_
_
_
_
_

I la senyera s’ha convertit en estelada

La bandera oficial de Catalunya, que va tenir un paper rellevant als Jocs Olímpics, cedeix el relleu al carrer al símbol independentista

Jessica Mouzo
Estelades durant la celebració de la Diada el 2014.
Estelades durant la celebració de la Diada el 2014. Albert Garcia

Els balcons de Barcelona són un termòmetre polític i emocional de la ciutat. No fallen. Ni ahir ni avui. Són el paisatge viu dels símbols que representen el sentir de la ciutat. Ho van ser durant els Jocs Olímpics del 1992, quan molts es van vestir amb la senyera per saludar el món. I ho segueixen sent ara, vestits en moltes ocasions amb l'estelada, la bandera independentista.

Els símbols que van marcar una època en aquell estiu del 92 no han deixat d'estar presents en aquests 25 anys. Com l'energia, només s'han transformat.

Barcelona despertava al món amb la senyera per bandera —mai millor dit—. Aquesta insígnia, prohibida durant el franquisme i altres períodes de dictadures, es va revelar com una mena de símbol festiu, de llibertat i identitat pròpia que, amb la democràcia, destacava especialment en festivitats com l'11 de setembre o el dia de Sant Jordi. I en honor d'aquesta festa que eren els Jocs, en què la ciutat es donava a conèixer al planeta, molts balcons de la ciutat es van vestir amb la bandera festiva.

“Era un acte d'afirmació de Catalunya com un país amb una cultura i una identitat pròpies”, recorda el conseller d'Interior, Joaquim Forn. Llavors, el titular del departament encara no havia fet els trenta i militava a les Joventuts de Convergència, que, amb membres d'Òmnium Cultural, Crida a la Solidaritat i les Joventuts d'ERC, van muntar la campanya Freedom for Catalonia (Llibertat per a Catalunya), per reivindicar i donar a conèixer les seves pretensions nacionalistes. El 1989, durant la inauguració de l'Estadi Olímpic, van aconseguir entrar al recinte senyeres, cartells i xiulets que van apagar l'himne espanyol amb una sonora xiulada. “Per segons qui, portar la senyera no estava bé. I això que portàvem una bandera constitucional”, apunta Forn.

Precisament, els símbols van tenir un paper determinant per aplacar els ànims entre els grups més rebels. La pressió d'aquests col·lectius va aconseguir que el català fos el quart idioma oficial, que l'himne d'Els segadors sonés amb l'espanyol en els actes oficials i que la senyera ocupés un lloc ben visible en els esdeveniments institucionals. “No anàvem en contra dels Jocs, sinó que era reafirmar l'existència de Catalunya. Era un acte d'afirmació, no en contra de cap bandera”, puntualitza el conseller d'Interior.

La senyera va guanyar protagonisme espontàniament i davant la incredulitat dels forasters, que es preguntaven per què en alguns casos no hi havia banderes espanyoles. Era una democràcia jove i 15 anys no eren suficients, deien llavors polítics i antropòlegs, per superar els vincles entre la bandera espanyola i el franquisme.

I alguna cosa encara cueja.La bandera espanyola no es deixa veure en bona part dels actes festius, i la senyera, la bandera oficial, ha cedit el relleu a l'estelada a mesura que els independentistes han anat guanyant espai.

Alguns creuen que la bandera espanyola segueix sense millorar la seva reputació a Catalunya. “L'absència de la bandera espanyola està associada al règim franquista. S'ha consolidat aquest odi i no crec que pugui recuperar-se”, assumeix l'antropòleg Manuel Delgado, que ja va participar fa 25 anys en el reportatge que es reprodueix en aquesta pàgina. Les paraules del llavors alcalde, Pasqual Maragall, que deia que la bandera espanyola “havia començat a despullar-se del seu significat negatiu en compartir espai amb la catalana en la cerimònia de l'Estadi”, s'han quedat, per a molts, en paper mullat.

Als balcons de Barcelona ja no s'hi veuen senyeres. No tantes, almenys, com en aquell estiu del 92. Hi han passat el "No a la guerra" de l'Iraq i a altres conflictes armats, com el dels Balcans. Ara, a més dels missatges de "Volem acollir [refugiats]" i contra els pisos turístics, les estelades i el sí gegant al referèndum guanyen força. “Estem en un moment de reivindicació política i l'estelada representa la reivindicació d'un Estat propi. Respon al moment polític, però la bandera oficial del país és la senyera”, recorda Forn.

No obstant això, la bandera catalana ja no és el que era. “La senyera està perdent significat. Abans representava el sentiment catalanista, que unificava el nacionalisme amb l'esquerra. Ara és la bandera del PP i de Ciutadans. Va ser la bandera de tots i ara només és la bandera autonomista”, assenyala Delgado. Segons l'antropòleg, la bandera espanyola republicana segueix sent el símbol de l'esquerra; la dreta assumeix la senyera i la bandera espanyola; i els independentistes es queden amb l'estelada.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_