Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Millors tarifes per al sector de la gent gran

Incrementar els preus públics permetria garantir la qualitat, augmentar els salaris dels treballadors i satisfer les mancances de perfils professionals on la ràtio fixada per la normativa és inferior a la necessitat real

Un grup de persones grans, mirant la televisió en una residència.
Un grup de persones grans, mirant la televisió en una residència.

Vuit organitzacions vinculades al sector de la gent gran presentem avui dijous al Parlament de Catalunya un manifest conjunt per denunciar l’abandonament per part de l’Administració. Patronals i sindicats ens hem unit per explicar la situació límit i inadmissible que s’està patint en centres i serveis per la manca de recursos públics, i proposem diverses mesures per dignificar el sector i donar l’atenció de qualitat que els usuaris es mereixen.

Aquesta iniciativa se suma a una moció parlamentària de Catalunya Sí que es Pot que insta el Govern a millorar les tarifes públiques dels serveis d’atenció a les persones grans (que va tenir l’únic vot en contra de Junts pel Sí) i s’emmarca en la línia de l’Informe sobre la situació actual de les tarifes públiques, un document de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) que denuncia la congelació dels preus públics a les residències i centres de dia en els darrers set anys. Volem evitar que els centres assistencials del nostre país vegin perillar el servei de qualitat que els defineix, avalat per molts anys de trajectòria.

No incrementar les tarifes compromet seriosament la qualitat dels centres assistencials i el benestar de les persones grans. L’única resposta és un increment del 3,56% del grau II (pactat fa dos anys, suposa un increment de l’1,63%) que no soluciona el desajustament entre ingressos i despeses, situat en el 10,62%. Dit d’una altra manera i per ser més exactes: la tarifa de referència de la Generalitat de Catalunya per a residències i centres de dia és la mateixa que la del 2010, mentre que els costos han augmentat més d’un 10%, una tendència que si segueix accentuant-se repercutirà directament en la qualitat del servei.

Atendre les persones grans no és únicament una vocació. És voluntat de servei, evidentment, i al mateix temps és professionalització i, per tant, és qualitat. I perquè hi hagi qualitat hi ha d’haver recursos. Materials, humans i econòmics. Unes tarifes i polítiques millors, concursos que no valorin tant l’oferta econòmica més avantatjosa com la millor relació qualitat-preu i que tinguin en compte que si no hi ha actualització de l’IPC cal regularitzar els preus periòdicament. Això mantindria ferma la qualitat en uns centres on les necessitats de les persones grans creixen cada vegada més perquè la dependència va en augment en un context de sobreenvelliment general als països desenvolupats. Incrementar les tarifes permetria també augmentar els salaris dels treballadors i satisfer les mancances de perfils professionals on la ràtio fixada per la normativa és inferior a la necessitat real i, en conseqüència, no haver de donar un servei de baix cost al qual ja es veuen abocades algunes empreses i entitats.

Cal una acció decidida de l’Administració per desbloquejar aquesta situació. El sector, convé recordar-ho, som tots: usuaris, famílies, professionals i empresaris. No podem esperar als propers pressupostos i més en una situació política tan incerta com l’actual. Fer-ho seria una irresponsabilitat amb greus conseqüències.

Cinta Pascual és la presidenta d’ACRA