experts són conscients que es troben amb una gran dificultat: no hi ha una normativa que ho reguli. “Ens basem en la llei de costes del 1972, que deixa la competència en mans dels ajuntaments, així que cadascú dicta la quantitat de socorristes per quilòmetre de platja”, apunta Badia. La responsable de Protecció Civil considera que seria útil tenir una llei autonòmica o estatal que unifiqués els criteris i establís, per exemple, “un mínim de vigilància segons l'afluència de banyistes i segons l'estat de la mar, així com classificar el risc de les platges”.

MÉS INFORMACIÓ