Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La patronal Foment veu “un cop d’Estat” en la llei del referèndum

Els empresaris denuncien "l'enorme irresponsabilitat política" de la Generalitat

Els diputats de JxSí i de la CUP presentant la llei del referèndum.
Els diputats de JxSí i de la CUP presentant la llei del referèndum. EFE

La patronal catalana Foment del Treball considera que la llei del referèndum que arribarà al Parlament no s'hauria d'aprovar en cap cas perquè suposaria "un cop d'Estat jurídic contrari al dret intern i internacional". La comissió jurídica de Foment entén que la proposició de llei que impulsen Junts pel Sí i la CUP "imposa una declaració unilateral d'independència exprés amb una simple majoria de vots" i això suposa un "exercici d'enorme irresponsabilitat política de conseqüències impredictibles".

Els dos grups independentistes preveuen presentar dilluns l'articulat del text al registre de la Cambra després que dimecres s'aprovés la reforma del reglament de la institució que permetrà accelerar el procés secessionista. La llei del referèndum ha de servir de paraigua jurídic perquè el president de la Generalitat signi el decret de convocatòria per a l'1 d'octubre i preveu la possibilitat de declarar la independència de Catalunya en un termini de 48 hores si guanyés el sí, sense fixar un mínim de participació.

En el seu comunicat Foment fa servir arguments similars als exposats des de fa mesos pels partits contraris a la secessió i considera "legítima" la reivindicació catalana que es reconegui la seva singularitat. No obstant això, afegeix que la solució no ha d'arribar per la via unilateral, sinó "per la via de la negociació i dins del respecte als principis de democràcia i legalitat". Es tractaria, afegeixen, que en aquesta taula de diàleg hi vagin totes dues parts "amb ofertes i voluntat de renúncies".

Els juristes de la principal patronal catalana comparteixen els arguments d'altres col·legues seus ja expressats fa mesos. Així, consideren que el dret internacional "no empara el referèndum" anunciat per la Generalitat "perquè només reconeix el dret de secessió en els processos de descolonització i en els casos de greus vulneracions dels drets humans", com l'ONU es va pronunciar en el seu moment.

El comunicat considera que el projecte de llei, tal com es va anunciar, "no sorgeix d'un ampli consens" entre els partits polítics, ja que només li donen suport 72 dels 135 diputats i dos dels sis grups parlamentaris. També es retreu que no garanteix una campanya llarga i amb neutralitat, no determina com s'elaborarà el cens, no garanteix la composició plural de les taules electorals i no imposa una campanya clara".

"El text constitueix una norma excepcional que, com a tal, se situa per sobre de les lleis de l'Estat espanyol i de la doctrina del Tribunal Constitucional" i, per això, "la comissió reafirma que el projecte de llei s'enfronta frontalment amb la del Codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia", argumenta la patronal.

Els empresaris catalans ja van exigir a Carles Puigdemont a finals de maig, durant la reunió anual del Cercle d'Economia a Sitges, que respectés la legalitat i acceptés la invitació de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per acudir al Congrés a explicar la seva proposta de referèndum.

“Demanem que l'acció del seu Govern s'acomodi en el marge de la llei”, va instar el president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera. Puigdemont va alterar el seu discurs inicial per al·legar que les Corts ja estan al corrent de la seva proposta. "El que no sabem és la proposta de l'Estat per a Catalunya", va afegir, al mateix temps que va dubtar que el Govern català sigui a temps de conèixer l'alternativa que planteja Mariano Rajoy per resoldre la situació política catalana i la seva promesa de fer un referèndum.

En aquesta mateixa línia, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va afirmar fa tres setmanes que la seva entitat no ha considerat mai Catalunya viable econòmicament fora de la Unió Europea i va demanar als dos Governs més flexibilitat per començar a negociar i dialogar. Valls va assegurar que Catalunya té un futur econòmic de "primera línia", amb unes exportacions que creixen cada dia i un sector turístic extraordinari, però dins de la UE.

L'empresari va afegir que la societat catalana està molt dividida sobre la independència i que "falta flexibilitat" tant per part del Govern espanyol com de la Generalitat per negociar, i que adoptar una posició i dir "d'aquí no ens movem pot portar a situacions límit i no sabem quin pot ser el resultat".