El Museu de Lleida fa l’agost amb l’art de Sixena
El centre vigila amb discreció les peces en litigi
El visitant accidental del Museu de Lleida ho tenia difícil aquest dimarts per percebre alguna cosa fora de l'habitual si s'apropava a l'exposició, d'un miler de peces, que dona testimoni de la història de la ciutat i els seus ravals, des de la prehistòria fins al segle XX. L'endemà que es complís el termini que havia donat la jutgessa d'Osca perquè la Generalitat lliurés a Aragó les 44 obres d'art originals del monestir de Sixena, la xafogor que colpejava les parets del museu s'intuïa com l'única amenaça del dia. Això sí, potser el conflicte sobre el fons artístic ha fet créixer l'interès per contemplar un espai que suma unes 40.000 visites l'any.
L'arribada intempestiva de la Guàrdia Civil aquest agost per recuperar les obres aragoneses es presenta poc probable, però el personal del museu fa dies que està advertit que, davant de qualsevol moviment estrany, s'avisi immediatament el director. Josep Giralt, al capdavant del museu des de fa dos anys i que va guanyar la plaça després de derrotar en un concurs públic 10 aspirants més, es manté apartat dels focus i rebutja fer declaracions, però, segons el personal, està a punt per entrar en acció si el front aragonès irromp.
Ja va passar el 15 de juliol, quan una vintena d'activistes de Sixena Sí, liderats per l'alcalde, Ildefonso Salillas, es van congregar al museu per exigir la restitució dels béns del monestir. Giralt els va concedir el temps just per fer-se unes quantes fotos mentre desplegaven una pancarta i, després, els va convidar a marxar.
La Sílvia, auxiliar de sala, treballava aquell dissabte. També tenia torn l'Antonio, guàrdia de seguretat del museu. Tots dos recorden l'episodi amb desgana i destaquen la reacció del director davant de l'enrenou. “Va actuar amb fermesa”, diuen. Normalment, dos operaris configuren tota la custòdia que hi ha al recinte: 7.000 metres quadrats repartits en dues plantes. “Un passeig d'una hora i mitja per recorre'l”, precisa la Sílvia. “Tenim més de 80 càmeres per vigilar-ho tot”, indica l'Antonio. El relat oficial mira de defugir qualsevol dispositiu especial per a aquests dies, però dimarts la seguretat es va reforçar amb un altre guàrdia, el Ramon.
A mig matí, una patrulla dels Mossos d'Esquadra es presentava dins de les sales d'exposició. Assenyalaven que no és estrany que la seva ronda cobreixi les instal·lacions del museu. Admetien, això sí, que normalment el passeig és perimetral. Interrogats a pocs metres d'on es troben tres de les peces que vol recuperar Aragó, els sepulcres de sor Isabel d'Aragó, de sor Beatriz Cornel i el de la priora de Sixena, sor Francisquina d’Erill i de Castro, els agents negaven cap missió especial: “No som aquí per custodiar res” i, com a resposta a la insistència del tafaner per aclarir el motiu de la ronda sota sostre, van etzibar: “Pregunta-ho als nostres caps, nosaltres només complim ordres”.
Entre els sepulcres i la paret on hi ha les quatre figures del retaule d'alabastre del segle XVI que també pretén recuperar Sixena, hi ha una distància de 50 passes. En aquest breu recorregut es concentren les arrels del litigi que enfronta banda i banda de la Franja. El Javier havia arribat des de Saragossa, una hora i mitja d'autopista i 17 euros de peatge, per contemplar les obres. La Montse Ginestà havia aprofitat la pausa de l'esmorzar per visitar, una altra vegada, al museu de la seva ciutat. Tots dos parlen amb sensibilitat del valor de l'art que s'hi exposa i rebutgen la polèmica. Mentrestant, a l'entrada, la Marta, la recepcionista, intenta informar un visitant que crida. “Vinc a veure això que ens volen treure”, assenyala l'home. L'enfrontament porta més públic? “Hi ha gent per a tot”, sentencien a la porta.
Sense cap novetat fins al setembre
L'alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, dona per fet que les peces es quedaran a Lleida almenys fins passat l'estiu. “Ens costarà un mes o dos més”, però s'ha mostrat ferm en la seva voluntat que acabaran tornant a la localitat d'Osca. L'alcalde diu que confia en la justícia, però admet que no té esperances que la Generalitat compleixi el mandat judicial. Per la seva banda, el conseller de la Presidència de la Generalitat, Jordi Turull, va insistir ahir que “no es donen les condicions, ni jurídiques ni tècniques”, perquè es produeixi el lliurament dels béns del monestir de Sixena.
