Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

MNAC reclama a l’Estat 800.000 euros per accedir a les grans exposicions

El museu planeja una gran mostra sobre Gala i Dalí l'any vinent gràcies al patrocini privat

El director del MNAC, Pepe Serra.
El director del MNAC, Pepe Serra. EFE

El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ha demanat al Ministeri de Cultura que aporti al pressupost ordinari del museu els 800.000 euros que ha deixat de donar, que permetrien que el centre accedís a les grans exposicions internacionals i regularitzés les adquisicions, com fan el Prado i el Reina Sofia. En una entrevista concedida a Efe, Serra ha dit que el programa del museu necessitaria "una mica més d'ajuda per créixer i fer alguns projectes internacionals, que generen moviment de visitants, igual que molts barcelonins van en AVE a Madrid a veure l'exposició del Guernica o la del Bosco".

Serra reconeix que una de les assignatures pendents és "incrementar els visitants de la resta de l'Estat, que representen només un 4% del total de visites", cosa que segons el director del MNAC suposa una "anomalia".

Serra defensa la figura d'un contracte programa que doni estabilitat pressupostària al MNAC a mitjà termini: "Ara estem negociant amb museus internacionals exposicions del 2020 i no sabem quin serà el pressupost del MNAC l'any vinent, per això no podem signar contractes".

El circuit internacional, recorda, té dues taules: "una de discussió i debat, en la qual el MNAC hi és, juntament amb el Reina Sofia, el Prado, el British, el Philadelphia o el Metropolitan, en la qual és referent per a l'art medieval i modernista; i una altra en què aquests museus comparteixen exposicions, en la qual no hi som, no per falta de possibilitats, de contactes o de ganes, sinó per falta de diners". L'any vinent, el MNAC programarà una gran exposició sobre Gala i Dalí, gràcies a "un patrocini enorme d'una companyia privada, gestionat en quatre anys".

Serra, que aquests dies té un ull posat a Sixena i un altre als palaus de la Fira de Barcelona, confessa que en el nou mandat que acaba d'estrenar podrà treballar "amb visió de quinze anys" i "imaginar el MNAC del 2029", cosa fins ara insòlita.

El MNAC, avança Serra, tancarà enguany amb 900.000 visitants, una xifra que, lluny de triomfalismes, convida el director a ser "crític", perquè segueix arribant a "poca gent" i, com a equipament públic, hauria de ser "socialment més útil i influent".

Pepe Serra situa el MNAC entre els tres grans museus espanyols amb el Prado i el Reina Sofia, i per als pròxims anys el museu barceloní prepara projectes conjunts amb el Prado i intercanvi de col·leccions amb el Reina Sofia, operacions que podrien fer que el centre fos més conegut entre el públic espanyol, pensa.

En l'última reunió del patronat del MNAC es va aprovar, explica Serra, la creació d'una taula estratègica, en la qual hi ha la Generalitat, el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament, perquè el museu elabori unes línies de futur; "i en aquest horitzó del 2029 el pla recull l'ampliació del museu cap als pavellons de la fira". A falta de notícies més precises, s'haurà de veure en què es concreta el recent anunci de l'Ajuntament de restaurar un dels pavellons de la Fira de Barcelona per acollir-hi un espai d'exposicions de més de 6.000 metres quadrats, que el mateix tinent d'alcalde Jaume Collboni ha posat a disposició del MNAC, el Macba i qualsevol altra institució museística.

Serra confessa que "sense una sala d'exposicions temporals, el MNAC té una programació molt limitada, però, a més, caldria poder tenir més pressupost per a exposicions", ja que ara amb prou feines disposa d'un milió d'euros.

Segons Serra, al museu "no hi ha espai per seguir creixent cap als anys cinquanta i seixanta, en la fotografia, o ampliar les col·leccions permanents medievals, que ara estan col·lapsades", una situació que es produeix mentre hi ha espais de l'Exposició Universal del 1929 buits que "psicològicament podrien acostar el MNAC a la ciutat, al metro i al bus, sense necessitat d'obrir túnels ni fer grans obres arquitectòniques". Serra es mostra moderadament optimista, ja que en aquest últim patronat, "per primera vegada, el Ministeri de Cultura ha dit que invertirà en aquesta ampliació".

El desig del director és que el ministeri aporti la part que li toca al pressupost ordinari, un 30% –la Generalitat hi aporta un 50% i l'Ajuntament, un 20%–, però "cada any entrega uns 800.000 euros menys del que li correspondria. Si per programar tinguéssim gairebé dos milions en lloc d'un milió, es podria haver fet l'exposició de Torres García, o també adquirir fons". "El Reina Sofia i el Prado estan comprant, i nosaltres hauríem de poder comprar, perquè ara el mercat de l'art té uns preus raonables, però ni hi ha diners ni tenim una llei de mecenatge", lamenta el director. El museu barceloní ha identificat la situació de l'obra de més de 150 artistes, després de parlar amb fundacions, hereus i familiars i amb aquesta informació ha instat la Generalitat a "començar a comprar".

Serra proposa també "canvis en la governança" del museu i en aquest punt reclama que "igual que el Prado i el Reina Sofia, el MNAC tingui una llei especial", perquè "els mecanismes de decisió es professionalitzin". Aquesta llei especial permetria "una governança més eficaç, més transparent, contractar de manera diferent i generar més recursos", assegura Serra.