_
_
_
_
_

L’actor Martin Landau mor als 89 anys

L'intèrpret va guanyar l'Oscar per 'Ed Wood', després de debutar al cinema a 'Perseguit per la mort' i fer-se famós amb la sèrie de televisió 'Missió: Impossible'

Gregorio Belinchón
Martin Landau, després de guanyar un Oscar el 1995.
Martin Landau, després de guanyar un Oscar el 1995.Blake Sell (REUTERS)

Martin Landau, un dels actors nord-americans amb una trajectòria més extensa, va morir dissabte als 89 anys. L'intèrpret havia estat hospitalitzat al Ronald Reagan UCLA Medical Center de Los Angeles, on ha patit "complicacions inesperades" que li han causat la mort, segons el seu representant. Landau va guanyar l'Oscar el 1995 gràcies a la seva interpretació d'un decrèpit Bela Lugosi a Ed Wood, de Tim Burton, el biopic de, possiblement, el pitjor director de la història. L'honor li va arribar 45 anys després d'haver debutat al cinema a Perseguit per la mort, d'Alfred Hitchcock, en la qual encarnava la mà dreta de James Mason, un assassí que perseguia Cary Grant, i que arriba a la màxima cota de sadisme trepitjant-li els dits de la mà mentre el protagonista penja del mont Rushmore.

Nascut en una família d'immigrants jueus a Brooklyn el 1928, Landau va començar a treballar ben aviat, amb 17 anys, tot i que no en l'actuació, sinó com a caricaturista i dibuixant al diari New York Daily News. Cinc anys després va deixar el diari per ser actor. Durant un temps es va guanyar la vida en petits teatres i fins i tot a l'off Broadway. El 1955 va decidir presentar-se a les proves per ingressar al llegendari Actors Studio. En la convocatòria hi va haver 2.000 sol·licituds i només dos actors van aconseguir que els acceptessin: ell i Steve McQueen. A l'escola d'interpretació de Lee Strasberg Landau es va fer amic d'un altre mite del cinema, James Dean (més tard Landau va fer classe a la sucursal de l'Actors Studio a Los Angeles i el seu alumne més brillant va ser Jack Nicholson).

Aquell any va debutar a Broadway, i el següent a la televisió, fins que el 1959 va aparèixer en dues pel·lícules: una sobre la guerra de Corea titulada La cima de los héroes, i la ja esmentada Perseguit per la mort. Malgrat haver rodat amb Hitchcock, la seva carrera va seguir amb més força a la televisió, i la va compaginar amb petits papers, com el de Caifàs a La historia más grande jamás contada i el de Rufio a Cleopatra.

Encara que era la primera opció per interpretar el senyor Spock a Star Trek (va rebutjar l'oferta), no va ser aquesta la sèrie que li va donar la fama, sinó una d'espies, Missió: Impossible, amb la qual es va fer popularíssim donant vida a Rollind Hand, el mestre de la disfressa. Al principi no havia de ser el protagonista, però desavinences contractuals amb l'estrella de la sèrie, Steven Hill, i l'afecte del públic, van fer que els productors el pugessin de categoria. Tres anys després, el 1969, va ser ell el que se'n va anar. Segons el seu contracte, havia de cobrar el mateix salari que l'intèrpret més ben pagat. Però quan van fitxar Peter Graves, els productors li van prometre al nouvingut que guanyaria més que Landau. Resultat: Landau i la seva dona, la també actriu Barbara Bain, van deixar Missió: Impossible, després que ell guanyés un Globus d'Or i fos dues vegades candidat als Emmy.

I va seguir a la televisió, en sèries com The Outer Limits, Bonanza, Espai: 1999 (producció britànica on Landau i Bain es van tornar a lluir amb personatges amb continuïtat), Colombo o S'ha escrit un crim, que combinava amb papers secundaris en pel·lícules com Ara em diuen Sr. Tibbs.

A inicis dels vuitanta se'l considerava un actor amb talent però sense feina, i oblidat pel públic. Però el 1983 va tornar a la petita pantalla amb la comèdia Buffalo Bill i als escenaris teatrals amb Dràcula, i aquesta lenta ascensió va esclatar el 1988 amb Francis Ford Coppola gràcies a Tucker: L'home i el seu somni, que li va valer la seva primera candidatura a l'Oscar i el seu segon Globus d'Or. L'any següent va repetir candidatura a l'Oscar encarnant el marit adúlter de Delictes i faltes, de Woody Allen.

Un lustre més tard, quan s'acabava de divorciar, per fi va obtenir el guardó de Hollywood –i el tercer Globus d'Or– per ressuscitar Bela Lugosi a Ed Wood. En moltes entrevistes Landau assegurava que se sentia molt a prop d'aquest Lugosi desesperat per treballar, perquè ell justament havia patit el mateix.

Landau va començar així una altra carrera gloriosa, amb títols com City Hall: l'ombra de la corrupció, Edtv, Rounders, la pel·lícula d'Expedient X, The Majestic, City of Ember, Hollywood: departament d'homicidis o la sèrie Sin rastro, amb la qual va obtenir dues candidatures més als Emmy. Entre els seus últims treballs destaquen la seva volta al món de Burton a Frankeweenie, El séquito –tant la sèrie com la pel·lícula– i Remember, d'Atom Egoyan, l'última estrena en què se l'ha pogut veure a Espanya (diverses de les seves últimes pel·lícules no han arribat a les nostres pantalles). Deixa per estrenar a tot el món Without Ward, un drama de ciència-ficció. Amb un posat distingit, alt, Martin Landau va actuar bona part de la seva vida amb perruquí.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Gregorio Belinchón
Es redactor de la sección de Cultura, especializado en cine. En el diario trabajó antes en Babelia, El Espectador y Tentaciones. Empezó en radios locales de Madrid, y ha colaborado en diversas publicaciones cinematográficas como Cinemanía o Academia. Es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense y Máster en Relaciones Internacionales.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_