_
_
_
_
_

Barcelona comença a desdoblar carrils bici de dues direccions en una

La xarxa ha sumat 36 quilòmetres en dos anys, fins a arribar als 152 quilòmetres

Clara Blanchar
Carril bici en construcció, al carrer París, a Barcelona.
Carril bici en construcció, al carrer París, a Barcelona.Miriam Lázaro

L'Ajuntament de Barcelona s'ha fixat com a objectiu de mandat triplicar la xarxa de carrils bici, d'una mica més de 100 a 300 quilòmetres. En dos anys ha construït 36 quilòmetres, un creixement del 31%, cosa que situa la xarxa en un total de 152 quilòmetres. D'altra banda, a més de la construcció de nous carrils, també s'han baixat carrils de la vorera a la calçada (com al passeig de Sant Joan, el passeig de Pujades o la Gran Via), l'última novetat és que començarà a desdoblar carrils que eren de doble sentit.

Els primers exemples de desdoblament seran els carrils bici del carrer de Londres i el de Sardenya. El carril del carrer de Londres uneix els districtes de l'Eixample i les Corts i es va construir el 2015, però s'ha quedat petit. D'aquí la necessitat de convertir-lo en unidireccional, en direcció Llobregat, com van els cotxes; i construir-ne un altre, també unidireccional, al carrer paral·lel, París, en direcció Besòs. De fet, entitats com el BACC (Bicicleta Club de Catalunya) ja havien criticat que aquest carril era estret per ser de dues direccions.

Un altre cas és el d'altres dos carrers paral·lels: Marina i Sardenya. Tots dos tenen carrils bidireccionals (cosa que causa certa confusió) i es convertiran en unidireccionals. A Sant Antoni Maria Claret (direcció Llobregat) i Indústria (Besòs), també paral·lels, es construiran des de zero i unidireccionals.

Durant aquest estiu i setembre es treballarà en la construcció de nous carrils bici per millorar la connexió de la xarxa existent. Als carrers de Josep Carner, Esteve Terrades o Rio de Janeiro seran bidireccionals; i a Ganduxer o l'avinguda de Pau Casals, unidireccionals.

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, defensa d'aquestes actuacions que “milloren els estàndards de seguretat i senyalització, la qual cosa encareix les obres”, però ho justifica “perquè és una reclamació dels col·lectius ciclistes i perquè la seguretat ha de ser el primer condicionant”. Vidal subratlla que els usuaris de la bicicleta han augmentat un 14% l'últim any, molt més que els del transport públic, que també creixen però menys, un 5%. “Aquest augment ens empeny a adaptar la infraestructura de la ciutat i posar èmfasi en la seguretat, baixant carrils de la vorera a la calçada i fent que les bicis ocupin l'espai que els correspon”, assenyala sobre una manera de transport que “no contamina i representa mobilitat activa, amb els beneficis que té per a la salut de la ciutadania”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_