El Tribunal Constitucional anul·la el cànon digital català
El conseller de Cultura diu que la sentència cerca "fer un forat a la línia de flotació" del procés independentista
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat el cànon digital català, segons ha avançat avui divendres l'emissora de ràdio RAC1. Aquesta taxa era un impost que cobrava la Generalitat als operadors d'internet per cada connexió a la xarxa a Catalunya i que havia impugnat el Govern central. El nou conseller de Cultura, Lluís Puig i Gordi, ha dit aquest divendres que la sentència té com a objectiu “fer un forat a la línia de flotació del moment que estem vivint”, en referència al procés independentista. “La sentència fa dies que es va redactar. Això vol dir que algú ho ha gestionat perquè no sortís fins avui. No és d'estranyar que estiguin administrant les accions provocadores”, ha afegit.
Els operadors havien d'abonar a la Generalitat 25 cèntims per cada usuari connectat a la comunitat autònoma, la qual suposava uns 20 milions d'euros l'any. Segons la Hisenda catalana, des que es va aprovar s'han recaptat 34,6 milions d'euros. Amb aquest pressupost el Govern finançava continguts i projectes culturals i audiovisuals en català.
El cànon, aprovat el 2014, va ser impugnat per l'Executiu central fa dos anys perquè considerava que topava amb l'IVA, de competència estatal. El Constitucional li ha donat la raó i afirma que l'impost impugnat grava el mateix "fet imposable" que l'IVA i "excedeix, per tant, de l'àmbit de potestat tributària de la comunitat autònoma de Catalunya".
El recurs assenyalava que existeix identitat objectiva entre l'impost català i l'IVA estatal que grava els serveis de telecomunicació i els serveis prestats per via electrònica. Els representants de la Generalitat i del Parlament admeten parcialment aquesta identitat, però matisen que la llei contra la qual es va presentar el recurs grava la “disponibilitat” del servei per a l'usuari i no la prestació per part de l'operador (empresari), com fa l'IVA. La sentència afirma, no obstant això, que el cànon no cobreix la disponibilitat del servei d'accés a internet, com diu aquesta llei, sinó “la prestació del servei d'accés a comunicacions electròniques”.
Cinc dels 12 membres del Constitucional han emès un vot particular per mostrar la seva discrepància amb la decisió. Consideren que l'anàlisi comparativa de tots els elements essencials dels dos impostos determina, al contrari del que sosté la sentència, que no són equivalents entre si.
“Aquesta divisió entre els magistrats ens carrega d'arguments i de raó”, ha assenyalat Puig. La sentència del TC té caràcter retroactiu, per la qual cosa els 34,6 milions milions d'euros recaptats des del 2015 podrien ser reclamats pels operadors. Tot i això, el Govern català ha expressat la seva voluntat d'invertir els set milions recaptats enguany a través de la taxa. “No saltarà cap de les polítiques culturals prevista per a aquest any”, ha dit el conseller, que ha anunciat que des de demà treballarà per aprovar un nou projecte de llei. “Si cal fer una nova llei, la farem. Esgotarem totes les vies i estem segurs que tindrem el suport de tots els grups parlamentaris que ens el van donar el 2014”, ha afegit. El secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, ha afirmat que "el Govern es compromet a aprovar un nou impost de manera immediata".
La llei es va aprovar el novembre del 2014 amb l'abstenció de Ciutadans i el PP. “Fins i tot els grups que hi estaven en contra des d'un principi van acceptar implícitament aquest treball amb l'abstenció”, ha afegit Puig.
El passat 5 de juliol el Consell de Ministres va aprovar un cànon digital per abonar drets de propietat intel·lectual als autors per les còpies privades de les obres que poden fer els usuaris amb el mòbil i altres suports com llapis de memòria o CD. En aquest cas, són els fabricants a Espanya o els importadors que distribueixen aquests productes els qui abonen la taxa.
Sobre la firma
