Barcelona elabora un cens per saber quantes rates hi ha al subsòl
Un total de 20 operaris s'encarreguen de controlar les plagues de rosegadors a la ciutat
L'Ajuntament de Barcelona s'ha proposat mantenir a ratlla la població de rosegadors que viu al subsòl de la ciutat. Per aquest motiu s’han posat en marxa diferents mesures per vigilar i controlar la població de rates d'embornal, rata negra i ratolí domèstic. Una d’elles, i primer de tot, és saber quants n’hi ha, així que el Consistori està preparant un cens de rosegadors que estarà llest l’any vinent.
Segons l'Agència de Salut Pública, a la ciutat hi ha certs desequilibris ambientals que afavoreixen la proliferació d'aquests mamífers i que provoquen, puntualment, increments poblacionals que han d'abordar-se amb diferents estratègies de control. La comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, assegura que a l’estiu la ciutadania incrementa l'ús de l'espai públic, fet que implica més residus. A això cal afegir l'augment de les superfícies verdes, les quals ofereixen a aquests animals “més oportunitats de refugi i nidificació als múrids”. Aquest nom, múrid, és el que utilitzen els tècnics per anomenar als rosegadors. Tarafa treu ferro a la problemàtic i assegura que les plagues de rates “no són un problema, ara com ara, de salut pública a Barcelona”.
Tot i això, per conèixer la magnitud del problema, els tècnics de l'Agència de Salut Pública estan estudiant les densitats de rosegadors a diferents punts del clavegueram barceloní per elaborar així un cens d’aquests animals, que estarà llest durant el proper any.
Segons dades de la comissionada, l’any passat es van interposar 1.600 queixes per la presència de rosegadors. Un cop rebut l’avís, l’Ajuntament assegura que fa una inspecció en un termini màxim de 48 hores. Amb aquesta informació, “anualment s'articulen més de 550 plans d'actuació per a la gestió d'incidències de rates i ratolins”, apunta Tarafa. Durant 2016 es van realitzar 12.500 intervencions, una xifra que s’espera que arribi a 15.000 enguany. No obstant això, la comissionada matisa que “no tots els espais denunciats són de gestió municipal i no sempre l'Ajuntament pot intervenir en comerços, magatzems i jardins privats”.
Sandra Franco, tècnica de control de plagues, assegura que el nombre de queixes no està relacionat amb una major presència de rosegadors. Tot i així, destaca alguns punts on s’està actuant després d'haver rebut queixes, com ara al barri de la Guineueta, a l'avinguda Pere IV, al Gòtic i a Sant Andreu. Franco destaca que les fàbriques i els solars abandonats suposen una dificultat per controlar les plagues. “Són llocs idonis per a la proliferació de plagues, però el problema és que no podem intervenir en recintes tancats o propietats privades”, lamenta.
Equip antirrates
Durant tot l'estiu i fins al mes de novembre, 20 tècnics municipals realitzen el control de múrids a la ciutat (la resta de l'any es redueix a la meitat). Manel Ruiz és un d’aquests operaris. Coneix a la perfecció els paranys que s'utilitzen per controlar aquests rosegadors. A les mans té una espècie de tub que només pot obrir-se amb una clau. “En el mig col·loquem un esquer amb verí. El parany està dissenyat perquè només puguin entrar rosegadors i així no ens arrisquem a què hi accedeixin altres mamífers”, explica. L'esquer de color blau provoca la mort a l’animal, però no instantàniament, sinó uns dies després, però no de forma agònica, assegura. “Les rates són molt llestes i si associen la ingesta d'aquest aliment amb la mort no se’l menjarien”, sosté.
Ruiz, com si es tractés d'un caçador urbà, sap localitzar on poden amagar-se els rosegadors. Descobreix caus que poden arribar a connectar el clavegueram amb la superfície i sap com actuar.
