_
_
_
_
_

El TSJC anul·la el concurs que va permetre a Decathlon instal·lar-se a Mollet

La sentència considera que l'empresa imposava unes exigències que “excedien les bases” de la licitació

El Decathlon de Mollet del Vallès.
El Decathlon de Mollet del Vallès.Joan Sánchez

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'adjudicació dels terrenys en els quals hi ha el Decathlon de Mollet del Vallès. La sentència revoca el concurs municipal del 2008 perquè considera que l'empresa imposava unes exigències que “excedien les bases” del concurs, la qual cosa suposava un motiu perquè hagués estat exclosa del concurs. Però finalment el va guanyar i va obrir les seves portes el 2010.

L'oposició retreu a l'Ajuntament l'“ocultació” de la sentència, amb data de novembre del 2016, però feta pública fa uns dies per ERC i Canviem Mollet (ICV-EUiA i Podem). L'Ajuntament, que va reunir els grups el dilluns per donar-los tota la documentació del cas, es mostra tranquil i considera que la sentència no tindrà cap conseqüència, mentre l'oposició dubta de la transparència de l'adjudicació. El març del 2008, l'Ajuntament de Mollet va adjudicar a Decathlon uns terrenys a la Vinyota perquè es pogués instal·lar un centre comercial. La marca francesa rivalitzava amb un promotor immobiliari, Eurocarat, que proposava obrir un Media Markt i altres comerços. Segons consta en l'acta d'adjudicació, tortes dues ofertes eren molt similars quant a la superfície construïda, les ocupacions generades o el trànsit de visitants. La diferència més important era que Decathlon oferia 6,3 milions pel solar, mentre Eurocarat estava disposada a pagar-ne 8,5 milions.

L'empresa municipal d'urbanisme, llavors anomenada Promosol, ja va emetre llavors un informe expressant dubtes sobre l'oferta de Decathlon, i recomanava la no-adjudicació a la marca francesa. Els grups de l'oposició també van qüestionar la resolució del concurs i van alertar que es podia produir alguna il·legalitat. En un ple celebrat el juny del 2008, l'alcalde Josep Monràs (PSC) admetia que tant la secretària de l'Ajuntament com el gerent de Promosol havien expressat “les possibles dificultats que podien sorgir en l'adjudicació”, però defensava que “cada aprovació implica riscos determinats” pel risc d'impugnació de la resta d'aspirants. L'exregidor de CiU Feliu Guillaumes (soci del govern amb el PSC) va assegurar que “si cada vegada que es produeix un error formal en una obertura de pliques es prengués com una cosa molt greu, no es podrien aprovar”. L'equip de govern també defensava l'opció de Decathlon per la falta d'oferta de roba esportiva a la ciutat, alguna cosa que no passava amb els electrodomèstics.

Eurocarat va portar l'adjudicació als tribunals, que el 2012 no li van donar la raó, però el 2016 sí. De totes les al·legacions presentades per la immobiliària, la sala del contenciós del TSJC només n'admet una: “les exigències addicionals imposades” per la marca francesa quant a l'accés viari al futur centre comercial, a la realització d'un estudi geotècnic i la retirada d'una torre d'alta tensió. Segons el tribunal, aquestes condicions “excedien les bases”, així que “l'oferta de Decathlon va haver de ser inadmesa”, conclou la sentència, que considera Eurocarat guanyadora del concurs.

La sentència, amb data del 30 de novembre del 2016, la va fer pública fa uns dies els grups d'ERC i Canviem Mollet. Marta Vilaret, regidora republicana i membre del Consell d'Administració de Mollet Impulsa (abans Promosol) interpreta que la resolució judicial obre dos escenaris: “Decathlon se'n va i se l'indemnitza o es queda i s'indemnitza l'altra part”. Des de Canviem Mollet retreuen a l'Ajuntament que “malvengués” els terrenys i que es va deixar d'ingressar 2,3 milions d'euros, en el moment de l'inici de la crisi.

Per la seva banda, Josep Garzón, segon tinent d'alcalde d'Economia, valora “negativament” la sentència i assegura que la recorreran, encara que no esperen que tingui conseqüències, segons l'han informat els serveis jurídics municipals. Garzón defensa que es va optar per Decathlon perquè “era un operador que s'implantava, mentre que l'altre era una promotora immobiliària amb un capital inferior a 40.000 euros que només presentava una carta d'intenció” per a la instal·lació d'un centre comercial. El regidor assegura que temien que, si guanyava Eurocarat, el projecte al final no s'executés. “Ja teníem una experiència semblant i no volíem que es repetís”, afegeix, alhora que treu ferro a la diferència econòmica de més de dos milions per la compra del solar. “Nosaltres no som una immobiliària”.

Des de Decathlon, que també han recorregut la sentència, defensen que van guanyar el concurs “seguint els procediments establerts per a això”. Eurocarat no ha volgut expressar la seva opinió.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_