Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Puigdemont blinda Ensenyament per assegurar la consulta

El control dels centres educatius és bàsic per obrir els col·legis electorals en el referèndum anunciat per a l'1 d'octubre

Presa de possessió de la nova consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí.
Presa de possessió de la nova consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí.

Els “passos al costat” al Govern català quan falten dos mesos pel referèndum ja no es poden comptar amb els dits d'una mà. Calen les dues. Després de la caiguda de tres consellers, el degoteig de càrrecs que deixen el seu lloc abans de la consulta no cessa. És especial el cas d'Ensenyament, clau de cara a la votació, ja que ha d'assegurar que els centres educatius obrin com a col·legis electorals. En 24 hores, la número dos i el responsable de Polítiques Educatives van ser rellevats per la nova consellera.

El rol del departament encarregat de l'àrea de l'educació és tan important en el desenvolupament del referèndum independentista que precisament la consellera que estava al capdavant quan es va celebrar el 9-N, Irene Rigau, va ser inhabilitada per desobeir el Tribunal Constitucional (TC). La pena es deriva d'obrir els col·legis i comprar 7.000 ordinadors portàtils per a la realització de les votacions. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la va considerar cooperadora necessària en la celebració de l'anomenat “procés participatiu” en el qual van votar 2,3 milions de catalans.

El president català Carles Puigdemont sempre ha insistit que la consulta anunciada —però encara no convocada— es farà com una votació més. I entre aquestes condicions hi ha la que es pugui votar en el col·legi electoral al qual es fa, per exemple, en unes eleccions autonòmiques. Per aquest motiu tenir un control sobre la gestió d'Ensenyament, com sobre els Mossos d'Esquadra, és una prioritat de primer ordre.

Que l'extitular d'Ensenyament Meritxell Ruiz fos una de les que fes, en paraules de Puigdemont, un “pas al costat” va despertar certes suspicàcies, perquè abans d'arribar a consellera va treballar braç a braç en l'equip de Rigau com a directora general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa del departament. Per tant, va viure de prop el procés del 9-N. Era independentista, però d'ordre i amb un perfil baix. L'arribada de Clara Ponsatí, acadèmica d'una reconeguda trajectòria i exmembre del secretariat de l'ANC, busca eliminar qualsevol rastre de dubte.

El Govern defensa que els canvis interns després de la caiguda dels consellers són normals en un reajustament de les carteres. Però la crisi en el si del Govern català ha estat lluny de ser normal i menys de dos mesos abans de la data escollida per al referèndum. Ponsatí va anunciar divendres passat que aquest dimarts oficialitzaria els canvis, sense aclarir si hi haurà més moviments. De moment, Maria Jesús Mier, la secretària general del Departament, i Antoni Llobet, responsable de Polítiques Educatives, deixen el gabinet d'Ensenyament. Els seus reemplaçaments, no obstant això, són càrrecs de la casa i segons un portaveu del departament, aquests canvis no afectaran el dispositiu d'inici de curs, que ja està tancat.

Fonts properes al departament asseguren que Ponsatí i Mier —que va escalar posicions al costat de Rigau— són dos caràcters forts. Es coneixien amb anterioritat i no van connectar. Llobet també va estar amb Rigau i va acceptar la invitació de Ruiz a romandre en el càrrec, però no té cap tipus de lligam amb la nova consellera.

Durant el 9-N només un centre de l’Hospitalet no va obrir les seves portes i el testimoni de la seva exdirectora Dolors Ajenjo (excandidata per Ciutadans en aquest municipi) va ser un dels més reveladors en el judici contra Rigau. En aquest moment, la pressió del Govern central va ser inexistent malgrat la suspensió per part del TC, però, de cara a l'octubre, l'Executiu que presideix Mariano Rajoy insisteix que la història serà diferent.

Ajenjo va assegurar que va haver-hi pressions per part d'Ensenyament per lliurar les claus del seu institut a voluntaris i permetre que s'instal·lés el col·legi electoral. Segons la seva versió, els missatges venien de la llavors directora dels Serveis Territorials de Barcelona —i ara directora general d'Educació Secundària—, Montserrat Llobet. Rigau sempre va negar que es pressionés a lliurar res. Els serveis territorials depenen de la secretaria que ara abandonarà Mier.

Davant l'inici de curs, la Central Sindical Independent i de Funcionaris ha anunciat sessions informatives als centres educatius per assessorar els mestres sobre com respondre a ordres de legalitat dubtosa. El principal consell és demanar l'ordre per escrit, la mateixa fórmula amb la qual Ajenjo va frenar Montserrat Llobet perquè no li demanés més les claus.