Selecciona Edició
Connecta’t

“La gent se’n recorda de nosaltres quan torna a casa”

Roberto Pertíñez és conductor de Trixi i passeja desenes de turistes pels carrers de Barcelona

Roberto Pertíñez, amb un Trixi, al passeig Marítim de Barcelona.
Roberto Pertíñez, amb un Trixi, al passeig Marítim de Barcelona.

Seran els tòpics del pencaire d'estiu, però jo esperava que el conductor de Trixi, els bicitaxis que passegen turistes per Barcelona, fos un xaval. També suposava que a la pregunta què tal això de treballar amb turistes i calor?, respongués que si cal treballar a l'estiu es fa, perquè cal pagar el lloguer. La sorpresa és Roberto Pertíñez: 46 anys i tot entusiasme. “Treballes amb gent que està de vacances, contenta i amb ganes de passar-ho bé, tens l'oportunitat de compartir-ho”. Ni buscant, troba cap pega a la feina que fa de març a novembre. “A mi també m'agrada viure la ciutat en el millor moment”. Ni tan sols està cremat, i això que fa deu anys que treballa en el sector. I quan aquí arriba el fred, se'n va de vacances a buscar un altre estiu.

Explica que sempre s'havia dedicat a la feina comercial en el sector turístic i que li agrada l'esport. L'empresa Movilidad Eco City-Trixi va ser un dos en un. “Havia treballat en una empresa de lloguer de motos, m'agradava la bici i aquí vaig veure un projecte en el qual em podia involucrar”, diu. Va començar sent empleat i ara és també soci de la firma. “El Trixi és com un imant, és atractiu i et potencia, si ets obert i comunicatiu, aquí ets l'amo del tour. Com a Trixista intentes ser el millor amic del turista a la ciutat”. N'està encantat.

Els Trixi són bicitaxis i van arribar a Barcelona fa catorze anys. Homologar-los va ser una odissea: “Suposava autoritzar un vehicle que no existia i portava publicitat. Va costar dos anys que ho entenguessin”, recorda Pertíñez, que lamenta “la falta de suport i reconeixement de les administracions públiques a negocis emergents”.

“Ara no pedalejo, però sí que porto un Trixi tots els dies en algun moment”, explica. El client tipus que porten Pertíñez i els seus companys és una família, locals o estrangers, moltes vegades amb nens o persones grans. “Que potser volien anar amb metro o taxi però ens paren perquè el vehicle és atractiu, comentes el trajecte, els expliques la història de la ciutat i de cada lloc… és molt gratificant”. La clau és el vehicle: “Té un efecte d'atracció, moltes vegades és una venda compulsiva”, assegura, encara que també és veritat que guanyen pes les reserves en línia. No tenen rutes fixes, les tria el client: el litoral, l'Eixample, la ruta de Gaudí, la plaça d'Espanya i les fonts…

“Aquí, l'estiu fa olor de mar”

On anirà de vacances? Lluny. Normalment a buscar l'estiu en altres àrees del planeta.

Què vol ser de gran? Una persona que tingui salut, orgullosa del que hagi pogut fer a la vida, que en aquest projecte és molt. I feliç

A què fa olor l'estiu? Aquí, a mar.

És més de vi amb gasosa o de gintònic? De cerveseta.

I no és molt cansat? Entre el vehicle i els passatgers, la cosa no baixa de 250 quilos. Afortunadament és un bon estri, de fabricació alemanya: set canvis, tres plats i pedaleig elèctric assistit, seient ergonòmic: “L'impacte físic és zero”, assegura Pertíñez. Això sí, les ampolles d'aigua o begudes isotòniques cauen a raó de dues al dia per conductor. Que per cert, descansen entre tour i tour.

El nostre trixista col·lecciona anècdotes. Un dia va fer una ruta per a un emir d'Aràbia Saudita i en acabar el va fitxar “perquè li fes de driver els quatre dies següents”. “Fins i tot em va convidar al seu iot, quaranta metres d'eslora!”. O una parella d'americans que el van convidar dues setmanes a casa seva, “a Chicago, davant del llac Michigan”. “Això fa que t'adonis de la bona química que generes, la gent se'n recorda de nosaltres quan torna a casa seva”, somriu. Entre els clients també acostuma a haver-hi nuvis o comiats de solter (o soltera). “Ja t'ho pots imaginar: disfressats, amb les nines inflables ells, les gorres elles…”.

Una última pregunta. I si plou? “Nosaltres decidim si treballem. En qualsevol cas, quan plou també baixa la demanda”. I una altra cosa, que Pertíñez demana que surti en el text: és “el compromís de l'empresa, amb el barri i la ciutat, per això descansem en temporada baixa. I amb entitats de tota la ciutat, amb les quals col·laborem”.