Selecciona Edició
Connecta’t

Òscar Cadiach es converteix als 64 anys en la persona de més edat a escalar els 14 vuit mils

L'alpinista català observa, a més, una trajectòria impecable a l'Himàlaia

Òscar Cadiach, al Broad Peak.
Òscar Cadiach, al Broad Peak.

Òscar Cadiach té 64 anys i, des d'aquest dijous, figura com l'alpinista de més edat a integrar la llista de persones que han escalat les 14 muntanyes més elevades del planeta, una marca que també persegueix Carlos Soria (78 anys). Ja ho han aconseguit, per ordre, Juanito Oiarzabal (1999), Alberto Iñurrategi (2002), Edurne Pasabán (2010) i Ferran Latorre, qui es va colar a la llista fa només dos mesos figurant també com el primer català. Cadiach seria el primer català i el vintè alpinista del món a escalar les 14 muntanyes de més de 8.000 metres sense l'ajuda d'oxigen artificial. Però el que no explica ni deixa entreveure la famosa llista són les trajectòries dels seus integrants, la seva rellevància com himalaistes, el que sabia bé Reinhold Messner quan el 1986 es va adjudicar l'anomenada carrera dels vuit mils. L'alpinista italià (ell es declara sud-tirolés) va dedicar unes paraules amables a qui llavors era el seu màxim rival en la pugna per col·leccionar tots els cims que superen els 8.000 metres d'altitud: “No ets el segon, ets el més gran”.

Messner sabia que havia completat els 14 a l'sprint, emprant les rutes normals en la majoria dels casos per guanyar la carrera, si bé ningú oblida, entre altres coses, que va ser el primer (de la mà de Peter Habeler) a escalar un vuit mil en estil alpí i per una ruta nova (el 1975, al Gasherbrum I) i el primer a escalar l'Everest sense oxigen artificial quan la ciència deia que era impossible per a l'ésser humà (1978, també amb Peter Habeler). Enfront d'ell, Kukuzcka, menys interessat potser en la fama i en els beneficis econòmics derivats de la mateixa, es va dedicar a conquistar els 14 acumulant proeses. Potser va quedar segon, però molts el contemplen com un incontestable vencedor moral: va estrenar noves vies a l'estil alpí als Gasherbrum I i II, Broad Peak, K2, Manaslu i Shisha Pangma. A més, va obrir una nova ruta a la sud de l'Everest, una altra al Cho Oyu (signant de pas la primera hivernal), una més al Nanga Parbat i una variant al Makalu. Per si no fos poc, va signar les primeres ascensions hivernals al Dhaulagiri, al Kangchenjunga i a l'Annapurna.

Si tornem a les llistes i als números, algun pot pensar que invertir 32 anys a completar la llista dels 14, cas de Cadiach, és massa, i més si es contempla que Kukuzcka, per exemple, va invertir vuit anys. Però cal recordar que entre el Lhotse (2001) i el Manaslu (2011) el català no es va apuntar cap vuit mil, i que aquest només es va plantejar completar la llista el 2012 o que ha necessitat quatre anys per fer-se amb el cim definitiu, el Broad Peak.

Les estadístiques també oculten el més interessant d'aquest guia de muntanya que el 1985 es va convertir en la primera persona a escalar en lliure el segon graó de l'Everest situat a 8.600 metres i amb una dificultat tan notable que obliga tots els alpinistes a superar el tram aferrats a una escala. Oculten sobretot la seva escalada en solitari al Broad Peak nord (7.650m, el 1990), l'ascensió al cim verge del Tarraco Kangri (6.200 m, el 1991), l'obertura de la ruta Fem Tarragona al Broad Peak central (8.016 m, ee 1992) i l'obertura de la via Free Tibet al Cho Oyu (8.201 m, el 1996). També va promocionar i va figurar en l'equip català que el 2004 va col·locar Jordi Corominas al cim del K2 signant la primera repetició de la Línia Màgica.

Colar-se a la llista dels 14 vuit-mil·listes als 64 anys sembla la guinda sobre un pastís que observa una trajectòria enorme a les muntanyes de l'Himàlaia. Segon català, cinquè espanyol, el més gran de la llista? Importa tot això més o menys que les seves obertures en muntanyes de 8.000 metres, cosa que comptadíssims alpinistes poden exhibir? Ningú com ell per concedir al cloqueig de les llistes el valor que, en realitat, mereixen.