Els Jocs, l’euro i la pujada de preus
La majoria d'objectes i serveis van ser més cars els quinze dies que van durar els Jocs Olímpics
L'esdeveniment esportiu més esperat arribava al final. El mateix dia que es clausuraven els millors Jocs Olímpics de la història, EL PAÍS publicava un article que, amb fina ironia, desemmascarava tots els qui havien fet el seu agost durant aquells dies. Les periodistes que signaven el reportatge, Elianne Ros i Ana Llovet, van recórrer mitja Barcelona amb un únic objectiu: comprovar quant costaven determinats productes i serveis abans de l'inici dels Jocs i com havien augmentat descaradament de preu.
El reportatge assegurava que un any abans dels Jocs Olímpics un hotel de tres estrelles, com el Rubens, costava 10.900 pessetes (65,50 euros). Durant els Jocs, la mateixa habitació es va pagar a 31.000 pessetes (186,31 euros). Avui, després d'haver passat per l'abusiu arrodoniment arran de l'entrada de l'euro, el 2002, i en ple boom turístic, la mateixa habitació, amb esmorzar inclòs, val 168 euros.
El 1992 l'hotel Princesa Sofia era un dels establiments més prestigiosos de la ciutat. Abans de la cita olímpica, una habitació costava 34.500 pessetes (207 euros), durant els quinze dies que van durar els Jocs el preu va pujar fins a les 41.000 pessetes (246 euros). Avui no és possible dormir a l'hotel perquè es troba en procés de rehabilitació integral. Tot i això, pretén obrir les portes al setembre i reservar-hi una habitació amb esmorzar valdrà 345 euros. Una habitació en un establiment de dues estrelles, com el Rey Don Jaime I, va passar de costar 4.450 pessetes (26,74 euros) a 8.000 (48 euros). Avui el preu, sense esmorzar, és de 103 euros.
Els bars i restaurants, sorprenentment, van mantenir els preus el 1992. No ho van fer deu anys després, quan van abusar de l'arrodoniment a l'alça amb l'entrada de la moneda comunitària. Una paella al restaurant Can Majó de la Barceloneta costava abans dels Jocs 1.600 pessetes (9,6 euros). Durant els Jocs el preu es va mantenir. Avui, 25 anys més tard, val 17 euros per persona. Al mític Via Veneto, un turbot a la cantàbrica valia uns mesos abans 3.800 pessetes (22,83 euros). Durant l'esdeveniment olímpic va pujar lleugerament, fins a les 3.890 pessetes (23,37 euros). Avui el turbot salvatge a la brasa de carbó amb arròs de carabiners val 42,50 euros.
A la històrica cafeteria Zurich, de la plaça Cataluny, una Coca-cola valia 200 pessetes (1,20 euros) tant abans com durant els Jocs. Avui, després de l'entrada de l'euro i el recent impost sobre les begudes ensucrades, val 1,85 euros dins de l'establiment i 2,80 si es consumeix a la terrassa amb vista a les onades de turistes.
Entrar al mític teatre de revista El Molino valia 3.000 pessetes (18 euros). Els programadors van mantenir el preu durant els Jocs. Anys més tard va tancar per reobrir. Avui no hi ha cap espectacle programat, tot i que els últims tenien un preu de prop de 30 euros per persona.
El reportatge també aborda altres serveis. Entrar a la sala porno Bagdad valia 6.000 pessetes (36 euros). El negoci va seguir durant els Jocs al mateix preu i avui l'entrada a un espectacle, que promet ser més que suggeridor, val 90 euros.
Una hora amb una professional del sexe en un prostíbul, com el Twin, costava 30.000 pessetes (180,30 euros). Si s'havia de desplaçar a un hotel el preu augmentava fins a les 35.000 pessetes (210,35 euros). Les prostitutes no van apujar el que cobraven durant els Jocs. Avui en un dels prostíbuls més famosos de la ciutat, Apricots, l'hora d'acompanyament sexual val 110 euros, i s'hi ha de sumar el preu del taxi si la professional es desplaça.
A l'article publicat el 9 d'agost del 1992 sorprèn que la majoria d'establiments de records ja estaven regentats llavors per empresaris de procedència pakistanesa. Una samarreta amb la mascota del Cobi valia aleshores entre 1.100 i 1.500 pessetes (entre 6,60 i 9 euros). Avui la samarreta del Cobi és un objecte de col·leccionista. El seu creador, Javier Mariscal, les ven per internet a 40 euros.
