Selecciona Edició
Connecta’t

“No tenim respecte pel mar, ni les banderes, ni les indicacions dels socorristes”

El director del 112 alerta de la manca de poder legal i formació dels vigilants

Un socorrista a la platja de Calafell.
Un socorrista a la platja de Calafell.

L'ofegament és una de les principals causes de mort accidental a tot el món. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha més de 350.000 morts cada any per aquesta causa. Els últims set mesos, s'han registrat a Espanya 305 defuncions en mitjans aquàtics, un 14,6% més que durant el mateix període del 2016. Els experts avisen que aquestes xifres posen de manifest la necessitat d'un “canvi cultural”, tant en els ciutadans com en els dirigents.

El director de l'Institut d'Estudis Mèdics (IEM), Agustí Ruiz, considera que algunes morts són una confluència de diversos factors: d'una banda, l'atreviment i pèrdua de capacitat física de les víctimes i, d'altra banda, la mala formació en general que tenen els socorristes –quan n'hi ha– per la deixadesa de les administracions que ho han de regular.

Ruiz, diplomat en Medicina Subaqüàtica i Hiperbàrica i fundador i director del 112 (del 1998 al 2003) a Catalunya, assegura que, tot i que “sempre hi haurà mortalitat en mitjans aquàtics”, hi ha víctimes “evitables”. “Les morts a la platja es deuen bàsicament a un problema cultural: no tenim respecte pel mar, ni les banderes, ni les indicacions dels socorristes, ni la nostra capacitat física”, explica el facultatiu.

En aquest sentit, el metge detalla que les persones de més de 65 anys (13 dels 24 morts aquest estiu a Catalunya), tot i ser bons nedadors, “es cansen, no tenen la mateixa capacitat física” i els costa reconèixer-ho. A això se suma l'atreviment i el desconeixement de les condicions de la platja. A les piscines, en canvi, públiques o privades, normalment moren més nens.

Ruiz critica que el servei de vigilància a les platges sigui municipal perquè considera que “el socorrisme aquàtic és un servei públic essencial que hauria de tenir caràcter estatal o autonòmic, privat o no”. La prevenció i la formació, afegeix el facultatiu, és un altre element important. “Si no es fa prevenció, destinant recursos, formació unificada i reglada –que existeix i no s'està executant–, amb més socorristes i ben pagats i valorats, hi seguirà havent morts evitables” per ofegament, adverteix.

Ruiz lamenta que, malgrat que hi ha una formació de grau mitjà i superior per al socorrista, “la seva figura no es veu com la d'un altre professional de les emergències, i en contractar-los no se sol·licita la formació que hauria de ser imprescindible”. L'expert creu que els socorristes “haurien de tenir autoritat legal per exercir les seves funcions i no cobrar menys que un cambrer”. A més, segons un estudi del Consell Europeu de Reanimació, el socorrista que fa un rescat no pot ser el mateix que li practica la RCP (reanimació cardiopulmonar) perquè les seves forces han minvat amb l'esforç.

Ruiz sosté que, malgrat que ha tingut l'any passat sobre la taula 437 ofegats, les administracions “no s'han pres seriosament la vigilància de les platges”. “És positiu que hi hagi alarma social perquè els polítics es mouen per això i que s'avanci en aquest sentit depèn dels poders públics”, insisteix el metge.