Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Martín Pérez: “Entre promotors musicals no parlem, competim”

El director general de Concert Studio i responsable dels festivals Jardins de Pedralbes i Cambrils assegura que la falta de col·laboració entre promotors a Catalunya encareix les entrades

Martín Pérez, al seu despatx de Concert Studio.
Martín Pérez, al seu despatx de Concert Studio.

El festival Jardins de Pedralbes acaba de tancar la seva cinquena edició amb xifres que desborden totes les previsions: 51.441 entrades venudes de 55.414 a la venda i 14 concerts, de 24, van esgotar les localitats. Al mateix temps, Concert Studio, l'empresa promotora, s'ha fet càrrec aquest any del Festival Internacional de Cambrils amb un cartell d'onze concerts (fins al 12 d'agost), entre els quals figuren Tom Jones, Roger Hodgson o Jarabe de Palo.

Martín Pérez, director general de Concert Studio, no amaga la seva satisfacció. “Si el festival de Pedralbes l'haguéssim fet al Fòrum, ningú en parlaria. L'èxit està en l'espai”, comenta. Encara li queden cinc anys de contracte per fer sevir els jardins del Palau Reial. “L'important és que s'ha consolidat com a espai públic i, encara que nosaltres no ho féssim en un futur, se seguiran fent aquestes activitats perquè el públic ja l'ha fet seu”.

La sensació que el públic barceloní va al festival més que a un concert concret es palpa en cada vetllada. Pérez busca un símil gastronòmic. “Quedem per sopar i triem un restaurant, però no sabem què menjarem fins que no veiem el menú. Això està passant a Pedralbes. D'una banda, hem ensenyat què és Pedralbes: els jardins, l'ambient, el village... més que qui actua. I també funciona el boca-orella: “Jo vaig ser-hi”... Ja hi ha milers de persones que han decidit que l'any vinent vindran al festival. Ja estan asseguts a la taula: quan els posem davant el menú escolliran l'artista. Hi ha un tipus de festivals dels quals estic lluny, com el Primavera Sound o el Sónar, que treuen entrades a la venda sense anunciar el programa. El nostre festival és diferent, però aquest any el 21% de les entrades es van vendre el primer dia de sortir”.

El festival Jardins de Pedralbes no té cap subvenció. “Ni l'he demanat”, afirma contundent Pérez. “Si al públic no li interessés el certamen tancaríem la porta”. Concert Studio paga pel lloguer de Pedralbes cinc taxes diferents: Ajuntament, Generalitat, Parcs i jardins, Fonts i Serveis varis. “Els festivals que sobreviuen gràcies als diners públics són un error i acabaran desapareixent”.

En les últimes dues setmanes semblava imminent el tancament de l'històric (43 edicions) Festival Internacional de Cambrils i l'aparició salvadora de Concert Studio a l'últim moment. “Ens va trucar el regidor de Cultura i ens va dir que el festival s'havia quedat sense promotor. Aquest festival l'havia organitzat durant més de 35 anys l'Ajuntament amb les associacions de veïns. Amb la crisi no van poder continuar i van buscar qui ho fes. L'últim promotor va renunciar-hi perquè no podia seguir. Llavors, l'Ajuntament, per la via d'urgència, pot buscar un altre promotor sempre que accepti el que ja s'ha signat sense cap variació. Vaig reunir el meu equip, perquè és més feina, i tots van dir que sí”. El contracte és per a aquesta edició, el proper any la producció sortirà a concurs.

Pérez creu que el debat sobre l'excés de festivals catalans és fals. “Cada any neixen 25 festivals nous però en desapareixen 26 o 27. El festival d'un any és el més habitual. Quan arriben a la tercera edició ja tenen possibilitats de romandre i a partir de la setena, ja s'han consolidat. Aquí els alcaldes tenen un mal costum: ‘El poble del costat té festival; doncs jo en vull un’. Tothom es posa a fer festivals, però ho ignoren tot i, al final, els nombres no surten. Els festivals s'han de professionalitzar”.

Concentració de luxe

En la profusió, Pérez veu un possible avantatge que no s'explota. “Si agafes els deu festivals grans de Catalunya durant l'estiu i, sense dir on són, poses la llista dels artistes que venen serien uns dos-cents noms bestials. Si en fas publicitat dient que durant un mes i mig aquests artistes actuen en una zona restringida com la nostra la gent diria: ‘No pot ser’. No entenc per què el Departament de Cultura de la Generalitat no ho aprofita”. Per què no ho fan els promotors? “Hi ha massa competència entre nosaltres. Els promotors no parlem, competim. Tenim bona relació, però no col·laborem. És més, ens barallem pel mateix artista i els agents ho saben. I això encareix preus. Quina importància té que un senyor toqui a Cambrils i a l'Alt Empordà? ‘Tot per a mi’ és equivocat, hem de corregir-ho perquè encareix el producte per al públic”.

Proposa Pérez que els directors de festivals es reuneixin i tracin “una línia vermella: ‘Tu et quedes aquest i jo aquest’ i no anar tots a buscar el mateix. Falta confiança mútua”.