Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont només ha aprovat la meitat de les lleis que va prometre

La poca activitat legislativa del Govern ha motivat topades abundants dels grups de Junts pel Sí i la CUP amb els de l'oposició

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont. EFE

Carles Puigdemont va arribar a la presidència de la Generalitat fa més d'un any i mig amb la promesa no només de portar Catalunya a la independència, sinó també d'aprovar 45 lleis en 18 mesos, uns textos legals que havien de donar resposta a tot tipus de problemes del dia a dia. Transcorregut el termini que ell mateix es va concedir, i al marge dels seus compromisos sobre la independència, l'activitat legislativa del seu Govern ha quedat lluny dels objectius. Només ha aconseguit aprovar 23 de les 45 lleis previstes.

El termini de 18 mesos no era una qüestió trivial. Era el termini que els independentistes es van donar per aconseguir la independència després de les eleccions del 27 de setembre del 2015. Encara que el full de ruta ha anat variant amb el temps, el pla inicial era que en aquestes dates, i sense ni tan sols fer un referèndum, ja s'hauria produït l'anomenada “desconnexió” i que ara tocaria convocar unes eleccions constituents. L'aposta per un referèndum d'independència va ser posterior.

Entre les lleis aprovades pel Govern de Junts pel Sí destaquen la dels Pressupostos de la Generalitat del 2017 i la del Codi Tributari de Catalunya, que posa les bases d'una futura Hisenda catalana que hauria de recaptar tots els impostos i que forma part d'una de les tres lleis de "desconnexió" que volen fer els independentistes.

Dels correbous al referèndum

Segons la web de la Cambra, actualment hi ha sis projectes de llei en tràmit que ha impulsat el Govern, entre els quals destaquen la llei del vot electrònic per als catalans que viuen a l'estranger i la d'igualtat de tracte i no discriminació.

A més, el Parlament està tramitant una quarantena de proposicions de llei presentades pels grups i diverses ILP, una d'elles per prohibir els correbous a Catalunya. Entre les proposicions dels grups parlamentaris, destaca la llei del referèndum, amb la qual volen convocar, organitzar i celebrar el referèndum de l'1 d'octubre.

El Parlament també ha aprovat la llei de la comunitat catalana a l'axterior, que crea un registre de catalans a l'estranger; la de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·la tots els judicis de la dictadura, i la creació d'una renda garantida de ciutadania (RGC) de 664 euros mensuals per lluitar contra l'exclusió social, entre d'altres.

El ritme legislatiu de la Cambra catalana, on Junts pel Sí i la CUP mantenen un acord que dista de donar estabilitat a l'Executiu, ha anat en augment. El 2016 només es van aprovar cinc lleis, mentre que aquest any se n'han votat 18. El Govern lamenta que bona part de les mesures que s'han aprovat han acabat al Constitucional per un recurs del Govern central, la qual cosa n'està dificultant o impedint l'aplicació.

La poca activitat legislativa del Govern ha motivat topades abundants dels grups de Junts pel Sí i la CUP amb els de l'oposició. Una dels més contundents es va produir al juny, quan el líder del PSC, Miquel Iceta, va preguntar a Puigdemont per totes les lleis pendents i va acusar la majoria sobiranista d'haver “fracassat en els seus objectius”.

Puigdemont va contrarestar les crítiques d'Iceta recorrent als projectes que el Govern té en marxa i recordant les traves legals que s'estan trobant. “Quan volem aprovar algunes d'aquestes lleis ens trobem que ens porten al Tribunal Constitucional i ens amenacen a ampliar la querella presentada, per exemple, contra la Mesa del Parlament”.

MÉS INFORMACIÓ