Selecciona Edició
Connecta’t

De la clavellera al lladre del Rolex

La Rambla i el metro segueixen sent els llocs preferits dels assaltants que plomen els turistes

Un carterista intenta robar un passatger al metro de Barcelona.
Un carterista intenta robar un passatger al metro de Barcelona.

One pesseta”, demanaven les clavelleres als turistes el 1992, que després arribaven a la Guàrdia Urbana amb flor a la mà i sense cap bitllet a la cartera. Gerard Capdevila, que coordinava l’oficina on els atenia la policia municipal, els aclaria els fets: mentre la dona els ajudava a buscar diners amb una mà al moneder, amb l’altra, que amagava darrere d’un diari foradat, els havia pispat els bitllets. A la foto que il·lustra aquest reportatge, Capdevila atenia un grup d’italians als quals van robar 100.000 pessetes en la Barcelona olímpica.

Ha plogut molt des de llavors. Capdevila té 72 anys i a la Rambla ja no es veuen clavelleres. Tampoc és el que era l’oficina d’atenció al turista, que l’Ajuntament va preparar i va dotar amb tots els recursos pels Jocs Olímpics, però que a poc a poc es va anar desinflant. En aquella època anul·laven les targetes bancàries robades o els oferien un allotjament si s’havien quedat sense res.

Al 92, els turistes veien el telèfon de la Urbana com un oracle de Delfos

Era una ajuda imprescindible per al turista desemparat, que veia en el telèfon fix de l’oficina de la Guàrdia Urbana una espècie d’oracle de Delfos. “Amb el mòbil, ha canviat tot molt”, admet Capdevila. Aquella era una Barcelona marcada per la droga al carrer, en què la plaça Reial era el centre neuràlgic. “Ha passat aquí, davant de vostès’, es queixava la gent. I era veritat”, recorda, sobre els robatoris. Molts eren per descuit, de persones que estaven pagant el taxi i, quan es giraven, els havia desaparegut la maleta que havien deixat un segon. Cosa que segueix passant avui a les recepcions i portes dels hotels.

La Rambla perviu com l’artèria d’unió de turistes, restauradors i pillets, i la línia verda del metro, com un dels seus principals atractius. Abans els furtadors “solien portar un diari” per amagar l’experta mà amb la qual feien la pinça per robar al guiri. Ara, com que això del diari resultaria increïble, els lladres utilitzen una jaqueta que posen a l’avantbraç. Quan el turista, absort en el recorregut i en els seus plans del dia, baixa del metro, els dits gràcils del murri ja han agafat la bitlletera. Els Mossos tenen localitzats 35 carteristes assidus del metro.

Avui es cometen 300 furts al dia, el 65% de les denúncies contra el patrimoni

“Segueixen sent els mateixos”, explica Capdevila, sobre el perfil dels lladres. Són persones que en alguns casos acumulen més de 150 detencions. Els Mossos fan llistes de multirreincidents per tenir més arguments davant el jutge i aconseguir o que els empresonin un temps o que dicti ordres d’allunyament dels llocs on roben. Però no és fàcil. Al cap i a la fi, un furt és un furt.

Avui es cometen 300 furts diaris a Barcelona, que suposen el 65 % dels fets contra el patrimoni denunciats. Això perjudica la imatge de la ciutat, que ha vist com es creen webs sobre el tema (Robbed in Barcelona) o com ciutadanes com Eliana Guerrero recorren tres hores al dia el metro, xiulet en mà, alertant dels carteristes.

A tot això s’hi suma l’última moda de la delinqüència que pateix sobretot el turista: el robatori de Rolex. Són grups de lladres més sofisticats, que passegen per les zones cèntriques de la ciutat. En un tres i no res, usant la mínima violència, s’emporten rellotges de fins a 120.000 euros del canell de les seves víctimes. D’aquests no n’hi havia a l’època de Capdevila, en la qual abundaven els trilers, que amb l’excusa del joc de la piloteta estafaven i robaven els visitants desprevinguts.

“Fa falta que els jutges s’hi impliquin. No que siguin més durs, sinó més hàbils”, suggereix Capdevila, en al·lusió a les ordres d’allunyament o a la figura del grup criminal. Capdevila està jubilat des del 2010, però segueix trepitjant carrer, perquè és molt urbanita. Va estar 42 anys a la Urbana, però algú va oblidar avisar-lo del dia que donaven els diplomes als jubilats de la seva promoció. És una petita espina que no ha oblidat. Però anant al tema, ell ho veu clar: mentre hi hagi turistes, hi haurà pillets que els vulguin prendre la cartera.