Selecciona Edició
Connecta’t

“El cinema només pot ser dissident”, defensa Costa-Gavras

Puigdemont elogia del Premi Internacional Catalunya la seva denúncia “dels abusos dels Estats”

Puigdemont aplaudeix Costa-Gavras aquest dilluns a Barcelona.
Puigdemont aplaudeix Costa-Gavras aquest dilluns a Barcelona.

Davant la impossibilitat de rodar en una Amèrica Llatina infestada de règims totalitaris una pel·lícula que denunciava la dictadura de Xile i els seus desapareguts, Constantin Costa-Gavras va proposar a la Universal rodar la pel·lícula a Barcelona. Un equip de la productora nord-americana es va desplaçar a la capital catalana. Era el febrer del 1981 i la seva estada va coincidir amb una inopinada entrada al Congrés dels Diputats d'un tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, proclamant un cop d'Estat. Pànic de la Universal i decisió de portar el rodatge de la futura Missing, un dels films més populars del director francogrec, a Mèxic.

L'anècdota la va revelar el mateix Costa-Gavras (Atenes, 1933), que creu fermament que “el cinema només pot ser dissident”, en les seves paraules d'agraïment pel XXIX Premi Internacional Catalunya, que aquest dilluns a la tarda va rebre de mans del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Aquest, amb subtilesa, va aprofitar l'acte al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat per destacar de les virtuts del cineasta el seu compromís a denunciar “els abusos dels Estats”, de vegades “tècnicament democràtics, però que es burlen de les llibertats”, en el que podrien ser referències velades a les actuals tensions del seu Govern amb l'Estat espanyol.

Pare d'algunes de les millors pel·lícules polítiques de tots els temps (Z, La confesión, Estado de sitio…), Costa-Gavras va fer, coherent, un discurs compromès i combatiu. “M'ha ensenyat la crítica profunda i la mirada de l'experiència complexa”, va reconèixer el sociòleg nord-americà Richard Sennett, que va glossar la seva figura com a membre del jurat, que li va atorgar els 80.000 euros i una escultura d'Antoni Tàpies.

El director de La capsa de música i El capital ho va tornar a demostrar. El punt de mira del seu discurs d'acceptació va ser aquesta Europa que, malgrat “la condició modesta del meu país i la meva família que feia que no tingués cap possibilitat de dur a terme la meva il·lusió”, referint-se a la seva Grècia natal, li va acabar permetent a França. Una Europa, no obstant això, “capaç de crear el millor i perpetuar el pitjor” i que està gestant la seva unitat “alletada amb un esperit mercantilista”. A més dels dominadors polítics i econòmics, va alertar de la presència d'“aquests nous depredadors digitals que s'aprofiten de la vulnerabilitat d'una Europa en mans dels funcionaris”. Sense embuts, Costa-Graves va citar Netflix, Amazon i Google, que gaudeixen de “total llibertat per controlar i imposar criteris culturals”. Sota la premissa que “les obres de l'esperit no són com les altres”, Costa-Gravas va fer una crida a la revolta per l'excepció cultural a Europa davant les negociacions comercials amb els Estats Units: “La catàstrofe està en marxa, per això la guerra ha de continuar”.

Capital en una societat cada vegada més audiovisual, en què “cada mitja hora et mostren l'evolució de la borsa i es crea un personatge mediàtic”, el cinema (el seu, va declarar, busca “emocionar”) “només pot ser dissident” i va demanar que s'ensenyi a les escoles, “com la filosofia o l'art, per aprendre a interpretar-lo i escollir-lo”.

“La seva mirada crítica del món i el seu compromís social, aquesta còlera per la injustícia i la seva admiració pels homes justos, ens interpel·la, commou i sacseja”, va dir Puigdemont, que a partir d'aquí va anar deixant missatges gairebé subliminals: “Costa-Gavras ens parla de l'abús de l'Estat, d'aquesta mal invocada, moltes vegades, raó d'Estat”, que recorre a “farses judicials, regressions de les llibertats o cops d'Estat... I ningú pot dir que això siguin coses del passat o de països en vies de desenvolupament”. En la seva opinió, aquests marcs polítics “són més a prop del que un es pugui imaginar, règims totalitaris que s'han refinat molt”. I encara va precisar més: en alguns casos són “Estats tècnicament democràtics però que es burlen de les llibertats”. En aquesta línia, Puigdemont li va agrair el seu “compromís social i polític per desemmascarar els Estats i els sistemes que els emparen”. Al matí, en declaracions a TV3, Costa-Gavras va afirmar que “la situació catalana és complicada, però Madrid hauria de permetre votar”.

MÉS INFORMACIÓ