Selecciona Edició
Connecta’t

Batea vol deixar Catalunya i passar a Aragó

Aquest municipi de la Terra Alta es queixa del "menyspreu" que pateix per part de la Generalitat

El municipi de Batea.
El municipi de Batea.

Batea, petit municipi de la Terra Alta enganxat a la Franja, es planteja demanar un canvi de comunitat i annexionar-se a Aragó perquè la Generalitat "menysprea" els 2.000 veïns de la localitat. Així ho afirma l'alcalde, Joaquim Paladella (Unió per la Terra Alta, UPTA-PM), que diu que està pendent de reunir-se amb el president Carles Puigdemont i amb la subdelegació del Govern espanyol a Tarragona per saber quins tràmits hauria d'engegar per activar el canvi.

L'alcalde manifesta que la voluntat de deixar Catalunya arriba després d'anys de patir "discriminacions". L'últim episodi de les desavinences entre l'Ajuntament i la Generalitat afecta una residència de gent gran que està acabada des de l'any 2010, però que té una planta tancada perquè el Departament d'Afers Socials no n'autoritza l'obertura. La residència, que va suposar una inversió de 6 milions d'euros, acull de moment 30 avis, però està dissenyada per al doble de capacitat. L'Ajuntament lamenta que la Generalitat mantingui bloquejat el conveni per concertar la resta de places. "Ens diuen que aquesta zona no és prioritària, que no hi ha demanda", apunta l'alcalde. En aquest sentit, ha llançat un envit a la Generalitat: "Que ens donin garanties que tindrem les mateixes possibilitats que la resta de zones de Catalunya".

Paladella assegura que fa mesos que truca a diferents portes buscant suports. Aquest mateix matí ha parlat amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. "Aquí tenim un problema i s'ha de resoldre, no ens quedarem amb els braços plegats", avisa. Al capdavant de l'alcaldia des del 1991, sosté que el cas de la residència és l'exemple més flagrant de la pugna que manté amb la Generalitat, però diu que té una llarga llista de greuges. "Ens exigeixen acceptar sí o sí un parc eòlic", lamenta. Paladella, que va ser diputat del PSC, però que ara diu que representa només els independents d'Unió per la Terra Alta, assenyala directament Convergència i els seus hereus del PDeCAT com a principals responsables de la desatenció que pateix el municipi. "Durant els anys del tripartit la relació era diferent", afirma.

L'alcalde assenyala que històricament les relacions de Batea amb Aragó han estat constants i habituals, però matisa que el poble se sent català "com el que més". A títol personal fins i tot afirma que ell va votar sí-sí durant la consulta del 9-N. Diu que no sap què farà l'1 d'octubre. Paladella avança que deixar Catalunya per pertànyer a Aragó és una decisió que, en última instància, quedaria en mans dels veïns del poble.

L'Estatut d'Autonomia d'Aragó inclou un article que obre la porta a l'annexió de municipis adscrits a altres comunitats. Faria falta que ho aprovessin les Corts d'Aragó i que posteriorment ho ratifiquessin el Congrés i el Senat, a més d'una consulta que mostri un compromís clar del municipi que vol ingressar a la regió.

A la província de Lleida hi ha hagut, durant anys i a banda i banda de la Franja, diversos moviments per reclamar un canvi d'adscripció territorial. Darrere d'aquestes inquietuds en la majoria dels casos hi ha una queixa per falta d'inversions.