Selecciona Edició
Connecta’t

El CIDOB inicia les activitats vinculades al procés sobiranista

El centre d’estudis internacionals de Barcelona organitzarà a l’octubre un seminari sobre nacions sense Estat i hi podria tenir una àrea especialitzada

Antoni Segura.
Antoni Segura.

El CIDOB ha iniciat les activitats vinculades al seu nou focus d’estudi sobre les nacions sense Estat. El president de l’organisme, Antoni Segura, va assumir el càrrec al gener, després de la renúncia de Carles Gasòliba el 2016. Gasòliba va abandonar la posició adduint que la Generalitat el pressionava per convertir aquest centre d’estudis internacionals en una eina de propaganda del procés sobiranista. Segura va detallar a principis d’aquest any que una de les branques que havia de potenciar el CIDOB era l’anàlisi de les reclamacions de les nacions sense Estat. La primera activitat en aquest àmbit ha estat la conferència que dimecres hi va impartir Dominic Keown, professor d’Estudis Catalans a la Universitat de Cambridge.

Segura ha avançat que el CIDOB té previst organitzar un seminari sobre aquesta matèria el 5 d’octubre –quatre dies després del referèndum unilateral que la Generalitat vol convocar–; també ha apuntat que analitzen com poden crear una àrea de recerca específica sobre la qüestió. El CIDOB ja va tenir un departament de recerca sobre processos de secessions internacionals. Aquesta secció es va crear el 2013 per pressions del Govern d’Artur Mas, segons va assegurar Gasòliba, i es va suspendre el desembre del 2015.

La conferència de Keown ha estat anunciada amb el títol “Nacions sense Estat en l’era de la globalització: el cas d’Irlanda, Escòcia i Catalunya”. Keown ha centrat la ponència a oferir la seva visió de com els mitjans de comunicació britànics segueixen el procés d’independència a Catalunya –ha fet una repàs exhaustiu d’articles de premsa que ell considera especialment significatius– i de l’aproximació majoritàriament favorable que, al seu parer, tenen els polítics britànics, escocesos i irlandesos sobre la convocatòria d’un referèndum per part de la Generalitat. A Keown l’ha presentat Alfred Bosch, líder d’ERC a Barcelona i membre del patronat del CIDOB com a representant de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB). Bosch, vicepresident de l’AMB, ha volgut vincular la conferència de Keown amb el treball del CIDOB sobre el paper de les ciutats en la globalització: “Catalunya és una gran ciutat, una gran àrea metropolitana, que desesperadament necessita un Estat que l’ajudi a prosperar [...] Les ciutats necessiten un Estat i si no tenen un Estat que respongui a les seves necessitats, és possible que es busquin el seu propi Estat per viure plenament en aquesta xarxa mundials de ciutats”.

L’altre assumpte que Keown ha comentat a fons són les conseqüències del Brexit, i ha qüestionat si una decisió com sortir de la Unió Europea es pot assumir amb una majoria de només dos punts –la marxa del Regne Unit de la UE va obtenir el 52% dels vots, davant del 48% del remain–. Segura ha apuntat que l’únic cas en què es va especificar una majoria superior de victòria va ser en el referèndum d’autodeterminació de Kosovo, i va ser d’un 60%.

Continuïtat del ministeri

Fonts del Ministeri d’Exteriors van assegurar a EL PAÍS al gener que el Govern espanyol abandonaria el CIDOB per aquesta línia de treball sobre nacions sense Estat. Set mesos després, el ministeri continua al patronat i Segura confirma que no s’ha produït cap canvi. El president de l’entitat assegura que s’ha magnificat la polèmica sobre el nou rol del CIDOB: “És la primera activitat que organitzem en aquest sentit”. Segura va argumentar així l’aposta per aquesta àrea de recerca quan va arribar a la presidència del CIDOB: “Hi ha think tanks als quals t’adreces per a determinats temes. Per on estem ubicats geogràficament hi ha quatre qüestions en les quals valdria la pena que fóssim referents [...] Les dues darreres dècades han sorgit tensions territorials en estats democràtics, com el Quebec, Escòcia, Flandes, potser Irlanda del Nord per la qüestió del Brexit, perquè no volen estar fora de la Unió Europea i no volen tenir fronteres i aranzels amb la República d’Irlanda. És Catalunya, és el País Basc, fins i tot podria ser Baviera i d’altres regions. De la mateixa manera que s’estudien altres coses, és el moment de posar això damunt la taula, sense apriorismes i sense arribar a conclusions del que s’ha de fer. Per determinar per què es produeixen, quins motius hi ha, com s’arriba a la situació, les diferents reaccions dels governs... Resulta una mica sorprenent que, sent un dels territoris afectats, no s’estudiï un fenomen relativament nou però que existeix”.

MÉS INFORMACIÓ