Selecciona Edició
Connecta’t
TORNAR DESPRÉS DE LA CRISI | David Llach, directiu de logística

“He tornat per guanyar el mateix que fa deu anys”

Llach, llicenciat en Administració d'Empreses, ha tornat després de passar per Sidney i Taiwan

David Llach, directiu de logística.
David Llach, directiu de logística.

David Llach (Vilafranca del Penedès, 1981) és llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i ha estudiat Comerç Internacional. Casat amb una neozelandesa, va emigrar el 2008 a Sidney (Austràlia) per treballar en empreses de logística i viure amb la seva muller. Per motius laborals d'ella, també van residir dos anys a Taiwan. Han tornat a Catalunya el març passat. Llach treballa d'administratiu per a la filial d'una multinacional nord-americana. Assegura que “fa cinc anys no hauria trobat aquesta feina”. Llach va consolidar una carrera com a dibuixant durant els anys a Austràlia en el món del fanzine i de la il·lustració de portades. El principal problema del seu retorn ha estat les noves normes que estableix la Unió Europea per a matrimonis amb ciutadans extracomunitaris. La seva dona només té un visat de cinc anys de residència, explica Llach: “La UE vol que demostri o que tinc diners al banc o un contracte de feina estable; que jo la puc mantenir. El primer que vaig fer és aconseguir feina. Jo l'esponsoritzo. Demanen 12.000 euros d'estalvis anuals, una assegurança mèdica o un contracte o situació de treball estable”.

Pregunta. La situació econòmica ha millorat, això l'ha ajudat a tornar. Però quin és el nivell de sou que rep? Està en consonància amb l'experiència que ha acumulat aquests deu anys?

Resposta. Vaig trigar un mes a trobar feina. Vaig enviar quinze currículums, vaig fer sis entrevistes, em van oferir dues feines en plantilla. Els amics em deien que per mi no hi ha crisi, però el meu nivell adquisitiu ara és el mateix que quan vaig marxar amb 26 anys i ara en tinc 36, parlo xinès, anglès. He tornat per guanyar el mateix que fa deu anys i a Austràlia guanyava tres vegades més.

P. Què més li va aportar Austràlia que no podia aconseguir a Catalunya?

R. Com a afició tenia la il·lustració, i a Austràlia vaig tenir l'oportunitat de crear el meu estudi i vendre les meves obres i publicacions. Reduïa les hores de la meva feina en logística per dedicar-me a dibuixar. Aquí també dibuixava però allà vaig tenir més facilitat de moure les meves creacions. Austràlia és una mica com els Estats Units, països d'oportunitats.

P. Per què podia dedicar més temps a la il·lustració a Austràlia?

R. Perquè tens més temps lliure. Surts abans de treballar; pots fer mitja jornada i tot i això guanyar-te la vida per tenir una casa. Tens més temps per als teus projectes i la teva vida personal. El mercat laboral també és més flexible per organitzar-te el temps.

P. No van tornar abans perquè la situació econòmica a Espanya no era òptima?

R. Sobretot va ser per això. Hi va haver oportunitats per fer-ho però la situació econòmica general no era gens positiva. I Austràlia no va tenir crisi, va ser l'únic país occidental en el qual no hi va haver crisi.

P. Van tenir la sort que depenen del món asiàtic.

R. Sí, depenen molt de la Xina. Però també estan més lluny, tot hi arriba més tard. I van reaccionar molt bé. Vaig començar treballant per a una multinacional nord-americana, que va tancar precisament per la crisi, però de seguida vaig trobar feines en empreses locals. Una altra gran diferència és que a Espanya és molt difícil ser autònom. A Austràlia, et registres en un web del govern i ja t'has donat d'alta d'autònoms. Pots anar facturant i a finals d'any declares a hisenda, i no fas cap altre procediment.

P. I no tenen declaracions trimestrals de l'IVA o les quotes de la Seguretat Social?

R. El model australià és un entremig entre Europa i els Estats Units. L'empresa paga la teva seguretat social amb l'IRPF. La sanitat pública està subvencionada. Quan vas al metge, normalment pagues uns 35 dòlars australians [25 euros] per una visita de 15 minuts. Si tens l'opció, segons les teves condicions patrimonials, el govern et torna aquests 35 dòlars. L'especialista pot cobrar uns 300 dòlars [204 euros] i el govern et torna com a mínim 120 dòlars [81 euros]. Les radiografies i els medicaments els has de pagar tu i el govern pot retornar-te part de la despesa. Depenent del sou, les rendes més altes paguen més.

P. Una de les raons per tornar a Catalunya eren les condicions que podien tenir aquí per constituir una família?

R. No ho hem tingut en compte per tornar. Però a Espanya moltes parelles diuen que no tenen fills perquè no tenen diners. A Austràlia mai ho sentiràs, dir això és una vergonya. Hi ha una manera de pensar que si no tens tres fills, ets un egoista. És un país de forta immigració i els locals, els blancs protestants, també tenen la sensació que han de tenir molts fills per no desaparèixer.

P. Quina percepció tenia el seu entorn d'amistats a Austràlia de la crisi econòmica que patia Espanya?

R. Els australians no sabien res del que passava a Espanya. Són dos països que viuen d'esquenes. Cal destacar que a Austràlia i a Taiwan és molt més coneguda Barcelona que Espanya, pel Barça, pel turisme. Els australians que han viatjat saben alguna cosa d'Espanya, però els que no han viatjat, els que no han sortit del seu Estat, no en saben res.