Selecciona Edició
Connecta’t

La PAH suspèn les polítiques d’habitatge de Colau

L'entitat demana 120.000 pisos socials més a Barcelona

Membres de la PAH, davant de l'Ajuntament de Barcelona.
Membres de la PAH, davant de l'Ajuntament de Barcelona.

"Barcelona es troba en estat d'excepció i els veïns estem en perill d'extinció”, així de contundent ha iniciat avui dilluns el portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, un reguitzell de crítiques a les polítiques en matèria d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. Un repàs a les actuacions “insuficients” que ha dut a terme la que havia estat la líder de l'organització i ara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

La PAH ha fet públic el seu informe, que ha batejat com a Valoració dels dos anys de polítiques públiques d'habitatge de l'alcaldessa Ada Colau. En el document, es valoren positivament avanços en política municipal, com la creació d'una unitat de mediació per als casos de desnonaments, però també hi ha diversos punts on carreguen contra la inactivitat de l'exlíder de la PAH.

Macías ha fet especial èmfasi en el “dèficit històric de polítiques públiques dirigides a generar una estructura permanent de parc públic d'habitatges de lloguer. A dia d'avui el parc públic és de l'1%, mentre que la mitjana europea és del 15%”. El portaveu ha denunciat la inacció dels diferents governs de la Generalitat i l'Ajuntament, que “ens han portat a aquesta situació. Barcelona necessita ampliar el parc públic com a mínim en 120.000 habitatges més en deu anys”. La capital catalana hauria de construir 10.982 habitatges l'any durant la propera dècada per arribar a aquest objectiu, cosa que dista molt del plantejament del govern de Barcelona en Comú.

“S'han multiplicat per 3,7 vegades els habitatges públics construïts en el mandat anterior, i s'ha passat de 968 habitatges cada cinc anys a 3.541 també cada cinc anys. Valorem la tendència però és insuficient”, pressionava Macías. La PAH també ha valorat positivament que l'habitatge públic deixi de vendre's i passi a ser el 80% en règim de lloguer i un 20% en dret de superfície. Tot i això, des de l'entitat aposten perquè el 100% sigui en règim de lloguer.

Cens d'habitatges buits

Una altra de les estirades d'orelles que la PAH ha fet a la gestió de Colau ha estat la relativa a la creació del cens d'habitatges buits. La llei catalana del dret a l'habitatge del 2007 preveu sancions per l'incompliment de la funció social de l'habitatge. Un dels casos és la sanció als habitatges que han estat buits injustificadament durant dos anys. Macías ha denunciat que per sancionar cal fer un cens de pisos buits a la ciutat. “L'anterior govern municipal no va fer cens ni va obrir cap expedient sancionador ni va imposar cap multa. El govern de Colau portava al seu programa l'aplicació d'aquestes sancions. A l'equador del mandat només s'han posat quatre multes i s'han iniciat 333 expedients sancionadors. Només s'ha fet el cens d'habitatges buits a quatre barris. A aquest ritme acabarà el mandat i no s'haurà acabat el cens a tota la ciutat”, ha lamentat.

“No entenem que no s'hagin sancionat els 2.685 habitatges buits de la banca que en començar el mandat ja sabien que feia més de dos anys que estaven buits”, ha conclòs el successor de Colau al capdavant de la PAH.

MÉS INFORMACIÓ