Selecciona Edició
Connecta’t

El geni de Dalí torna a bellugar

L'exhumació del cos del pintor provoca una gran expectativa a Figueres i dubtes entre els qui el van conèixer contra la seva presumpta filla

La tomba de Salvador Dalí, hores abans de l'exhumació del cadàver.
La tomba de Salvador Dalí, hores abans de l'exhumació del cadàver.

El Iuri i la Iúlia caminen absorts per damunt d'un rectangle d'una tonelada i mitja de pedra que hi ha a la sala principal del Museu Dalí de Figueres. Observen la barca de Gala, que davant d'ells solca el cel de l'Empordà recolzada en una torre de pneumàtics; en comptes d'una vela, és un paraigua negre tancat el que l'empeny cap al subconscient humà. El Iuri i la Iúlia son australians, són de gira per Europa i no saben que sota els seus peus, contraposat a les seves xancletes i bermudes, reposa el cos de Salvador Dalí, vestit amb una túnica blanca i un mocador de seda que li cobreix la cara, segons ha recordat Narcís Bardalet, el doctor que el va embalsamar el 1989. A les vuit del vespre, les hordes de turistes van ser substituïdes per una concentració d'uns 300 veïns, una divisió de periodistes i policies, tots expectants davant l'arribada de la comitiva judicial, que havia d'aixecar la làpida i extreure una mostra de la mòmia de l'artista que ha fet el Iuri i la Iúlia hagin creuat el planeta i s'hagin plantat a Figueres.

Les autoritats i els responsables de l'operatiu van creuar la plaça del museu, superats per l'atenció generada. Els curiosos que s'aplegaven davant del centre es mostraven dividits entre els qui estaven convençuts que la vident Pilar Abel és filla de Dalí i els qui creien el contrari. Carme Moreno va abandonar abans de temps la seva cita diària al club de punt que comparteix amb les amigues per seguir l'escena. Amb el jersei que està teixint per a la seva filla sota el braç, Moreno assegurava que Abel “no pot ser filla de Dalí perquè s'havia dit que era impotent”. El seu marit, al seu costat, assentia i afegia que tot és per diners. Marisol Garcia defensava el parer oposat: “La conec des de fa anys i m'agradaria que tingués raó. El seu advocat s'ho mereix; un advocat d'ofici contra tants poders i que arriba tan lluny”. Garcia, jubilada, treballava a l'antiga botiga de roba Tamarís, on Gala i Dalí acostumaven a anar, “cadascun pel seu compte, amb els seus amants. Els de Gala eren més guapos. Jo crec que la Pilar s'assembla a Dalí”, conclou Garcia.

Lluís Duran, propietari de l'històric Hotel Duran i del Cafè Astòria, recorda la primera vegada que, amb nou anys, va veure Dalí entrant a la pensió que regentava el seu pare, amic del pintor: Dalí acabava de tornar d'una gira pels Estats Units i es va presentar amb un barret mexicà i una armilla texana. Duran fill té mil i una anècdotes de Dalí, i amb cada història, més amarg és el seu relat. Està convençut que la prova de paternitat és una estratègia del Govern espanyol per endur-se el museu a Madrid. “La situació política és molt difícil, no m'estranyaria que se'l vulguin emportar, com a venjança”, repeteix Duran. La còlera en aquest racó de món és mítica però també tangible; Josep Pla escrivia que la tramuntana en té la culpa: “La tramunta és un mal negoci, perquè és destructiva: és una força còsmica superior a qualsevol força humana, una forma gratuïta i negativa”.

L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va assegurar ahir que l'exhumació de Dalí era el segon moment més important de la història del municipi; el primer, l'enterrament. Malgrat l'expectativa, la cua durant el dia davant del museu era l'habitual d'un dia de juliol –mitja hora d'espera per comprar les entrades–. L'espera dels turistes era amenitzada per un rodamon que duia una barretina lila, lluïa un bigoti dalinià blanc i carregava les seves pertinences en un cotxet. “Dalí s'untava el bigoti amb mel per atraure les mosques. M'ho van explicar a l'escola”, diu Esmeralda Solís, cambrera de l'hamburgueseria Burguer Plaça. Solís té 16 anys i va arribar a Catalunya quan en tenia dos. Ha visitat el museu amb l'escola diverses vegades i el xou de l'exhumació li sembla poc pintoresc comparat amb l'art de Dalí. L'Edi és un company de l'Esmeralda, francès de 20 anys però establert des de jove a Figueres. Es declara admirador de Dalí perquè explota la seva creativitat, i assegura: “Quan era petit i l'escola ens duia al museu, no entenia res. Però a partir dels 16 anys vaig començar a sentir-ho i vaig concloure que aquest pavo [Dalí], feia unes coses que eren l'hòstia”. Solís recorda que, de l'aprenentatge escolar sobre Dalí, el que més el va impressionar era que el pintor es llevava a les quatre de la matinada per anotar els seus somnis. “Amb sis anys volia ser cuiner; amb set, Napoleó. Des d'aleshores la meva ambició no ha deixat de créixer en una bogeria de grandesa”, van ser les primeres paraules que va escriure Dalí de la seva Vida secreta.

Inici de les tasques d'exhumació de la tomba de Salvador Dalí que descansa a l'interior del Museu. ampliar foto
Inici de les tasques d'exhumació de la tomba de Salvador Dalí que descansa a l'interior del Museu.

Bardalet va dir a El Punt Avui que “un mort sense familiars és l'ésser més indefens que existeix. Sento profundament que Dalí no es pugui defensar”. Duran pensa el mateix i afegeix que li resulta molt difícil creure's Abel. Insisteix que mai ha vist cap imatge de la mare d'Abel i que Figueres pot sortir perjudicada per aquest enfrontament, malgrat que tot sembla coherent amb la vida del seu protagonista: provocació i espectacle.

Els resultats de la prova, entre l’agost i el setembre

Enrique Blánquez, advocat de Pilar Abel, vident i presumpta filla de Salvador Dalí, va assegurar ahir que els resultats de la comparació de l'ADN de l'artista amb el de la seva clienta podrien estar a punt d'aquí a dues setmanes. Fins ara la previsió oficial era que el desenllaç es comunicaria al setembre, poc abans de l'inici del judici, convocat per al 18 de setembre. Els tècnics forenses, responsables del museu, representants legals i de l'Ajuntament van accedir al museu just després de l'horari de tancament al púbic, a les vuit del vespre. L'operatiu s'esperava que durés fins ben entrada la nit, amb probabilitat passada la mitjanit. Un cop aixecada la làpida, els forenses havien d'extreure una mostra del cos de Dalí sense necessitat de traslladar-lo. Per obtenir l'ADN els tècnics van informar que se centrarien en les ungles, els queixals i els ossos llargs. El contratemps més destacat pels forenses és que desconeixien en quin estat trobarien les restes del pintor i en quina part del cos seria més fàcil intervenir. A Narcís Bardalet, el metge que va embalsamar Dalí, se li ha demanat que segueixi l'operació.

Per ordre del jutge ningú excepte les parts implicades va poder ser testimoni dels treballs. Els representants del museu Dalí tenien previst informar aquest divendres els mitjans de comunicació sobre els detalls de l'exhumació.

MÉS INFORMACIÓ