_
_
_
_
_
cartes de més a prop
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Traïció

Klemperer es pregunta com és possible que gent culta poguera participar en la bogeria del nazisme

Victor Klemperer.
Victor Klemperer.Bundesarchiv

Com és possible que gent culta cometera aquella traïció a la cultura, a la civilització, a la humanitat?”, es pregunta Victor Klemperer en LTI. La llengua del Tercer Reich. Apunts d’un filòleg. Aquest és un llibre que recomane vivament. No em sorprèn que aquests apunts d’un filòleg (jueu, caldria afegir) durant el Tercer Reich haja arribat ja, en la versió espanyola, a la seua vuitena edició. Perquè el que Klemperer estudia, amb pulcritud i desencís, és la corrupció del llenguatge sota la ideologia nazi imperant, i com de colp i volta la llengua alemanya s’omplí de perífrasis i eufemismes, per tal d’evitar dir les coses pel seu nom: ço és, per a emmascarar el genocidi del poble jueu.

D’aquesta manera, Klemperer, que està casat amb una dona alemanya/ària i allò el dota al principi d’una certa protecció, assisteix amb incredulitat creixent a la metamorfosi de la ciutadania, a aquella infecció ideològica que es manifesta per emprar un vocabulari nazificat. “Les paraules poden actuar com a dosis ínfimes d’arsènic: un les engoleix sense adonar-se’n, i al poc es produeix l’efecte tòxic”, adverteix.

I al poc, tot un país parla de la mateixa manera, emprant les mateixes nefastes fórmules lingüístiques, i d’aquesta forma distanciant-se dels fets, relativitzant-los i, així, immunitzant-se de la realitat. Per exemple, dels jueus enviats als camps de concentració se’n deia “emigrats”, i no estaven presos sinó de “viatge”; la gent també deia que “els havien anat a buscar” per a expressar que se’ls havien emportat al camp de concentració...

Goebbels, “el nostre doctor”, en els seus discursos i escrits, va anar farcint l’idioma de totes aquestes fórmules lingüístiques, per tal que després la ciutadania les repetira sense sentir-se culpable de res. Al principi Klemperer estava convençut que el nazisme “no era més que una aberració menyspreable i passatgera”, i estava segur que no podia triomfar. Per això, quan al final del llibre es pregunta com és possible que gent culta poguera participar en aquella bogeria, aflora tota la seua desesperació. “Literats, periodistes i professors universitaris. Traïció enllà on es mire”, conclou afonat.

Traïció a la raó, al pensament, als valors de la Il·lustració... Llegiu Klemperer, i si podeu acompanyeu-lo amb l’excel·lent Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, de Rosa Sala Rose, on amb un estil segur i elegant, no exempt d’una certa ironia, analitza els principals símbols nazis. I reflexioneu sobre el silenci actual dels intel·lectuals al davant de tantes qüestions, i com tot allò que explica “el jueu Klemperer” potser podria tornar a passar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_