Selecciona Edició
Connecta’t

La indefinició sobre la consulta desdibuixa el futur del partit de Colau

Catalunya en Comú encalla després de postular-se com a alternativa de Govern

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un ple de l'Ajuntament.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un ple de l'Ajuntament.

Queden 56 dies per l'1 d'octubre, la data del referèndum anunciat per Carles Puigdemont i, ara com ara, no se sap la posició final de Catalunya en Comú, el partit d'Ada Colau. En teoria, la formació dona suport a la consulta com a mobilització legítima però no desvelarà fins al setembre si acudirà a votar o no. Queden potser mesos perquè hi hagi unes altres eleccions a Catalunya però encara s'ignora com Catalunya en Comú hi concorreria davant la resistència de Podem a integrar-se en el partit. El projecte de l'esquerra alternativa, que diu sentir-se cridada a heretar l'antiga hegemonia de Convergència, s'ha quedat encallat i amenaçat per dos grans interrogants que segueix sense resoldre.

Després de guanyar els comicis municipals el 2015 a Barcelona i les dues generals com En Comú Podem, l'espai es va presentar com a alternativa de Govern. Les enquestes, no obstant això, no apunten en aquesta direcció. I és més: dibuixen una reculada. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va pronosticar al març que Catalunya Sí que es Pot, el braç parlamentari dels comuns, seria segona força passant d'11 a entre 21 i 23 escons. No obstant això, en el de juliol va vaticinar una frenada: n'obtindria 18 i 19, seguiria sent quart o cinquè grup i de nou, com ara, per darrere del PSC. Tots els sondejos vaticinen la victòria d'Esquerra, menyspreada sempre pels comuns perquè consideren que el seu enemic real, malgrat el seu evident declivi, és el PDeCAT, l'hereu de Convergència.

El consol per als comuns és que no estan dins del grup parlamentari, un volcà permanent integrat només per Iniciativa, Esquerra Unida —dos dels seus socis— i Podem. Però una altra enquesta de La Vanguardia, de juliol, que ja preguntava directament per Catalunya en Comú augurava que els comuns obtindrien 12 diputats, un més que els d'ara. El CIS, no obstant això, va confirmar aquest divendres la consolidació d'aquesta històrica tendència a Catalunya de votar de manera diferent en les diferents eleccions i va llançar que En Comú Podem guanyaria per tercera vegada consecutiva.

Un espai amb múltiples marques

À. P

“El partit Colau. Com es diu? Barcelona sí que és Pot?”. Aquesta pregunta no és nova entre futurs votants i ve a reflectir la dificultat que implica tenir una marca pràcticament en cada institució. Barcelona sí que és Pot no existeix com a organització política: és el nom, en el Parlament, del grup format per ICV, Esquerra Unida i Podem, la marca catalana de Podem. Barcelona en Comú és el partit originari de Colau que governa Barcelona. No obstant això, els anomenats comuns no van concórrer a les autonòmiques del 27-S. En el Congrés dels Diputats es diuen En Comú Podem i aquí estan tots els socis. No passa així a Catalunya en Comú, el nom final del partit, del que es va despenjar Podem.

Membres del partit sostenen que no és fàcil fusionar l'esquerra i imbricar un nou espai que uneixi ànimes i tradicions polítiques i orgàniques tan diferents com comunistes, ecosocialistes i activistes socials. Però el referèndum, el primer envit important, ha generat ja una forta sacsejada interna: els seus votants estan dividits i, com a espai plural, en la coordinadora hi ha també veus a favor (els més sobiranistes, propers a Esquerra Unida) i en contra de votar (originaris d'Iniciativa). 300 persones de la base, moltes d'ecosocialistes, han signat el manifest “L'1-O no hi aniré” defraudats amb la direcció. La posició del conclave va ser no donar suport al referèndum però sí a les mobilitzacions que facin avançar el dret a decidir. Diversos dels seus portaveus van assenyalar dies després la seva disposició a votar i això va generar un enorme descontent i la difusió del manifest que havia estat retirat a última hora de l'assemblea perquè no fos votat. Els impulsors diuen que han sortit de l'armari i que no s'han rebel·lat contra Colau. Però el manifest va ser una galleda d'aigua freda per a la direcció.

El debat, ara territorialitzat, està sent corrosiu. L'esquerra independentista tampoc no perdona als comuns la seva ambigüitat i avisa que no hi haurà pactes postelectorals si no voten. I després tenen el problema sense solucionar amb Podem. Pablo Iglesias, alienat totalment amb Xavier Domènech, líder dels comuns, anhela el pacte i ha demanat al seu líder a Catalunya, Albano Dante Fachin, que dimiteixi. Però aquest no ho farà. Podem es resisteix perquè les seves bases van votar en contra d'integrar-se. Creuen que els instruments de com participar no son clars, que no es dona veu a les bases —“allà decideixen 120 persones”— ni el seu codi ètic. Fachin, amb bones relacions amb la CUP, està disposat a votar.

Enmig d'un debat intern furiós i intentat suportar l'aiguat —rep crítiques de tot arreu—, els comuns intenten posar-se de perfil i esperar esdeveniments. Però no només en el tema del referèndum. Ada Colau ha estat desapareguda en el caos de l'aeroport, amb les cues d'Eulen, i en les accions de turismofòbia protagonitzades per Arran. Enmig de la confusió sobre la seva posició final —va haver de fer un aclariment sobre la postura de l'alcaldia després de dir que facilitaria la logística del referèndum— ahir Badalona va aclarir la seva posició. Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, tercera ciutat de Catalunya, es va mostrar disposada a votar i a votar “sí” i a favor que el seu Consistori col·labori encara que va demanar a la Generalitat que “aporti garanties i informació” partint de la base que cap funcionari ha de patir. Sabater va capitanejar la candidatura de Badalona en Comú, integrada per independents, la CUP i Podem i va considerar, en una entrevista a Europa Press, que difícilment es pot comprendre no col·laborar amb la consulta. “Ningú entendria que persones que venim d'aquests moviments de lluita al carrer, ara que estem en les institucions, no defenséssim el dret a votar de la ciutadania”.

Esquerra: "Iglesias no entén el que passa a Catalunya"

La indefinició del partit d'Ada Colau i de Podem sobre el referèndum ha estat aprofitada constantment pels partits secessionistes per intentar captar als seus votants independentistes. El portaveu adjunt d'ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, va dir ahir que entén que el líder de Podem, Pablo Iglesias, “no entengui o no vulgui entendre res” de la convocatòria d'un referèndum perquè “el que passa a Catalunya no li va bé”. En una entrevista en l'emissora RAC1, Rufián va assegurar que “no és compatible defensar un Govern a Madrid amb el PSOE i, al mateix temps, un referèndum d'autodeterminació a Catalunya”, i va advertir: “No podem continuar esperant que algú ens salvi des de Madrid”.

Rufián es va mostrar convençut que “hi haurà un referèndum d'autodeterminació vinculant, i s'aplicaran els resultats”, malgrat que “un Estat en contra utilitza tot el seu poder, la seva força i la seva maquinària mediàtica”.

Amb l'absoluta legitimitat que li atorga el seu activisme, Colau està en aquesta disjuntiva de ser fidel al seu patrimoni polític i salvaguardar la institució. Sectors de Podem i la CUP creuen que l'alcaldessa està impulsant una mena d'Iniciativa 2.0 o el sociòleg Manuel Delgado, el primer dels seus mentors, diu amb pesar que està intentant “una restauració maragalliana”.

Josep Ramoneda, analista polític, els retreu la seva dificultat per dibuixar el seu projecte polític que, per inèrcia, els pot afectar en les autonòmiques. “Tinc la sensació que han quedat paralitzats. Pensava que pecarien per atreviment i estan pecant per contenció”. “Està bé prendre consciència que és una institució no es un moviment social però els ha faltat coratge i han estat porucs”, diu en al·lusió al fet que no han apostat per la carta ecològica, han cedit la bandera cultural al PSC o que els ha faltat complicitat amb els barris. Per contra, és més conciliador amb el referèndum: “Entenc més que naveguin perquè aquest no és el seu projecte”, diuen. No dubta, no obstant això, que acabaran pactant amb Podem perquè, diu, des de Madrid ja han decidit que sense Colau no existiran a Catalunya. “Si no van plegats perjudicaria els comuns i seria suïcida per a Podem”.