Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona posa límit als hotels i pisos vacacionals

L'Ajuntament regula el sector dels allotjaments amb la finalitat de contenir el turisme massiu a la ciutat

Vista aèria de la Barceloneta.
Vista aèria de la Barceloneta.

L'Ajuntament de Barcelona fa dos anys que lluita contra l'expansió del sector turístic a la ciutat. L'alcaldessa Ada Colau va començar la seva ofensiva contra el turisme massiu amb la moratòria hotelera del 2015. Projectes d'hotels, residències d'estudiants i albergs van quedar en suspensió. “Ara s'iniciarà un procés de reflexió pausat i ordenat sobre el model turístic de la ciutat”, va anunciar Colau després de congelar la concessió de llicències a allotjaments turístics. Aquesta va ser la primera de diverses mesures encaminades a contenir un fenomen que s'ha convertit en el problema més greu de la ciutat per als barcelonins, segons revela l'últim baròmetre d'opinió del Consistori.

Dos anys després, les patronals i l'oposició a l'Ajuntament acusen el govern municipal de fomentar la turismofòbia i de no donar suport a un sector que només a Barcelona suposa el 15% del PIB i genera més de 120.000 llocs de treball. Però el regidor d'Empresa i Turisme, Agustí Colom, defensa la seva acció de govern: “Treballem perquè el turisme sigui sostenible i compatible amb la vida de la ciutat. És la millor manera que coneixem de contrarestar la turismofòbia”. Aquesta és la filosofia que hi ha al darrere del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), una de les eines, en aquest cas urbanística, amb les quals el govern de Colau confia a contenir el turisme massiu a la ciutat.

La taxa turística de Catalunya

Competència del Govern. El Parlament la va aprovar el 2011.

Recaptació. Barcelona rep el 34% del que s'ingressa a la ciutat. Colau demana gestionar-ne el 100%.

Promoció. Fins aquest any, la meitat d'aquest 34% es destinava a promocionar la ciutat. Ara Colau ha fixat un límit de 4,5 milions d'euros.

Marca Barcelona. Entre el 2012 i el 2015, s'han recaptat més de 66 milions a Barcelona, l‘Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

Preu. Els clients de pisos turístics i hotels de cinc estrelles paguen una taxa de 2,25 euros a Barcelona. Els de quatre o menys, 1,10 i 0,65 euros, respectivament.

El PEUAT es va aprovar el gener d'aquest any. El pla divideix Barcelona en tres zones tenint en compte el seu interès turístic, la quantitat de visitants que ja reben i la relació existent entre residents i places per a turistes. Abans que entrés en vigor, el Consistori tenia 107 projectes d'allotjaments turístics sobre la taula. 74 van tenir llum verda perquè ja disposaven de llicències o certificats urbanístics abans de la moratòria. Aquests establiments obriran les seves portes, com a molt tard, el 2019.

A partir de llavors, l'oferta d'allotjaments turístics a Barcelona s'estancarà. Aquesta situació beneficia una part del sector hoteler que, de retruc, ha sortit guanyant amb el PEUAT. El valor de mercat de les habitacions de quatre estrelles ha passat de 239.000 a 300.000 euros, segons un informe de la consultoria Bric Consulting. I, fins ara, la cotització dels hotels barcelonins al mercat immobiliari ja ha augmentat un 21%.

Una carta per denunciar

L'altre cavall de batalla de l'Ajuntament són els pisos turístics. Fa un any, el Consistori va enviar una carta als barcelonins instant-los a denunciar les pràctiques irregulars de lloguer vacacional de les quals tinguessin coneixement. “L'oferta il·legal d'aquest servei genera especulació i economia submergida i pot malmetre la convivència a les comunitats de veïns que els allotgen”, deia la carta. El desembre del 2016, només el 60% de l'oferta de pisos turístics era legal. Per revertir aquesta xifra, es van intensificar les inspeccions i el govern municipal va demanar a les principals plataformes que retiressin del seu web els pisos il·legals. Així i tot, a Barcelona se segueixen vivint situacions límit. Una d'elles és la de la dona que va haver d'ocupar la seva pròpia casa per recuperar un pis llogat a un inquilí que, al seu torn, l'anunciava a Airbnb com a pis turístic.

Per corregir aquestes situacions, el doctor Xavier Font, expert en turisme sostenible, aconsella triar bé el turisme que es promociona. Font cita Ljubljana (Eslovènia) com a exemple de bones pràctiques. “S'ha reinventat a si mateixa. Ha millorat la qualitat de l'experiència d'aquells que la visiten i amb això ha aconseguit augmentar la qualitat de vida dels residents”. En el cas de Barcelona, Font celebra que s'hagin intervingut l'assumpte, encara que creu que algunes mesures s'han fet “de cara a la galeria”. “L'objectiu ha de ser que Barcelona s'aprofiti del turisme, no que el turisme s'aprofiti de Barcelona”, conclou.