Selecciona Edició
Connecta’t

Alcaldessa les estones lliures

Sònia Gomà-Camps és la primera edil accidental de Barberà de la Conca en substitució del titular, que ha marxat de vacances

Sònia Gomà-Camps, alcaldessa accidental de Barberà de la Conca
Sònia Gomà-Camps, alcaldessa accidental de Barberà de la Conca

La Sònia Gomà-Camps elabora vins orgànics en un petit celler familiar d'un poble de menys de 500 veïns de la Conca de Barberà, a mig camí entre Tarragona i Lleida. Quan li truco perquè es presti a protagonitzar el primer capítol del serial sobre professions d'estiu, és fàcil imaginar-se-la asseguda en un porxo, amb vista a un camp daurat de cereals, fent tasts de copes de vi parsimoniosament i embolcallada per una calmada atmosfera rural. "Com? Veure'ns demà, dius? Impossible, vaig molt enfeinada. Truca'm la setmana que ve, a veure si tinc un forat", respon. Gomà-Camps és l'alcaldessa accidental de Barberà de la Conca, un poble amb un passat irrefutable: aquí es va crear el 1894 la primera cooperativa vinícola de Catalunya, però l'indret deu la seva popularitat més recent a l'aparició d'una misteriosa esquerda que amenaça la preservació de diverses cases del municipi i que ha obligat a tancar l'església davant del perill que es desplomi el campanar.

“L'estiu fa olor de sofre”

A. On marxaries de vacances? A una illa.

B. Què vols ser de gran? Quan sigui gran jo no vull treballar.

C. De què fa olor l'estiu? De sofre.

D. Ets més de vi amb gasosa o de gintònic? Ni un ni l'altre. Per mi, vi de trepat (varietat de raïm).

Propietària, amb el seu marit, del Celler Carlania i mare de dos fills, la Sònia té totes les estones molt ocupades. Més fins i tot que el Marc, l'alcalde del poble, que ha marxat de vacances a la platja i l'ha nomenat alcaldessa accidental. Per fi dona el vistiplau per citar-nos a l'Ajuntament i xerrar mentre es fa una comissió informativa on s'han de debatre alguns assumptes que afecten el municipi.

Barberà de la Conca no és precisament un formiguer d'activitat. Prop de la casa consistorial només hi ha un caixer. Ni rastre de bars. La lectura dels fullets que decoren el tauler d'anuncis amenitza l'espera. "Es venen dos nínxols nous. A bon preu", anuncia un paper escrit a mà i amb pols ferm. La Sònia arriba amb el temps just. L'equip de govern rep l'estrany amb tracte cordial. Silenci total de l'oposició: no n'hi ha. Des del 1979, només una vegada els veïns han pogut votar més d'una llista a les municipals. "Aquí ningú vol ser de l'Ajuntament", informa la Sònia. Els seus regidors, la Maria Antònia, el Guillem i el Jordi, assenteixen. "A Montblanc [municipi veí i capital de comarca] poden fer reunions al matí, però aquí tots treballem i hem de quedar a partir de les vuit del vespre", indica el Guillem. La paga que reben no ajuda a estimular les vocacions: 12 euros per sessió. "Això és un voluntariat", coincideixen. Debaten sobre la necessitat d'esbrossar i renovar una font i recorden les goteres que hi ha en un local que fan servir els joves del poble. També valoren organitzar una cursa popular que es faria coincidir amb la Festa del Trepat. "Hi ha diners per fer-ho?", pregunta la Sònia. "Tenim un pressupost molt limitat i sempre estem plorant", assenyala la Maria Antònia. La decoració de la sala confirma que la tresoreria deu ser minsa. Damunt de la taula hi ha un portallapis pintat amb els motius del 75è aniversari de Caixa Penedès. La relíquia ja té gairebé 30 anys.

“Em vas mirar aquell tema?”, insisteixen els veïns en creuar-se-li cada dia pel carrer

Tots confessen que compten els dies perquè s'acabi la legislatura. No pensen repetir. Més tard i ja en el seu bonic celler, la Sònia indica que ser a l'Ajuntament d'un poble implica "no desconnectar mai". No exigeix aprendre a sobreviure amb una agenda plena de reunions, sinó més aviat acceptar que les demandes de la gent arribaran a mesura que et trobin pel carrer. "No m'has mirat aquell tema?", apunta l'alcaldessa que és una petició habitual. "Això crema", lamenta. L'últim diumenge es va passar part de la tarda al telèfon perquè una de les cuidadores de l'escola bressol es va posar malalta i dilluns no podia anar a treballar. "Són coses que has d'anar solucionant sobre la marxa". No és una persona a qui li facin por els reptes. Amb una feina fixa i segura a l'empresa familiar, la potent paperera Gomà-Camps, la Sònia va fer les maletes per anar-se'n a treballar al camp. "No me'n penedeixo", diu quan es refereix a les seves vinyes. Les estones de política, sí que l'han cansat