Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Irresponsabilitat

L'esquerra alternativa catalana ha d'aclarir-se sobre el referèndum

Fachin i Iglesias el 2015.
Fachin i Iglesias el 2015.

L'escalada de tensió entre la marca catalana de Podem i la direcció nacional abans del referèndum anunciat per a l'1 d'octubre ha tornat a posar en evidència la feblesa argumental de la formació de Pablo Iglesias sobre la qüestió catalana. I ho fa tant en el terreny del discurs polític com en el de l'organització interna. El partit que fa bandera de la defensa del referèndum català a escala nacional vol tallar les ales al seu líder a Catalunya, Albano Dante Fachin, perquè fa una crida a participar precisament en aquesta votació.

Al mateix temps, la formació que més presumeix de la seva organització de tipus federal i que més lliçons sobre democràcia interna es permet donar a altres partits vol fer fora de manera expeditiva un dirigent territorial que va guanyar unes primàries fa tot just un any. No són precisament aquestes les millors cartes de presentació per a un partit que va dir que venia per renovar la manera de fer política d'Espanya.

La qüestió de fons que Podem s'ha de plantejar és si té o no un discurs i un pla per a Catalunya. No és el mateix defensar un referèndum acordat que fer una crida a participar en una votació convocada unilateralment i sense cap tipus de garanties, com la que proposa avui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Fins ara la direcció de Podem Catalunya ha evitat el debat o no l'ha volgut abordar directament i ha fet una fugida cap endavant deixant qualsevol posicionament en mans de les bases. Amb aquesta actuació, la direcció territorial ha volgut evitar el desgast propi buscant l'entesa amb una militància que es troba totalment dividida sobre la independència. Les bases poden decidir, però és el deure de qualsevol direcció política canalitzar els debats, donar-hi forma i avisar sobre la seva raonabilitat o no.

És sorprenent que Podem i la seva marca catalana no entenguin que les divisions que afloren al si de la formació per la qüestió sobiranista no són més que un gran gol dels seus rivals polítics, que a Catalunya, no ho oblidem, són els independentistes. Des de l'entorn secessionista es bombardeja per terra, mar i aire tant Podem com el flamant partit d'Ada Colau, Catalunya en Comú, per la seva suposada tebiesa a l'hora de defensar el referèndum. Els independentistes no accepten un altre discurs que no sigui la rendició sense condicions davant la idea del referèndum il·legal que proposa Puigdemont.

I Podem ha de saber que l'actitud perdonavides de l'independentisme cap a ells no afluixarà pel simple fet de no oposar-se radicalment a la votació, com fan els altres partits nacionals a Catalunya. Resulta urgent que l'espai de l'esquerra alternativa catalana, especialment la que té responsabilitats en institucions clau com l'Ajuntament de Barcelona, aclareixi les seves idees sobre què pensa fer davant de l'escenari que s'obre a la tardor. Si no ho fa, haurà comès una irresponsabilitat històrica.