Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament aprova la reforma reglamentària per facilitar la ruptura exprés

El text preveu que el període de sessions s'iniciï el 15 d'agost per accelerar el pla secessionista

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el ple del Parlament.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el ple del Parlament. EFE

El ple del Parlament ha aprovat aquesta tarda la reforma del reglament de la Cambra que ha de facilitar la tramitació de la llei del referèndum i la llei de ruptura per desconnectar d'Espanya i arribar a la secessió. La proposició de llei que farà possible la reforma l'han impulsada Junts pel Sí i la CUP i té com a novetat principal la possibilitat que es pugui tramitar i debatre pel procediment d'urgència una llei si ho sol·licita un sol grup parlamentari i no la totalitat, com estableix el reglament ara vigent. La reforma ha estat aprovada per 72 vots a favor i 63 en contra.

Aquest nou text no pretén res més que aplanar el camí al procés d'independència, ja que facilitaria que al ple del 6 de setembre s'aprovi gairebé sense debat i sobre la marxa la llei que ha d'emparar el referèndum previst per a l'1 d'octubre.

El procediment utilitzat implicaria que, quan el ple ja s'hagués iniciat, sobre la marxa s'inclogués en l'ordre del dia la votació de la llei del referèndum gairebé sense debat i sense possibilitat que l'oposició pugui presentar esmenes. I no només això, sinó que impediria que se sol·licités un informe al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que podria suposar un obstacle en el calendari que plantegen els grups independentistes.

Rajoy consulta el Consell d'Estat

El president del Govern central ha donat el primer pas per actuar contra la reforma exprés del Reglament aprovada pel Parlament de Catalunya. Rajoy ha sol·licitat dictamen urgent del Consell d'Estat sobre la nova redacció de l'article 135.2, davant de la sospita que amb ella es pretén accelerar, sense que existeixi debat ni possibilitat de presentar esmenes, la normativa encaminada a la celebració de la consulta com la Llei del Referèndum. Les resolucions del Consell d'Estat no són vinculants però serveixen per reforçar la legitimitat d'actuacions posteriors. La decisió del Govern s'afegeix a l'anunciada pel PP de Catalunya de recórrer la reforma del Reglament, impulsada per les forces independentistes, davant del Tribunal Constitucional.

Queda per veure si l'anomenada llei de transitorietat jurídica o de desconnexió s'aprova també per aquest procediment i abans del referèndum, com pretenen Esquerra Republicana i la CUP, o bé després de l'1 d'octubre.

En qualsevol cas, la reforma del reglament és fonamental per encaixar els plans sobiranistes en un calendari ajustat. Per fer-ho es preveu també que s'habiliti l'inici del període de sessions a partir del 15 d'agost i no en lloc de l'1 de setembre, com passava fins ara. D'aquesta manera, els grups independentistes podran registrar les iniciatives parlamentàries amb prou temps perquè es debatin al ple del 6 d'octubre.

La reforma que s'aprovarà aquesta tarda podria ser recorreguda pel Govern espanyol si així ho acorda en el proper Consell de Ministres, cosa que trastocaria els plans independentistes lleugerament. Junts pel Sí i la CUP asseguren que, encara que se suspengui la reforma, hi ha procediments perquè la llei de ruptura es voti el 6 de setembre.

La reforma inclou també una esmena de la CUP que suposaria la sortida de Germà Gordó de la Cambra. Els anticapitalistes proposen que "la mera condició d'investigat en un procediment penal per part d'un òrgan judicial de l'àmbit penal per un delicte de corrupció política provoqui immediatament la suspensió de la condició de diputat per un període de tres mesos". Transcorregut aquest termini, la comissió de l'Estatut del diputat del Parlament estudiarà si la prorroga o l'aixeca.

Gordó va ser conseller de Justícia amb Artur Mas i està investigat pel cas de les comissions del 3% durant la seva etapa com a secretari del Govern de la Generalitat. Junts pel Sí va forçar la seva renúncia com a parlamentari d'aquest grup, però es manté a la Cambra com a diputat no adscrit.

MÉS INFORMACIÓ