Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Desconnectar sense desconnectar

"Em preocupa que els nostres diputats, tots, no descansin prou. Els veig nerviosos i cansats"

Turull és dels que ha de pensar bé on anirà de vacances.
Turull és dels que ha de pensar bé on anirà de vacances.

Ja és trista la paradoxa que precisament als diputats partidaris de la desconnexió els hagin demanat que no desconnectin gaire aquest mes d'agost. Que no s'allunyin, que facin les vacances a dues passes del Parlament, a una hora i mitja de cotxe o tren (el que en termes parlamentaris seria la distància d'un tràmit de lectura única). Que ho facin pel país. Dic “pel país” en dos sentits: com a finalitat patriòtica, i com a limitació geogràfica.

La instrucció afecta els parlamentaris de Junts pel Sí, siguin d'Esquerra, independents o els soldats del PDeCAT –en llenguatge Marta Pascal–, que hauran de romandre, aquests últims, en disponibilitat forçosa, reserva activa o com es digui això en l'argot militar.

Estic patint per alguns d'aquests parlamentaris condicionats. Per exemple, els de la Vall d'Aran, els Pallars, les Terres de l’Ebre. Com s'organitzaran aquesta segona quinzena d'agost? Potser els convindrà llogar un apartament a Barcelona, un Airbnb. Legal, per descomptat, o els caurà una multassa de l'Ajuntament Comú i, tal com estan les relacions polítiques, no sé si convindria afegir-hi greuges. De totes maneres, a hores d'ara no sé com deu estar la disponibilitat de places, ja sabeu com estem per aquí amb el turisme.

I no em vull imaginar què deuen estar pensant els més previsors, que potser des de l'octubre tenien reservat un vol a Polònia (que no cola com a sinònim de Catalunya), als Alps suïssos, o a Dar es Salaam; espero que hagin comprat l'assegurança d'anul·lació amb la clàusula inclosa de “tràmit forçós de lleis de desconnexió”.

Com deia, tot sigui pel país. Per això ells mateixos s'han condicionat aprovant, amb la CUP, la reforma del reglament que autoritza a reiniciar el període de sessions parlamentàries el 15 d'agost: és clar, una vegada marcat l'1 d'octubre com a data històrica, en anar retrocedint en els tràmits necessaris, ni afanyant-se al màxim sortien els comptes per poder tornar l'1 de setembre, com era tradició. I certament hi ha pressa –“tenim pressa”–, i una suposada convicció que la viabilitat del procés depèn que es dugui a terme en modalitat fast forward, a càmera –o cambra– ràpida, perquè quan el Govern del PP, el seu entorn hooligan judicial i l'entusiasta Guàrdia Civil hagin aconseguit fixar la vista en allò que estigui passant, Catalunya ja sigui a la dreta de Dinamarca. Per això s'ha aprovat amb pressa la reforma del reglament que permetrà aprovar amb pressa la llei de desconnexió i la del referèndum, de manera que es pugui convocar precipitadament l'1-O, i si guanya el sí, es proclami a tot drap la independència.

He de dir que em preocupa que els nostres diputats, tots, no descansin prou. Els veig nerviosos i cansats. Després d'un període tan llarg dominat pel debat sobiranista, noto que estan crispats i que els falten frescor i originalitat, han sobreutilitzat les referències èpiques (“això va de democràcia”, “només volem que els catalans votin”) i les brometes (“vostès viuen a Matrix”, “el neverendum”) fins a l'esgotament. Seu, i dels que els escoltem. Per això han de fer vacances, digui el que digui Cristina Cifuentes.