Els últims de la marató olímpica de Barcelona 92
Imatges dels darrers maratonians dels Jocs Olímpics, que van arribar a la meta quan ja havia començat la cerimònia de clausura
-
1Hussain Haleen, corredor de les Maldives, és atès per un tècnic i José Manuel Abascal, director de la cursa. Va arribar penúltim a la marató de Barcelona 92 amb una diferència de temps d'una hora respecte al campió, el coreà Hwang Young-cho. Joan Sánchez -
2El 10 d'agost, després de l'arribada de 83 participants, es va desmantellar la meta en excedir-se el límit de temps establert per l'organització, i quatre corredors van ser desviats cap a una pista d'escalfament annexa a l'estadi, a causa dels preparatius de la cerimònia de clausura a l'estadi Olímpic de Montjuïc. Joan Sánchez -
3Les respectives delegacions sabien que els seus corredors no entrarien a l'estadi si trigaven més de 2.45 hores a fer els 42.195 metres de la marató. Joan Sánchez -
4La marató masculina és l'última prova dels Jocs Olímpics i no disposa de temps límit. Joan Sánchez -
5El mongol Pyambuu Tuul va ser l'últim corredor, amb un temps de quatre hores. Quan va entrar a la pista, la graderia era buida i va haver de córrer una volta i mitja més per completar el recorregut. Joan Sánchez -
6Tuul duia una samarreta del club de corredors de Mongòlia, associat a Achilles Track Club (organitzador de la Marató de Nova York), i a la sortida un jutge el va obligar a tapar l'anagrama amb el dorsal perquè entenia que era publicitat. Joan Sánchez -
7Quan el van desviar a la pista d'escalfament, Tuul es va pensar que la marató s'havia acabat i es va treure el dorsal. Aquesta acció va ser interpretada malament per un jutge, que el va tornar a acusar de fer publicitat. Joan Sánchez -
8Pyambuu Tuul va perdre la vista als 19 anys a causa d'una explosió a la fàbrica on treballava, i va poder participar als Jocs Olímpics gràcies al suport de l'Achilles Track Club. Joan Sánchez -
9Aquest club novaiorquès incentiva els atletes discapacitats. L'entitat es va encarregar de cobrir les despeses de l'operació del corredor, que va recuperar la visió. Joan Sánchez -
10Quan un periodista li va preguntar per què havia corregut tan a poc a poc, Tuul va respondre que havia batut el rècord olímpic de Mongòlia. Curiosament va ser l'únic atleta del país a Barcelona 92. Joan Sánchez -
11A Tuul, aquell mateix matí se li van trencar les ulleres i les va enganxar amb cinta adhesiva. Joan Sánchez -
12"Va ser una prova de les possibilitats de l'home”, va sentenciar un Tuul agraït, tot i que no va poder entrar a l'estadi Olímpic. Joan Sánchez