Selecciona Edició
Connecta’t

El monestir que va rebre Colom en tornar d’Amèrica, amb un futur incert

L'Ajuntament de Badalona vol adquirir Sant Jeroni de la Murtra, d'estil gòtic

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Un entorn esplèndid. Al cor de la serra de la Marina i a quatre passes de Barcelona. Un anunci amb aquests reclams va promocionar la venda del monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, una joia del gòtic, tot i que poc coneguda. L'anunci el va publicar una immobiliària barcelonina a principis de l'estiu. Sant Jeroni va ser fundat el 1416 pel mercader barceloní Bertran Nicolau i va ser en el seu moment un indret on es van allotjar els Reis Catòlics, que van pagar alguna de les seves construccions, i també racó de descans de Cristòfor Colom quan va tornar del primer viatge a Amèrica. De tots ells el monestir en conserva escultures erigides i retrats.

L'anunci va durar poc –només unes hores, fins que va córrer la veu–, però prou temps perquè l'Ajuntament de Badalona reaccionés amb una declaració institucional. “Encara no sabem la fórmula, si serà per compra, permuta o un altre sistema, però volem tenir el control del monestir i assegurar-li un estàndard de qualitat semblant al d'altres complexos que són patrimoni cultural similar, com el de Sant Pere de Rodes”, explica a aquest diari el regidor d'Urbanisme del Consistori badaloní, Oriol Lladó.

El regidor apunta que al llarg d'aquest any ja s'havien reunit dues vegades amb els representants de la part majoritària de la propietat. Sant Jeroni de la Murtra té dos propietaris: els successors de Francesca Güell (filla d'Eusebi Güell), que tenen dos terços del conjunt –part del monestir, com el claustre i la capella i dos edificis adjacents–, i la Fundació Climent Mur, vinculada a l'Església i que té el terç restant, la zona agrícola i les vinyes i, a més, s'encarrega de la gestió de pràcticament la totalitat.

Sant Jeroni de la Murtra, adquirit per lots per la família Güell en la desamortització de Mendizábal, va ser declarat monument històric artístic el 1974 i la Generalitat el va reconèixer com a bé cultural d'interès nacional el 2014. És a dir, té la màxima protecció. Així doncs, el possible aprofitament econòmic del conjunt és limitat i l'única edificabilitat possible és la de l'antiga casa d'hostalatge i les antigues cases d'estiuejants que s'hi van construir al segle XIX i que avui estan tancades. A més, es troba en un entorn natural protegit.

Des de l'altiplà on s'aixeca es veu el mar i la massa forestal de la serra de la Marina, i també té un hort cuidat. Es tracta d'un lloc privilegiat on viuen 10 persones, les que tenen cura del conjunt, unes tasques en què també col·laboren 50 voluntaris de l'associació Amics de Sant Jeroni de la Murtra. “Entre tots n'assumeixen el manteniment, fan de guies del monestir [es pot visitar] i també restauren el mobiliari”, concreta Jaume Aymar, president de la Fundació i rector de l'església del monestir. De fet, ell mateix hi oficia els diumenges.

El silenci i la quietud regnen en aquesta immensa finca, un recolliment que busquen les més de 200 persones que cada any passen uns dies a les vuit cel·les de retir que té el monestir, una activitat que va començar el 1971. “No sé quina serà la millor opció, però s'haurà de buscar el consens de totes les parts”, apunta Aymar quan se li pregunta sobre la situació i el futur del monestir. Creu que amb independència de qui tingui la propietat finalment “el que s'ha de mantenir són els usos actuals”.

El regidor d'Urbanisme reconeix que es tracta d'un tema complex: “El que volem és desbloquejar l'elaboració d'un pla director per tenir una bona diagnosi de l'estat de tot”. Explica que les edificacions principals del monestir, el claustre gòtic, la torre de defensa i la capella, estan en bon estat. De fet, el claustre es va sotmetre a una restauració integral ara fa set anys. “Les edificacions que estan malament són l'antiga hostatgeria i les cases dels estiuejants, que són, en la pràctica, els únics metres on es podria edificar. Sempre alguna cosa amb poca volumetria, com una casa rural o un establiment hoteler petit. Però tot això és el que hem d'afrontar entre totes les parts i arribar a un acord”, conclou. De moment, hi ha un esborrany de proposta de conveni a plantejar a la propietat i tot això, subratlla, es reprendrà a partir del setembre. De l'hipotètic preu ni se'n parla. En alguns moments es va arribar a valorar en uns sis milions. La immobiliària que va publicar l'anunci no va posar cap preu. Per a l'Ajuntament ara el que compta és assegurar el futur del conjunt, que als noranta va córrer el risc de convertir-se en un camp de golf: “La veritat és que no hi ha un monument tan important a Catalunya que estigui, com passa amb el monestir de Sant Jeroni, en aquesta situació d'incertesa”.