Selecciona Edició
Connecta’t

“A l’estiu la gent es passa i això afecta la salut”

Jorge Luis Sánchez, de l'equip d'atenció primària de Roses, té assumit que l'estiu fa més aviat olor de fonendoscopis que no pas de vacances

Jorge Luis Sánchez, al CAP de Roses.
Jorge Luis Sánchez, al CAP de Roses.

La sala d'espera del centre d'atenció primària (CAP) de Roses (Alt Empordà) fa olor de crema solar. A prop de l'aire condicionat s'aglutinen una vintena de pacients vestits per anar a la platja. Una família francesa surt de la consulta: el pare, amb el coll enguixat, s'aferra al braç de la seva dona, que intenta aguantar la bossa de platja a l'altra espatlla; sobre la samarreta de la filla, s'entreveu el banyador. És migdia i fa un sol de justícia en aquest municipi de 20.000 habitants que a l'estiu arriba a multiplicar per cinc la població.

Quan la cua al mostrador sembla que disminueix, les portes corredisses de l'entrada del CAP obren pas a un jove que corre en direcció a les zeladores. “Necessitem que vingui algú a la cantonada. Un senyor ha caigut damunt d'una ampolla i té la cara plena de sang”, avisa. Tot just 40 segons després, el director del CAP, Manel Espinet, agafa al vol el maletí i surt corrents amb una infermera. La malaltia no descansa, tampoc durant les vacances, i en un municipi turístic com aquest, on la població es multiplica al juliol i l'agost, els serveis sanitaris necessiten reforços per atendre l'increment de la demanda. Aquest any, el Departament de Salut ja ha desplegat un contingent de 464 professionals addicionals per reforçar les zones costaneres.

Passada la una de la tarda, el doctor Jorge Luis Sánchez arriba de la seva consulta a Empuriabrava, un altre dels consultoris que gestiona l'equip d'atenció primària de Roses. Fa anys que en Jorge, d'origen argentí, no marxa de vacances a l'estiu. “Nosaltres descansem quan els altres tornen de vacances. Ara no podem. S'ha de treballar”, assumeix amb un somriure de resignació.

“De gran tornaria a fer volar avions”

On marxaria de vacances? A Bora Bora, per exemple. Un lloc on hi hagi platja.

Què vol ser de gran? Tornaria a fer volar avions.

De què fa olor l'estiu? De feina.

Ets més de vi amb gasosa o de gintònic? Vi amb gasosa, però... podria ser sense alcohol?

En Jorge va començar tard la carrera de Medicina, amb 25 anys, perquè abans de ser metge va ser pilot d'avions militars. Precisament, un problema de salut que li afectava l'equilibri va fer que baixés a terra i es dediqués a la seva altra passió: la medicina. Va estudiar a l'Argentina i va treballar un temps al Brasil fins que, fa vuit anys, una oferta de l'Institut Català de la Salut (ICS), l'empresa pública que gestiona el 80% de l'atenció primària catalana, el va convidar a creuar l'Atlàntic. Va aterrar a Roses com un d'aquests metges de reforç que es contracten durant els tres mesos d'estiu per descongestionar les consultes de turistes. “De vuit a vuit hi ha atenció per a tots els pacients desplaçats, que són atesos pel metge de reforç. Aquí hi ha tres consultes a banda només per a desplaçats i van molt plenes”, explica.

El facultatiu ja no és metge de reforç. Fa uns anys que té plaça pròpia i el seu contingent de pacients habitual, tot i que a l'estiu tots els professionals acaben atenent turistes. Té assumit, amb la justa enveja sana, que l'estiu fa més aviat olor de fonendoscopis que no pas de vacances. La seva consulta, d'uns 25 o 30 pacients diaris durant l'any, es duplica al juliol i l'agost. Les patologies canvien i el perfil de pacients no és el mateix. “La diferència de l'estiu és el volum de feina i les malalties. Els metges de reforç, en un matí, poden veure entre 40 i 45 pacients, com nosaltres, però amb una càrrega doble perquè pot arribar-li una persona amb un infart o un ofegat”, assenyala.

Al juliol i l’agost, el metge duplica el nombre de consultes diàries

Les consultes més comunes són per traumatismes (caigudes, torçades, talls…) i infeccions (sobretot, otitis), tot i que la calor també passa factura a la salut i el comportament de la gent quan està de vacances tampoc hi ajuda. “La gent ve aquí i no es controla gens. De vacances, canvia el seu comportament. Aquí adquireixen conductes agressives, beuen més, mengen més… A l'estiu la gent es passa i això afecta la salut”, apunta el metge.

En Jorge té una pacient holandesa que només es posa malalta al juliol, quan està de vacances. “Té una cardiopatia però al seu país no ha tingut cap problema. Aquí és la tercera vegada que li detectem un edema de pulmó. Ara arriba i ja em diu el que li passa, que té aigua als pulmons i que haurà de passar per l'hospital. Ja ho assumeix com a part de les vacances”, explica.

El metge assegura que la consulta d'estiu és més conflictiva, ja que augmenta el nombre de visites per consum d'alcohol i drogues. Sota la taula de la consulta, en Jorge i els seus companys tenen un botó per sol·licitar reforç directament als Mossos quan algun pacient es comporta de manera violenta. “L'he hagut de fer servir alguna vegada. Els pacients ebris són molt exigents i no paren de demanar i hi pot haver alguna agressió. La majoria del turisme és responsable, però hi ha una part que ve i pensa que aquí pot fer el que vol perquè, total, marxarà i segurament no et veurà mai més a la vida”, es lamenta.

En Jorge ja està curat en salut amb aquest tipus de pacients i s'ha acostumat a treballar a l'estiu. Ho assumeix de forma natural, com un “servei públic” que cal fer. “Quan jo soc de vacances, també penso que hi ha algú a qui li toca pencar. L'únic metge que es diverteix deu ser el metge que va al creuer”, comenta fent broma.