Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat denuncia la Guàrdia Civil davant del jutjat de guàrdia per interrogar alts càrrecs

El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha anunciat la mesura que atribueix a la "defensa de la democràcia"

Turull, amb la denúncia a les mans, dissabte.
Turull, amb la denúncia a les mans, dissabte.

Els advocats de la Generalitat de Cataluña han presentat aquest dissabte una denúncia en el jutjat de guàrdia contra els agents de la Guàrdia Civil que estan participant en els interrogatoris contra els càrrecs del Govern relacionats amb l'organització del referèndum de l'1 d'octubre. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha penjat a les xarxes socials una imatge de la primera pàgina de la denúncia en la qual es reflecteix que les actuacions van dirigides contra determinats agents i contra totes les persones que per la seva relació directa amb els fets que es denuncien "haguessin col·laborat de forma conscient i activa en la comissió del delicte", en al·lusió als articles 27, 28 i 29 de el Codi Penal.

"Hem presentat denúncia contra els responsables dels interrogatoris de la Guàrdia Civil pel Pacte Nacional pel Referèndum. Defensem la democràcia!", ha afirmat Turull via Twitter. El conseller de Presidència al·ludia així a les perquisicions dels agents sobre aquesta plataforma que encoratjava la celebració d'un referèndum pactat. La Generalitat ha informat que la denúncia s'ha interposat per ordre de Turull per l'actuació dels agents contra alts càrrecs de l’Executiu -aquest divendres va declarar la responsable de comunicació del Departament d’Exteriors- i perquè aprecien possibles delictes com l’obstrucció a la Justícia, usurpació d'atribucions, falsedat en document oficial, violació de secrets i contra els drets individuals.

Turull va anunciar dimecres per la tarda la presentació de la denúncia després que fos citat a declarar davant la Guàrdia Civil el director general de Presidència, Joaquim Nin, teòricament per haver registrat el domini a la xarxa del Pacto Nacional pel Referèndum. Nin va acudir com a testimoni i els agents li van advertir al final de l'interrogatori que passa a ser investigat.

El conseller va assenyalar que s'estaven vulnerant drets fonamentals dels ciutadans i a la pregunta de si la denúncia seria contra els agents o el jutge que instrueix el cas, va afirmar: "Contra tots". No obstant això, una denúncia contra un jutge només es pot presentar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La fórmula escollida pels serveis jurídics ha estat la de denunciar a "totes les persones que per la seva relació directa" estiguin col·laborant en el cas, per la qual cosa han evitat la denúncia directa contra el titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que dirigeix la causa.

Fonts del TSJC han confirmat que la denúncia s'ha presentat aquest dissabte al matí davant del jutjat d'instrucció número 15, que estava en funcions de guàrdia. Com els fets denunciats no s'han produït avui, el jutge no és competent i enviarà la denúncia a repartiment. El jutge a qui li correspongui veure la denúncia haurà de decidir si l'admet a tràmit o l’arxiva.

"Agressivitat verbal"

La denúncia, de 14 folis, recull les citacions de la Guàrdia Civil a tres alts càrrecs del Govern per declarar com a testimonis: al director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; al director general de Comunicació, Jaume Clotet; i al citat Joaquim Nin. Després d'escoltar les seves declaracions, la Guàrdia Civil va canviar la condició de Clotet i de Nin de testimonis a investigats "pels presumptes delictes de revelació de secrets, malversació, desobediència, prevaricació i sedició".

Segons el relat de Clotet que consta a la denúncia, quan va arribar a la comandància "ja hi havia mitjans de comunicació" a la porta, "tot i que el Govern no havia avisat a ningú", conscient que les diligències eren secretes. Clotet relata, sempre segons la denúncia, que els agents li van preguntar sobre el web del Pacte Nacional pel Referèndum i que llavors el van informar que la seva condició era d’investigat.

La versió de Graells sobre el que va passar a la comandància de Travessera de Gràcia també queda reflectit a la denúncia. "El clima en el qual es va desenvolupar va anar pujant de to i denotava agressivitat verbal". Els agents, sempre segons la denúncia, "l’acusaven insistentment de mentir i dels greus perjudicis que això li podia comportar". Al llarg de la declaració, els guàrdies "van sortir tres o quatre vegades" i, quan tornaven a la sala, "accentuaven la pressió sobre la seva persona". Una vegada va signar la declaració, els agents van continuar pressionant-lo i fins i tot van llançar "alguna expressió vulgar i de mal gust".

La Generalitat conclou que la Guàrdia Civil s'ha emparat "en les diligències prèvies que estan declarades secretes i que coneix el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona". La denúncia fa al·lusió a una interlocutòria del jutge en la qual va desestimar la personació de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) com a part en la causa. El magistrat va dir llavors que no es tractava d'una causa política i que no s’estava investigant "la convocatòria d'un referèndum" ni impulsant "una causa general contra aquells qui, directa o indirectament, tinguessin interès" en aquesta consulta.

La denúncia cita també al seu favor una nota de premsa del TSJC en la qual aquest organisme afirmava que els interrogatoris de la Guàrdia Civil "no han estat sol·licitats" pel jutge. I conclou que els agents denunciats "haurien exercit competències pròpies de l'autoritat judicial al marge i amb desconeixement d'aquesta". Els guàrdies "es van autoatribuir davant dels declarants la condició de comissionats" del jutge, quan en realitat "no estaven actuant a sol·licitud d'aquest".