Maduro consuma un autocop a Veneçuela en la jornada electoral més violenta
Almenys una dotzena de persones han mort des de dissabte a la nit. El Govern xifra la participació en el 41,43% i l'oposició, en el 12%
Les votacions de l'Assemblea Nacional Constituent impulsada per Nicolás Maduro van provocar diumenge a Veneçuela una espiral de violència sense precedents durant un procés electoral, amb almenys una dotzena de morts des de dissabte a la nit, i aboquen el país a una fractura insalvable de la societat i les institucions. El Govern va seguir endavant amb el seu pla d'escriure una nova Constitució i va fer uns comicis rebutjats en bloc per l'oposició, que no va presentar candidats i promet ara intensificar la seva pugna amb el règim. El primer efecte de la decisió de Maduro de seguir endavant amb el seu projecte és que Veneçuela tindrà a partir de dilluns un Parlament exclusivament oficialista ignorat per tots els partits de la Mesa d'Unitat Democràtica (MUD) i sectors crítics del chavisme.
L'abstenció va ser, fins i tot segons les xifres de l'Executiu, molt elevada. El Consell Nacional Electoral (CNE) va xifrar la participació en un 41,43% del cens, és a dir, gairebé 8,1 milions de vots, mentre que l'oposició va rebaixar aquesta dada fins al 12%. Les forces opositores van fer fa dues setmanes un plebiscit no oficial en el qual van consultar els votants sobre les eleccions de diumenge. Segons els seus càlculs, aquell dia van acudir a les urnes gairebé 7,2 milions de veneçolans.
El Govern va intentar transmetre que la votació va transcórrer en pau, però el saldo de morts ho desmenteix. Mai en la vigília o el desenvolupament d'un procés electoral s'havien produït tantes morts. Caracas no va ser l'únic escenari dels violents enfrontaments entre els manifestants, les forces de seguretat i els col·lectius armats afins al chavisme. Hi va haver cinc morts a la província andina de Mérida, un a l'estat de Lara (centre-oest del país) i un altre a Sucre, a la costa nord-est de Veneçuela.
La Fiscalia va confirmar, a més, l'assassinat a trets de José Félix Pineda, un candidat a la Constituent a Ciudad Bolívar, la capital de l'estat de Bolívar, al sud-est. A la capital l'estat de màxima tensió va quedar reflectit a Altamira, convertida en símbol de les protestes opositores, on l'explosió d'un artefacte contra una columna d'agents motoritzats de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) va deixar diversos ferits. Oficialment, el ministeri públic va poder corroborar cinc morts durant les primeres hores del matí. A més de la de Pineda, va encarregar a un fiscal la investigació dels homicidis de Ricardo Campos, subsecretari de la formació socialdemòcrata Acció Democràtica a Cumaná (estat de Sucre, nord-est de Veneçuela), i de Marcel Pereira, al poble de Chiguara, a Mérida.
Nova etapa
Avui Veneçuela comença una nova etapa. L'oposició ha fet una crida a la unitat contra el règim, mentre que el Govern continuarà en la seva fugida cap endavant plena d'incògnites. La nova Assemblea Nacional Constituent desmantella la Cambra escollida el 2015, composta per una majoria de representants crítics amb el chavisme, i fins i tot, segons els defensors del llegat de l'expresident Hugo Chávez, suposa una traïció i una ruptura sense marxa enrere amb els últims 18 anys.
El que l'elecció va deixar clar, en qualsevol cas, és que Veneçuela és des de diumenge un país més dividit. A l'est i el sud-est de Caracas els comicis pràcticament no es van fer. La vaga general de 48 hores convocada la setmana passada per la MUD, materialitzada en talls de vies, que es va viure des de dimecres, va impedir que en aquests sectors de la capital veneçolana, on es concentra la majoria de l'oposició al règim de Nicolás Maduro, el Consell Nacional Electoral obrís els centres de votació. El diputat Juan Andrés Mejías, del partit Voluntat Popular, va informar que van obrir menys del 10% dels centres als municipis opositors de Baruta, Chacao i El Hatillo.
Però en superar aquests límits un altre país sortia a votar. A primera hora del matí, al col·legi electoral Andrés Bello, de l'avinguda México, al centre de Caracas, hi havia molt poca gent a la cua. A l'únic col·legi obert a l'avinguda Lecuna de Caracas, també al cor de la capital veneçolana, hi havia unes quantes persones més, prou, en qualsevol cas, perquè la televisió oficial, amb plans tancats, proclamés que, des de primera hora del matí, l'assistència era massiva. Tot i així, la concurrència no era la de comicis presidencials, en què acostuma a votar molta més gent.
El chavisme va perdre a Coche i El Valle, dues parròquies del sud-oest de Caracas que, fins a la garrotada de les eleccions al Parlament, el desembre del 2015, eren els seus bastions principals a la capital. Però a mig matí, a la llarga avinguda intercomunal que les uneix, hi havia cinc col·legis electorals amb diverses persones esperant que els autoritzessin l'entrada. Era un diumenge diferent del que es vivia als sectors opositors, silenciós i amb restes de barricades a les cantonades.
L’oficialisme
L'oposició es va abstenir de participar perquè no va avalar la convocatòria del president Maduro ni les condicions establertes pel Consell Nacional Electoral, que va reservar a la clientela de l'oficialisme un terç de les diputacions i va sobrerepresentar les províncies on el règim conserva bona part dels suports. Com a colofó als seus esforços d'impedir els comicis, la dirigència de la MUD va convocar una manifestació a l'autopista Francisco Fajardo. Però la Guàrdia Nacional Electoral va impedir que els manifestants es concentressin als cinc punts disposats per a la protesta. Es va produir una repressió brutal que va incloure, segons denúncies del dirigent nacional de Primer Justícia, José Manuel Olivares, el robatori de telèfons mòbils i el llançament de gasos lacrimògens i cops.
Veneçuela, en definitiva, afronta ara un moment decisiu marcat per la violència en què tota possibilitat de diàleg, afavorida especialment en les últimes setmanes per l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero —i que va culminar amb la sortida de la presó de Leopoldo López en un intent del Govern de buscar un baló d'oxigen davant la pressió—, sembla que s'ha esvaït. Les decisions que prenguin el règim de Maduro i els dirigents de la MUD en les properes hores seran determinants per definir el futur del país.
