Selecciona Edició
Connecta’t

La renda mitjana a les Terres de l’Ebre és la meitat que la de Barcelona

Una enquesta de l'Idescat revela que la renda de la Terra Alta és de 8.807,2 euros, la mateixa que en plena crisi

Una imatge de l'Aldea, a la comarca del Baix Ebre.
Una imatge de l'Aldea, a la comarca del Baix Ebre.

La recuperació econòmica no està arribant a les llars amb la rapidesa que s’esperava. En alguns casos, ni es percep. Una enquesta recent sobre condicions de vida de l’Idescat indica que la renda mitjana per persona i any se situa a Catalunya als 12.660,3 euros, un 22,4% més que el 2011, en plena crisi. No obstant això, hi ha territoris en què la crisi va calar profund: va espantar empreses i va despoblar municipis que vivien de la construcció o del turisme. És el cas de les Terres de l’Ebre, i especialment a la Terra Alta: la renda mitjana és de 8.807,2 euros, la mateixa que enmig de la recessió, i gairebé la meitat que la de Barcelona.

L’enquesta de l’Idescat, en col·laboració amb el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat, inclou aquest any noves dades que permeten conèixer al detall les dificultats de les llars catalanes. Un dels més rellevants es refereix a les dificultats i privacions econòmiques que declaren les famílies als diferents territoris: el 74,5% dels habitants de la zona de l’Ebre declara que no arriba a final de mes amb facilitat, i només tres de cada 10 llars poden fer front a una despesa imprevista. A més, el 73,7% de les llars d’aquest territori rep alguna prestació social, lluny de la mitjana catalana, que se situa en el 57,7%.

La situació d’alta precarietat afecta també altres àmbits territorials, com Ponent (Lleida) o el Pirineu i la Val d’Aran, on la renda mitjana és de 9.849 euros. No obstant això, el cas de l’Ebre i en concret de la comarca de la Terra Alta és especialment delicat. “Obeeix a molts factors: té una taxa d’atur superior a la mitjana, la poca població que hi ha està envellida, i és una zona amb molt poca densitat productiva”, explica Juan Antonio Duro, director de la càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili.

La crisi va afectar amb duresa les Terres de l’Ebre, que sense tenir grans empreses industrials ni gaire turisme, tenia en el sector de la construcció i el negoci immobiliari la seva principal font de riquesa. El cas del municipi de la Sénia és eloqüent: quan el seu gran clúster de la indústria del moble es va enfonsar amb la crisi immobiliària, el poble va passar de tenir un atur mínim a tenir un 36% de la seva població desocupada. De ser un municipi que nedava en l’abundància va passar a ser un poble rural amb naus i fàbriques desertes que va haver de demanar ajuda a la Generalitat. “Ara s’està recuperant gràcies als productors que s’han associat en cooperatives i han reinventat la indústria del moble, buscant el valor afegit i la creativitat”, assegura Duro.

Al territori, diversos factors compensen els ingressos baixos dels seus habitants, com un cost de vida més assequible i un habitatge més barat. L’enquesta de l’Idescat indica que la despesa mitjana mensual de l’habitatge és de 299 euros a les Terres de l’Ebre, mentre que la mitjana a Catalunya està en 368 euros. Duro creu que aquest és un factor que pot atreure la població jove, i és optimista amb les possibilitats de creixement que ofereix el territori. “Si el corredor mediterrani arriba a ser una realitat, la zona pot aprofitar la situació i atreure empreses”, diu. L’acadèmic assegura, a més, que el turisme en aquestes comarques pot arribar a tenir molt recorregut i que, de fet, ja exploten pobles de costa com Sant Carles de la Ràpita o l’Ametlla de Mar: “La Terra Alta també té molts recursos que poden ser turístics, com les experiències gastronòmiques, la cultura enològica, o el projecte d’una reserva de biosfera que pot ser molt important”. De moment, per a bona part de la població de la Terra Alta la dificultat de trobar feina radica en el fet que les ocupacions són de temporada, molt lligades al camp i ofereixen molt poca estabilitat.

“Poca feina i precària”

Latifa, de 37 anys, va arribar amb el seu marit a Gandesa fa 10 anys. “Només trobava ocupacions de dos o tres mesos al camp”, explica. Ara ell se n’ha anat a Alemanya a la recerca d’oportunitats i ella s’ha quedat a la Terra Alta amb els seus tres fills: “Necessitem una feina fixa i estable. Hem de menjar i pagar les factures tots els mesos, no només els de la temporada de feina”. Latifa, que rep ajudes per pagar el lloguer, és usuària de Càritas Tortosa, on acudeix a recollir aliments i productes de primera necessitat. “Gairebé el 80% de les persones que atenem venen per les ajudes d’aliments, roba o calçat”, diu Agustí Adell, secretari general de la institució al territori.

Patricia García, de 42 anys, uruguaiana, també va a Càritas. Va arribar a Catalunya el 2002 amb estudis d’arquitectura i, després que la crisi trunqués una carrera sòlida, es va traslladar a la Terra Alta el 2010. “Vaig venir pels preus baixos però encara no he aconseguit una feina real i estable: hi ha molta economia submergida i l’ocupació és esporàdica”, diu. Atenta a l’estirada de la cultura del vi a la comarca, García, separada i amb dos fills, va estudiar un Grau d’Enologia. Ara treballa en un celler i confia que pugui arribar a donar-li certa estabilitat. No la sorprenen les dades de l’Idescat: “Gairebé no hi ha feina i si n’hi ha és en condicions precàries. Per a molta gent, és una situació que et submergeix encara més”.