“Li he clavat una bufetada a més d’un si es passava de la ratlla”
Sol Ramos és una de les vuit gogós que cada dia anima les festes del Café del Mar que s'acaba d'inaugurar al Port Fòrum
El pentinat que adorna el cap de Sol Ramos fa honor al seu nom. Com si fossin rajos, 20 plomes atigrades li surten del cap en totes direccions i es barallen contra una brisa marina que bufa ben fort un divendres d'estiu a la nit. La llum la posen el seu somriure, amb unes dents grosses i blanques, i uns ulls clars difícils d'ignorar. Aquesta argentina de 25 anys és una de les vuit gogós que cada dia anima les festes del Café del Mar que s'acaba d'inaugurar al Port Fòrum, a Sant Adrià de Besòs. L'estudiant de dansa assegura que és possible guanyar-se la vida fent el que més li agrada. Encara que sigui estiu.
Aquesta nit, el vestuari de la primera de les quatre sessions de ball que inclou la seva jornada laboral de tres hores té un aire futurista. El bodi negre amb textura metal·litzada, les arracades amb mirallets i un casc a joc que es treu per parlar millor. “Els talons d'avui no són gaire alts”, ironitza ensenyant unes sabates que afegeixen 10 centímetres als seus 1,73 metres d'altura, bronzejat perfecte i llavis de color carmí. De dia balla a l'escola i de nit a la feina, tant a la seu de la famosa discoteca eivissenca com a l'Opium del Port Olímpic de Barcelona.
“Ja no m'atabalo com abans”, confessa la ballarina originària de Rosario. La carrera sobre el podi va començar quan tenia 22 anys i sortia d'una discoteca a l'exclusiva població uruguaiana de Punta del Este. Li van oferir anar-se'n a Eivissa, la meca de la nit, a fer la temporada. A l'illa va treballar, entre d'altres, per Pacha i Privilege, el club més gran del món i amb un aforament per a 10.000 persones. Ho va suportar bé, assegura, però només a la capital catalana era possible seguir amb el seu somni de ser ballarina professional. Sap perfectament que és una professió amb data de caducitat i el seu somni és tenir la seva pròpia companyia d'esdeveniments i espectacles. Però cada cosa té el seu moment.
“L'estiu fa olor de ‘quilombo’, d'enrenou”
On aniràs de vacances? Aquest any m'encantaria anar a Tailàndia o Bali. Per mi l'idea de descans és una platja i sempre que puc m'hi escapo.
Què vols ser de gran? Somio amb tenir la meva pròpia empresa d'esdeveniments i espectacles. M'agrada molt ballar, però sé que la vida de gogó té data de caducitat.
De què fa olor l'estiu? Ui, doncs fa olor de quilombo! (una expressió argentina similar a enrenou, sarau).
Ets més de vi amb gasosa o de gintònic? Soc més de gintònic.
Ramos dorm una mica després de treballar, estudia i el principal descans el fa a l'hora de la migdiada. Arriba al Café del Mar a les sis de la tarda per sotmetre's, amb les seves companyes de l'empresa d'entreteniment Avantgard Entertainment, a la sessió de maquillatge, pentinat i vestuari, que canvia en cada actuació. Cada sessió de ball dura 15 minuts, al ritme electrònic que decideixi el DJ de torn. La coreografia de la indumentària futurista es fa al petit pont que hi ha sobre la piscina.
“Una gogó ha de tenir una bona actitud; si no t'agrada ballar, es nota”, assegura. Una ètica que es veu recompensada. “Hi ha gent que se t'apropa i t'agraeix el show”, diu satisfeta. I n'hi ha, és clar, que s'apropen una mica massa. “Li he clavat una bufetada a més d'un que es passa de la ratlla”, recorda mentre aixeca una mà ben oberta, augurant una bona clatellada. I una ètica que també l'obliga a mirar-se altres ballarines quan és a l'altra banda de l'escenari. “Segueixo un munt de noies, m'encanta veure-les”, reconeix.
El vent se li endú una ploma del pentinat. Després de fer dues gambades s'ajup i l'atrapa amb una agilitat increïble. “Cada una val uns 20 euros!”, diu. La mateixa destresa que demostra a l'hora de pujar a l'escenari. Són les nou del vespre i la terrassa del local encara no s'ha omplert, però els llums i la música no paren. Ramos i les seves amigues comencen l'actuació amb un remix d'una de les cançons de l'estiu: You don't know me, de Jax Jones. Amb els braços amunt i les mans mirant avall. I un moviment brusc per posar-les a la cintura. Les creua sobre les espatlles. El tronc cap endavant i una pujada suau i segura per quedar-se altre cop del tot dreta. I mans a la cintura, amb un gest poderós. Un petit salt i la successió de passos torna a començar. Les plomes, en contra de qualsevol pronòstic, segueixen al seu lloc.
Una gogó ha de tenir una bona actitud; si no t'agrada ballar, es nota”
La feina de Ramos al Café del Mar s'acaba a la mitjanit i d'aquí se'n va cap a l'Opium. La jornada, assegura, l'acostuma a acompanyar amb aigua i, de vegades, amb una copa de cava. El secret per estar bé, diu, és no privar-se mai d'un bon descans. El que més li agrada és la platja i diu que s'hi escapa sempre que pot. Ho testifica aquest to de pell canyella Hollywood que la resta de mortals no pot aconseguir malgrat estar-se hores i hores sota el sol. El bodi negre, descobert per darrere, deixa intuir un gran tatuatge que es perd per sota de la cintura.
No obstant això, pertànyer a aquest conjunt d'éssers de la nit l'ha tornat poc inclinada a les discoteques. És un ambient que, de veure'l tant, diu que ja no l'atreu gens. “M'agraden altres coses”. I riu quan li pregunten si té parella. “No”, respon. Torna a riure. “No, no, no”, repeteix. I una altra vegada el riure. Ara toca un altre canvi de vestuari.
Sobre la firma
