Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El càmping de luxe demana pas

Amb importants inversions i un creixement constant, l'acampada i el bungalou deixen de ser una alternativa barata a l'hotel i es consoliden com a aposta turística

Cámping Les Palmeres, a Tarragona.
Cámping Les Palmeres, a Tarragona.

El sector de l'allotjament turístic té un vell actor que vol reivindicar-se: el càmping. Els terrenys d'acampada i els bungalous ja no són només l'alternativa barata als hotels, sinó que es posicionen com una aposta turística amb valor propi. L'auge d'aquesta activitat turística s'explica amb l'augment de visitants any rere any, amb 15,8 milions de pernoctacions en càmpings catalans el 2016, un 4% més que l'any anterior segons les dades de l'Idescat. A més, les bones previsions per a aquest estiu i l'increment de les inversions per millorar les instal·lacions, especialment les dels bungalous, indiquen que el càmping és una opció que encara té molt camí per recórrer.

A Catalunya hi ha 348 terrenys d'acampada que poden oferir allotjament a 268.842 persones. “Encara hi ha molts càmpings tradicionals, dividits per parcel·les i amb un simple punt de llum i aigua per a cada família, però per seduir els turistes hem de fer un pas més i convertir-nos en ciutats de vacances”, afirma Miquel Gotanegra, president de la Federació Catalana de Càmpings i Ciutats de Vacances. Amb aquesta pretensió d'anar més enllà de l'acampada tradicional va néixer el concepte del glamping, un joc de paraules que uneix glamur i càmping.

Aquesta va ser una de les grans apostes del passat saló de turisme B-Travel, celebrat a Fira de Barcelona, en el qual va participar com a assessor Agustí Valls, editor d'una revista especialitzada en el sector. “El glamping té com a objectiu donar a conèixer a la gent que no és campista l'oferta actual dels terrenys, que han evolucionat cap al complex turístic”, explica Valls. Els allotjaments no consisteixen només en una tenda de campanya, sinó que ja abunden les petites cases de fusta o un altre tipus d'apartaments, com cabanes penjades dels arbres o caravanes antigues reconvertides en petits pisos.

Aquesta va ser precisament una de les apostes de Laura Mas quan, fa set anys, es va fer càrrec del càmping Miramar, a Mont-roig del Camp (Tarragona). “El terreny vivia dels clients fixos, però no teníem lloc per allotjar nous hostes, així que vam decidir reconvertir les caravanes abandonades en apartaments”, explica. En l'actualitat el Miramar disposa de 27 caravanes que, juntament amb les petites cases de fusta, busquen satisfer el seu principal client: les famílies de pares joves amb fills petits.“A més de la naturalesa, el principal punt fort dels càmpings ha de ser tenir unes instal·lacions innovadores i segures per a les famílies, el client més abundant i el més fidel”.

“Quan anem de vacances, el que volem és estar tan bé com a casa, o millor”, indica Gotanegra, que explica que aquesta nova manera de pensar aquesta activitat turística consisteix a convertir-la en una destinació turística en si mateixa: incloure instal·lacions esportives, parcs aquàtics, escoles de vela o fins i tot auditoris per fer reunions. “És molt important que siguem creatius: actualment, entre un 10 i un 15% del personal pertany a l'àmbit de l'oci i l'animació”, detalla.

Inversió constant

Els propietaris busquen atreure el client local

Catalunya compta amb una oferta de terrenys d'acampada molt àmplia i de molta qualitat. No obstant això, només el 6% dels acampadors són catalans. “El nostre objectiu és seduir el client local perquè vegi que el càmping és molt més que plantar una tenda”, assegura Miquel Gotanegra, president de la Federació Catalana de Càmpings.

La major part d'acampadors venen d'Holanda, Alemanya i França, països en els quals aquesta activitat està molt estesa. Gràcies a aquest turisme el sector es mostra molt optimista en la previsió per a l'estiu, que espera superar el del 2016: ocupació del 100% dels bungalows i de prop del 90% dels terrenys per acampar.

El president de la federació també és el president de l'Associació de Càmpings de Girona, la província que, juntament amb la de Tarragona, lidera el sector tant en innovació com en ocupació. De les 15,8 milions de pernoctacions que va haver-hi el 2016, a la Costa Brava va haver-n'hi 7 milions i a la Costa Daurada 4,8 milions.

“Estem a la Champions dels càmpings europeus, rebem guardons cada any, però per competir amb els altres països hem de fer inversions”, assegura Gotanegra. El 2017, els càmpings gironins ja hi han invertit un 47% més que el 2016, amb 25 milions d'euros que han servit per millorar les instal·lacions, els apartaments i tendes o fer els establiments eficients energèticament. La inversió en els últims quatre anys ha estat de 70,5 milions d'euros, en un sector que, només a Girona, crea cada estiu 6.500 ocupacions.

Encara que en el sector tots s'adonen de l'evolució i de la necessitat d'invertir-hi, hi ha establiments més avançats en la transició cap a les ciutats de vacances, i n'hi ha que tenen alguns impediments. És el cas del càmping Pola, un terreny dels anys 60 situat en una cala entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols que, en estar en una zona verda, no pot dur a terme totes les renovacions que serien necessàries per al negoci. D'altra banda, té l'avantatge d'estar en un paratge natural del qual l'actual propietària, Bárbara Giovanoli, n'està molt orgullosa. Giovanoli, de nacionalitat suïssa, es va fer càrrec del càmping el 1993 i té molt clars els objectius del càmping del futur: “Hem evolucionat molt, fins al punt que la qualitat en alguns casos és superior a la d'alguns hotels”, afirma. “De ser un espai per a caravanes, s'ha arribat en alguns càmpings a oferir un 50 o un 60% de les places en mòduls o bungalous: el resultat és que ofereixes al client una petita caseta que no té res a envejar a un apartament”.

MÉS INFORMACIÓ