Selecciona Edició
Connecta’t

“No trepitjo la platja, i la tinc al costat”

Arantxa González és estudiant d'Emergències Sanitàries i a l'estiu treballa de 'hostess' en un xiringuito per "viure millor" a l'hivern

Arantxa González, recepcionista del Kauai, a Gavà Mar.
Arantxa González, recepcionista del Kauai, a Gavà Mar.

Després d'un dia de sol, amb el banyador encara mullat i els cabells enredats i salats, ve de gust anar a menjar alguna cosa. L'Arantxa et rep sota el sostre de canyes, somrient i amb la cabellera de color atzabeja recollida en un monyo. De fons sona Papa don't preach, de Madonna. És la recepcionista o, en versió més sofisticada, la hostess del xiringuito Kauai, a Gavà Mar.

—Pots respondre tu al telèfon mitja hora?— demana a un company.

Aquesta és bona part de la feina que fa: atendre el telèfon per anotar les reserves, asseure els clients i preparar el compte quan se'n van. “Alguns ja truquen preguntant per tu”. D'alguns altres, ella se'n recorda perfectament, tot i que en un dissabte normal d'agost poden passar pel restaurant unes 600 persones, i 300 més per la zona de copes, que és just al costat. “Tinc bona memòria”, assegura.

Arantxa González té 22 anys —“de fet, d'aquí res en faig 23”— i quan tothom està de vacances, ella treballa. “La meva mare té vacances. Els meus amics, també. Marxen a Eivissa, a Mallorca, a Menorca… Està estipulat així, a l'estiu s'agafen vacances”. Però s'ho pren amb filosofia. Quan tots tornin a treballar, ella espera anar-se'n al Carib o a qualsevol altre lloc a descansar.

“Quan trobes una feina de temporada, saps que a l'hivern viuràs millor”, afegeix. Assegura que per la mateixa feina en hostaleria, a l'estiu es paguen 300 o 400 euros més de mitjana al mes. Va començar al món de la restauració amb 19 anys, quan estudiava Integració Social. En arribar l'estiu, la seva mare li va donar l'empenta: “Fes alguna cosa, posa't a treballar”. Va començar durant la temporada, i després va compaginar les dues coses la resta de l'any, a jornada completa. Així es pagava els estudis. “Però al cap de dos anys, em vaig cremar”, així que es va agafar un mes de descans, i va reenfocar les coses: l'Arantxa es va convertir en aquestes persones que quan tothom lliura, se'n va de pont o celebra el Cap d'Any, treballen.

A Kauai hi està molt bé. Ho diu així, i així se la veu. “Tots som molt joves, això crea un ambient de treball diferent. Rius amb els companys, els clients ho noten i es contagia”. A més, a ella li agrada l'hostaleria. “Soc extrovertida, m'agrada treballar amb la gent”. La clau, diu, és “no agafar-te les coses de manera personal ni endur-te-les després a casa”. Perquè sempre hi ha algun client que… “Però normalment venen relaxats. Han fet un aperitiu, després es queden a dinar, i acaben a la zona de copes…".

A les dues de la tarda d'un dimecres hi ha unes vuit taules plenes al Kauai. Només en una es distingeix clarament que els comensals són estrangers. Dues nenes juguen entre les branques d'un arbre gegant mentre els pares mengen. Després arriben un parell de joves, amb la tovallola a l'esquena, i de fons sona ara I don't want to miss a thing, d'Aerosmith. Una jove ensenya la pissarra verda amb la llista de postres, que inclou el clàssic gelat de nata, vainilla i xocolata… “Venen turistes dels hotels, fem esdeveniments, acollim congressos d'advocats... Tenim de tot”, diu la joveníssima recepcionista.

El seu lloc habitual és el mostrador del xiringuito, des d'on es veu una duna de sorra, antesala de la platja, el sol, el mar, els crits de l'estiu... “Això és una de les coses dolentes. No trepitjo la platja, i la tinc al costat”, lamenta l'Arantxa. Acostuma a entrar cada dia a la una de la tarda, treballa fins a les cinc i torna a dos quarts de nou, fins a la mitjanit, amb un dia de festa a la setmana. I així des de mitjans de juny fins a mitjans de setembre.

Ja fa gairebé cinc anys que és al sector de l'hostaleria, però no es posa una data per deixar-ho i tampoc descarta dedicar-s'hi a temps complet. Ara com ara vol acabar els estudis de tècnic en Emergències Sanitàries. Després, el temps ja dirà.

“L'estiu fa olor de sal amb aigua”

On aniria de vacances? A la Riviera Maya. Vull Carin, sol i la platja.

Què vol ser de gran? M'agradaria treballar amb adolescents problemàtics. És molt satisfactori quan veus que potser canvien una mica.

De què fa olor l'estiu? De Kauai platja! De platja. De sal amb aigua, com olora la pell quan surts del mar.

És més de vi amb gasosa o de gintònic? De vi amb gasosa.