Abertis eleva a 1.621 milions la seva reclamació a l’Estat per l’AP-7
El grup intensifica la seva batalla judicial amb l'Administració mentre està pendent d'una eventual guerra d'opes
Abertis ha elevat a 1.621 milions l'import que reclama a l'Estat en el marc del contenciós que té obert des del 2015 en el Tribunal Suprem pels drets de cobrament de peatge en un tram de l'autopista AP-7 a Catalunya.
La suma de la reclamació ha crescut així un 8,5% només en la primera meitat d'aquest any, des dels 1.494 milions en què s'estimava en el tancament del 2016, segons detalla la companyia en l'informe dels seus comptes semestrals,en el qual a més revela la seva intenció de reforçar la batalla judicial per aquest import.
La recrudescència d'aquest contenciós tindrà lloc mentre la companyia d'autopistes i satèl·lits està pendent d'una eventual guerra d'opes pel seu control: a l'oferta plantejada per la italiana Atlantia podria sorgir una competidora d'ACS, després que Aena desistís de licitar també per l'empresa.
De fet, aquest litigi que Abertis té amb l'Administració va poder constituir un dels factors pels quals Enaire, companyia pública a través de la qual l'Estat controla el 51% d'Aena, es va oposar al fet que l'operador d'aeroports licités per la companyia d'autopistes i satèl·lits.
En l'actualitat, el contenciós entre Abertis i l'Estat està pendent del Tribunal Suprem, després que el passat mes de març el Tribunal Superior de Justícia de Madrid es pronunciés a favor de l'empresa.
El litigi té l'origen en un acord que Foment i Abertis van signar el 2006, aprovat per Reial decret en Consell de Ministres.En virtut del pacte, l'empresa es comprometia a ampliar i millorar un tram de l'AP-7 i abaixar els peatges de la via, mentre que, per la seva banda, l'Estat assumia el risc que el trànsit de l'autopista no arribés a determinats nivells.
No obstant això, el 2011 el Ministeri va començar a plantejar dubtes sobre la interpretació de l'acord del 2006, en particular el que feia referència a les compensacions per menys trànsit.
El 2015, i davant la falta d'acord en la seva negociació amb Foment, Abertis va elevar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que ja va pronunciar la referida fallada favorable, i al Tribunal Suprem.
Informe recent del Govern
No obstant això, el passat 3 de juliol, el Consell de Ministres va aprovar un informe en relació amb aquest contenciós judicial amb Abertis en el qual el Govern es ratificava en el seu criteri que no li correspon pagar al grup pel menor trànsit registrat a l'AP-7.
Així, la companyia ha resolt "ampliar" el recurs que té interposat davant el Tribunal Suprem perquè reculli el seu rebuig a l'informe recent del Consell de Ministres, que a més s'aprova dos anys després que Abertis ho sol·licités, i la seva "oposició" al recurs de cassació que l'Administració ha interposat contra la sentència de març de l'Alt Tribunal madrileny.
Abertis atribueix la seva decisió de seguir amb la batalla legal en considerar que "es manté, amb més convicció si és possible després de la fallada del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, la solidesa dels seus arguments jurídics, basats en el conveni signat en el seu moment amb Foment per raons d'interès general".
