_
_
_
_
_

La pressió turística arriba als hospitals i a l’atenció primària

El Departament de Salut ja ha desplegat un contingent de 464 professionals addicionals per reforçar les zones costaneres

Un box d'urgències de l'Hospital de Bellvitge de Barcelona.
Un box d'urgències de l'Hospital de Bellvitge de Barcelona.Gianluca Battista

La sanitat catalana tampoc se salva del devessall turístic que assota Barcelona i tots els municipis costaners aquestes dates. Coneixedors del volum de pacients potencials que poden requerir assistència sanitària i saturar, en cosa de dos mesos, la porta d'entrada al sistema sanitari, el Departament de Salut ja ha desplegat un contingent de 464 professionals addicionals per reforçar hospitals i centres d'atenció primària (CAP) de les zones de costa que a l'estiu dupliquen o tripliquen la seva població. El perfil de pacient estranger són ancians amb dolències de base que es descompensen i joves amb patologies lleus, com una contusió o una cremada.

Els turistes no fallen a la seva cita anual amb Catalunya i el sistema sanitari es reforça per fer front a l'increment de població susceptible de precisar assistència sanitària. Els hospitals de zones més turístiques disposen de servei de traducció i fins i tot a Barcelona, l'Hospital del Mar i el de Sant Pau, tenen contractats els serveis d'una empresa externa que assisteix administrativament els pacients estrangers amb intèrprets i tràmits amb l'asseguradora. A més, el pla d'estiu del Departament de Salut inclou un reforç de professionals per a les zones de costa. Alguns municipis arriben a sextuplicar la seva població a l'estiu, com Roses (Alt Empordà), que durant l'any té censades unes 20.000 persones i a l'estiu arriba a les 120.000.

Els sanitaris consultats refereixen que l'increment d'activitat a l'estiu és “espectacular” pel que fa a la resta de l'any, però amb prou feines han notat la diferència entre aquesta temporada i l'anterior. Malgrat l'augment anual de turistes que registra Catalunya, els metges asseguren que l'any del canvi va ser el 2015. “A nivell d'activitat hi ha un increment. El 2010, l'activitat va decréixer al voltant del 2% i al 4%, però a partir del 2015 ha començat a augmentar”, explica el doctor Marc Pérez, director de la Unitat d'Urgències de l'Hospital de Palamós. Precisament, el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha augmentat un 52% el personal de reforç en centres d'atenció primària (CAP) i hospitals des del 2015. Aquest any tindran 179 metges, 183 infermers i 102 auxiliars administratius addicionals.

Patologies lleus

El tancament de llits als hospitals, que causa tanta alarma entre els autòctons, no impacta en els turistes perquè les patologies per les quals visiten el metge acostumen a ser lleus i no acostumen a requerir ingrés. “Malgrat l'augment de població, la gent ve sana. A més, no tothom utilitza el sistema públic”, puntualitza Sara Rodríguez, directora d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) a Girona.

Amb tot, el perfil del pacient balla segons la zona. “Aquí veiem dos tipus de turisme: d'una banda, el creuerista, que és pacient d'edat avançada, amb patologia de base, com una malaltia pulmonar o una cardiopatia, que es descompensa; i d'altra banda, el jove de 17 a 20 anys que té una intoxicació per consum d'alcohol o drogues”, apunta Isabel Figuera, cap del servei d'urgències de l'Hospital del Mar. Per la seva ubicació, al costat de la platja de la Barceloneta, punt neuràlgic del turisme a la capital catalana, el del Mar és l'hospital que assumeix el gruix de la pressió turística a la ciutat. Els grans festivals de música també suposen un revulsiu turístic que impacta en el del Mar, en concret en l'augment de visites per consum de tòxics. “Tenim a sobre esdeveniments com el Sónar en els quals arriben casos de coma, agitació, caigudes, agressions, politraumatismes...”, enumera.

Als pobles de costa, no obstant això, el perfil de pacient canvia lleugerament, encara que les patologies de consulta es repeteixen. “Aquí tenim el turista d'una setmana de vacances i el turista de segona residència, que passa aquí entre tres i cinc mesos”, explica Rodríguez. Les dolències s'assemblen a les de ciutat. “Traumatismes lleus, un cop, problemes dermatològics, cremades... També veiem alguns processos infecciosos, com ara otitis o infecció d'orina, i pacients amb malalties cròniques”, afegeix.

Unes 5.000 urgències a l'any al Mar

International Care Patient Assistance, l'empresa que gestiona les visites hospitalàries d'estrangers a l'Hospital del Mar i al Sant Pau, va registrar l'any passat unes 5.000 visites de turistes a les urgències del Mar. El Sant Pau, per la seva banda, va reportar-ne unes 2.700, gairebé el doble que el 2015. Els ingressos, no obstant això, són menors. L'Hospital del Mar està al voltant dels 80 a l'any i el Sant Pau sobre els 60.

Tant el Sant Pau com el del Mar estan situats en zones estratègiques per al turisme (el primer al costat de la Sagrada Família i el segon al costat de la platja). International Care Patient Assistance ofereix assessorament administratiu als turistes amb les seves assegurances mèdiques i posa a la disposició dels hospitals un servei de traducció i interpretació per facilitar la comunicació entre metge i pacient.

Als pobles de costa, els circuits estan tan especialitzats que, si un metge detecta un turista amb una malaltia crònica que passarà diverses setmanes allà, li assigna un professional de referència perquè li faci un seguiment. Segons Rodríguez, els CAP poden atendre, de mitjana, unes 70 visites més al dia.

Malgrat l'alt nivell de preparació i prevenció que prenen els gestors sanitaris per afrontar l'increment de població a l'estiu, la pressió turística passa factura, irremeiablement, sobre els professionals. “Aquest volum d'activitat l'assumeixen els serveis sanitaris del centre amb un nivell d'estrès afegit com pot ser un problema de comunicació amb el pacient”, apunta Xavier Palet, responsable de l'empresa que assisteix l'estranger a l'Hospital del Mar i a Sant Pau.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_