Selecciona Edició
Connecta’t

Afers Socials estudia augmentar la ràtio de cuidadors a les residències

La pressió assistencial i el baix preu de les tarifes que paga el Govern per cada plaça concertada han posat contra les cordes el sector residencial

Un avi en una residència per a gent gran.
Un avi en una residència per a gent gran.

Les retallades que van assolar el sector de la dependència durant el govern d'Artur Mas encara es fan sentir a les residències catalanes. Els sous dels cuidadors no arriben a 1.000 euros i la pressió assistencial no baixa. Les patronals avisen, a més, d'una situació financera “límit”, ja que les tarifes que paga el Govern per plaça concertada estan congelades des del 2010, però els costos de vida, diuen, han augmentat un 10%. El Departament de Treball i Afers Socials estudia augmentar la ràtio de cuidadors en les residències i que en les noves licitacions prevalguin criteris tècnics per sobre dels econòmics.

La polèmica pel cas de les cinc residències en les quals veïns i familiars van denunciar falta de personal i irregularitats en la higiene dels avis, en l'administració d'aliments i medicació i en la falta d'activitat dels usuaris, van fer saltar les alarmes. De fet, després d'un brot de sarna en un d'aquests cinc centres (la residència El Molí, a Nou Barris), el departament va suspendre cautelarment la gestió del centre a l'UTE Ingesan-Asproseat, filial de la constructora OHL i adjudicatària també de les altres quatre residències. Afers Socials va anunciar un reforç de la plantilla a les cinc residències (tres treballadors per planta a cada geriàtric) i es va comprometre a no prorrogar la concessió de les cinc residències a Ingesan-Asproseat, per la qual cosa el 2018 aquests geriàtrics tornaran a sortir a concurs públic.

Al fons de l'assumpte hi ha les licitacions a la baixa, que en aquest cas va guanyar la filial de la constructora OHL amb una rebaixa de preus de fins al 15% del que estipulava la Generalitat. El departament va reconèixer que “les últimes licitacions van reduir la presència de professionals d'atenció directa, malgrat estar dins de les ràtios legals” i va admetre que tot és conseqüència "dels ajustos pressupostaris” entre el 2011 i el 2015. “És cert que amb l'atenció efectiva de professionals tan ajustada a la ràtio, qualsevol baixa no prevista o absentisme per part dels professionals crea un impacte directe en l'atenció als usuaris”, va reconèixer la Generalitat. En aquest sentit, una portaveu del departament va explicar que “es revisaran els plecs de cara a properes licitacions perquè des del 2012, prevalen criteris econòmics” per sobre de qüestions més tècniques.

Catalunya disposa de 38.507 places de residència amb finançament públic. D'aquestes, només el 13% són propietat de la Generalitat. La resta són places concertades a empreses privades del sector. I precisament aquestes entitats han denunciat també la situació d“abandonament” que viuen els centres residencials. Patronals i sindicats han exigit a Afers Socials una injecció de 300 milions en tres anys per “poder situar les tarifes públiques al nivell necessari per dignificar el sector”. Durant la crisi, el pressupost per a residències es va reduir en més de 43 milions d'euros en dos anys, i va passar de 637,1 el 2011 a 593,9 el 2013, l'època més dura de la tisorada.

Les xifres dels geriàtrics

Pressupost. El Govern ha destinat aquest any 629,9 milions d'euros, 22 més que el 2016. Però encara no s'han aconseguit les xifres d'abans de la crisi (el 2011 van ser 637,1 milions).

Places disponibles. Catalunya disposa de 38.507 llits de finançament públic en els geriàtrics. D'elles, només el 13% són de residències pròpies de la Generalitat. La resta són de centres privats (es finança part de la plaça amb la prestació econòmica vinculada), o de residències concertades i col·laboradores.

Demandes del sector. Les patronals i sindicats del sector demanen una injecció de 300 milions en tres anys per regular les tarifes d'acord amb els costos reals d'una plaça. El 60% d'aquesta partida aniria a millorar els salaris.

El departament ha contestat a les demandes d'empresaris i treballadors (més de 40.000 segons les patronals, el 90% dones) amb “un pla de millora de la qualitat i sostenibilitat de les residències de gent gran” que discutirà amb el sector. Entre les mesures proposades, la consellera del ram, Dolors Bassa, s'avé a fer “els ajustos necessaris en la cartera de serveis”, com establir noves ràtios, perfils i hores de professionals per atendre les noves necessitats. Afers Socials ha reivindicat, a més, “l'esforç” del departament des que Bassa va arribar al càrrec, el 2016 —ha augmentat el pressupost fins als 629,9 milions, però encara no ha arribat a les xifres d'abans de la crisi—: “S'han engegat 1.600 noves places col·laboradores amb una inversió de 34,6 milions d'euros i s'ha augmentat per primera vegada la tarifa del mòdul de residència dels usuaris amb dependència de grau II en un 3,5%”.

Millores insuficients

Tot i això, el sector veu aquestes millores insuficients i alerten que “les tarifes públiques són les que determinen les condicions de treball”. “Volem un increment de les tarifes per dignificar els sous dels treballadors. Són molt baixos, no arriben a mileuristes, i no trobem gent perquè els horaris són molt durs i la feina, també”, admet Vicente Botella, responsable d'UPIMIR, la patronal de les petites i mitjanes residències.

Pilar Ceprián fa 23 anys que treballa com a auxiliar d'infermeria en una residència pública. “Ja aleshores treballàvem sota mínims, però el 50% dels avis eren independents, es feien el llit sols… Ara, el 99% dels avis necessiten assistència per a tot, són grans dependents, i el personal és el mateix que fa 20 anys”, explica la treballadora. Les ràtios actuals, assegura, estan “obsoletes” —un cuidador per cada 10 avis— i culpa la Generalitat de la “situació d'impotència” que viuen els treballadors. “No arribem a tot. A la nit una companya i jo estem a càrrec de 72 persones. Als menjadors i a les sales comunes estan sols també i això provoca caigudes, una darrere l'altra. Estem en un estat d'ansietat perquè, si passa alguna cosa, què? És una negligència? Però, de qui? La Generalitat sap que està passant això”, denuncia.

MÉS INFORMACIÓ