Selecciona Edició
Connecta’t

Podem convoca dues consultes sobre el referèndum i la confluència

Fachin assumeix la posició de Pablo Iglesias i tornarà a interpel·lar els seus inscrits

El líder de Podem, Pablo Iglesias, amb Xavier Domènech, Irene Montero i Alberto Garzón.
El líder de Podem, Pablo Iglesias, amb Xavier Domènech, Irene Montero i Alberto Garzón. EFE

La direcció de Podem a Catalunya ha cedit a les pressions de l'executiva estatal i tornarà a preguntar als seus inscrits en sengles consultes la seva posició sobre el referèndum d'autodeterminació que ha anunciat el president Carles Puigdemont per a l'1 d'octubre i la seva posició respecte a "treballar conjuntament" amb Catalunya en Comú, el partit liderat per Xavier Domènech i Ada Colau. Els afiliats ja es van pronunciar en contra de la confluència en una consulta al març i els cercles van votar al juny a favor de participar en l'1-O concebent-lo com una mobilització. Podem, de fet, ja havia fet una crida a votar. Aquesta posició va irritar l'executiva estatal, que al final ha aconseguit que la seva marca catalana torni a fer votar els inscrits.

La consulta sobre l'1 d'octubre es farà del 7 a l'11 de setembre, i la de la confluència, a partir de la segona quinzena d'octubre. En aquest punt, s'interpel·larà també els inscrits sobre la possibilitat d'establir aliances electorals amb els comuns. La votació sobre el referèndum concorda amb el pla de la coordinadora de Catalunya en Comú de fer una consulta als seus afiliats al setembre. Amb aquest nou calendari, l'executiva estatal ha aconseguit que l'estratègia de Podem vagi de la mà de la del partit de Xavier Domènech i Ada Colau. Els comuns han deixat en l'aire la seva eventual participació i han ajornat la seva decisió definitiva –és a dir, si faran una crida o no a votar– fins al setembre.

La decisió es va forjar divendres en una reunió a Madrid en la qual va participar Albano Dante Fachin, secretari general de Podem, i part de la seva direcció, juntament amb Iglesias. Pablo Echenique, secretari d'organització de Podem a Espanya, havia animat fa dues setmanes la formació catalana a fer votar els seus militants, però Podem va ignorar el suggeriment. Podem a Catalunya no és un partit subjecte jurídic propi i només és una marca catalana de l'organització estatal. Al març, van votar 3.900 inscrits per decidir si donaven suport a la confluència. Un 60,5% va rebutjar aquesta opció, mentre que el 37,35% van ser partidaris d'integrar-se als comuns. D'altra banda, el Consell Ciutadà va revalidar fa setmanes la decisió del 60% dels cercles de participar en el referèndum després d'un debat en el qual van participar un centenar d'assemblees territorials i un miler de persones.

Fachin participarà dimecres a Figueres convidat per la CUP en un acte a favor del referèndum

L’article 24 de Vistalegre II

La direcció de Podem a Catalunya s'ha acollit a l'article 24 dels documents organitzatius de Vistalegre II per convocar les dues consultes als seus militants. El text diu: "L'Assemblea Ciutadana Autonòmica es considerarà oberta de manera permanent per a la realització de processos de decisió i consultes vinculants sobre temes d'especial rellevància política al territori corresponent. L'Assemblea Ciutadana Autonòmica permanent també podrà convocar la seva pròpia legitimitat (convocar-se a si mateixa) per a qüestions que estimi d'especial transcendència o rellevància per al territori corresponent, incloent-hi la convocatòria d'una Assemblea Ciutadana Autonòmica ordinària transcorreguts almenys divuit mesos des de l'anterior".

La direcció de Podem ha emès un comunicat en el qual subratlla que ja s'havia pronunciat sobre els dos "debats cabdals" en la societat catalana, però que, en virtut de l'article 24 dels documents aprovats a Vistalegre II, ha decidit convocar sengles consultes amb l'objectiu "de donar veu a tots els inscrits i inscrites sobre aquests dos temes centrals que han estat objecte de debat en els dos últims mesos". Per això, afegeixen, és "imprescindible" donar veu als inscrits perquè les "millors respostes" es prenen col·lectivament i les grans decisions les prenen les persones "en peu d'igualtat".

La direcció estatal de Podem va encaixar amb un gran disgust la decisió de les bases de no donar suport al partit de Colau i la posició dels cercles de participar en el referèndum. "Si jo fos català, no hi participaria", va dir llavors Iglesias, tot i que després va matisar el seu discurs, juntament amb Domènech, en sostenir que és una mobilització legítima i que hi donarien suport. L'ambigüitat dels comuns ha provocat tant crítiques d'altres partits com internes. Podem va ser molt més clar:  "Participar és llevar-se al matí i anar a votar", va assenyalar Fachin, que, en qualsevol cas, sosté, com Iglesias, que l'1-O no és el referèndum que Catalunya necessita.

La setmana passada, els membres catalans del Consell Ciutadà Estatal de Podem i diputats d'En Comú Podem van signar un manifest d'una plataforma anomenada Podem amb futur per demanar una assemblea ciutadana precisament per revisar i aclarir la posició de Podem sobre els comuns i el referèndum en assenyalar que no era clara. El text el van subscriure la diputada díscola Jessica Albiach, que no va acatar la decisió de les bases en sostenir que la consulta no era legal, o Vicens Navarro, membre de l'estatal, així com la diputada Mar García i el senador Òscar Guardingo. La proposta, que curiosament coincideix amb el que reclamava Iglesias, ha recollit signatures i té el suport de diversos cercles.

La direcció de Podem, en tot cas, no renunciarà a donar suport al referèndum i aquest dimecres el mateix Fachin assistirà com a convidat a un acte organitzat per la CUP a Figueres a favor del referèndum. Al míting hi assistirà la diputada Eulàlia Reguant. A més de càrrecs de Podem, dirigents d'Esquerra Unida i Alternativa també hi estan participant.