Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

L’expresident de l’ICS va ocultar que cobrava d’un gran proveïdor

Josep Prat va percebre 170.000 euros d'una empresa de diagnòstic per la imatge

Joan Prat, al Parlament, el 2013.
Joan Prat, al Parlament, el 2013.

L'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, va ocultar a la Generalitat quan va assumir el càrrec que estava cobrant importants quantitats de diners d'un gran proveïdor sanitari, segons ha pogut saber EL PAÍS.

Prat va ser nomenat president de l'ICS el gener del 2011 per qui era llavors el conseller de Salut, Boi Ruiz. Un mes més tard, l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, el va triar com a membre del seu equip assessor en matèria sanitària. Durant l'any que s'acabava de tancar, el grup Eresa havia pagat a Prat un total de 142.240 euros, segons consta en un informe de l'Agència Tributària inclòs en el sumari del cas Innova. Després de ser nomenat per a tots dos càrrecs, Prat va seguir cobrant de l'empresa quatre mesos més, concretament, 7.080 euros mensuals, segons consta en el mateix informe.

El grup Eresa, el propietari del qual és Vicente Saus, és un gegant del diagnòstic per la imatge amb seu a la Comunitat Valenciana. A Catalunya és accionista d'una de les principals empreses del sector, Cetir, que treballa per a diversos hospitals de la xarxa pública. Per gestionar els pagaments, el grup Eresa va utilitzar una petita empresa filial, Sun Chiz. Prat, al seu torn, va cobrar els diners a través d'una empresa familiar, Wanplais, que es troba al centre de les investigacions del cas Innova, del qual Prat és un dels principals acusats.

Fonts de l'equip del conseller Boi Ruiz asseguren que “Prat no va informar mai del fet que estigués percebent aquests cobraments”, que consideren “difícilment compatibles” amb el càrrec de president de l'ICS. Un portaveu d'Eresa va explicar que els pagaments eren “contractes d'assessoria per les gestions fetes pel senyor Prat perquè Eresa pogués entrar al mercat de la República Dominicana”. “Fruit d'aquests contractes, es van arribar a fer diverses reunions amb càrrecs públics i privats d'aquest país, tot i que finalment no van fructificar”. Prat, per la seva banda, també va atribuir els pagaments a “consultories”, però no va oferir-ne més detalls.

Per la seva important posició al Departament de Salut, Prat tenia un gran coneixement d'informació estratègica que podia ser d'interès per al grup Eresa i la seva filial Cetir. La més important estava relacionada amb l'empresa pública Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), la venda, o obertura al sector privat, que es va planificar durant aquella legislatura. Cetir, segons fonts del sector que van participar en reunions sobre l'assumpte, era precisament una de les empreses candidates.

La gestió de Prat al capdavant de l'ICS va estar envoltada en la polèmica gairebé des del principi. Al cap de 10 mesos d'assumir el càrrec, aquest diari va revelar un pla dissenyat per Prat que preveia la divisió de l'ICS —l'empresa pública més gran de la Generalitat— en una vintena de societats obertes al capital privat. El projecte, que ha acabat embarrancant, va topar amb una forta contestació política i social.

Pedra angular del ‘cas Innova’

La CUP va portar als tribunals l'acumulació de càrrecs de Prat que, a més de presidir l'ICS, era director d'Innova (empresa municipal de Reus amb pes en la sanitat pública) i vicepresident del grup privat USP Hospitals. Malgrat que Salut el va autoritzar a compatibilitzar els tres càrrecs, Prat va acabar dimitint d'Innova per la pressió social. Precisament, els grans problemes de Prat s'han donat en el terreny judicial, en el cas Innova. En la peça principal de la macrocausa, la Fiscalia ha sol·licitat per a Prat 10 anys de presó per delictes de prevaricació, falsedat documental, malversació i tràfic d'influències per haver contractat a Innova il·legalment com a consultor l'exdirector del Servei Català de la Salut, Carles Manté. En el cas Innova, Prat també està acusat d'utilitzar la seva empresa Wainplais per lucrar-se amb un centre de menors públic.

MÉS INFORMACIÓ