Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
ANTONI FERNÁNDEZ TEIXIDÓ, president de Lliures

“En les properes eleccions el referèndum serà història”

Fernández Teixidó vol anar a les properes autonòmiques amb aquesta nova formació

Antoni Fernández Teixidó al seu despatx de Barcelona.
Antoni Fernández Teixidó al seu despatx de Barcelona.

Antoni Fernández Teixidó intenta tornar a la política activa. Ara des de Lliures, formació de nou encuny amb una base liberal desacomplexada amb la qual vol acudir a les properes eleccions autonòmiques. Segons el seu diagnòstic, els comicis es convocaran un cop consumat el fracàs del referèndum, sense que la Generalitat i el Govern central hagin creat ponts de diàleg i amb una reforma constitucional que encara requerirà temps. Però aquest exconseller de Jordi Pujol i exveterà de Convergència té confiança: “Espanya haurà après alguna cosa".

Pregunta. Carles Puigdemont ha decidit remodelar el seu Govern per encarar els tres últims mesos abans de l'1 d'octubre. Què li sembla?

Resposta. El president s'ha inclinat per la depuració de tots aquells membres del Govern que tenien opinions pròpies que discrepen de la seva voluntat de celebrar el referèndum a qualsevol preu. No ha pogut permetre's que la discrepància pugui aflorar en el sí del Govern perquè ni ell ni ERC ni la CUP ho poden tolerar.

P. Dos canvis de Govern amb prou feines dues setmanes.

R. És la manifestació més evident de la debilitat del Govern, de l'antic i del nou, i és una clara evidència de les dificultats immenses que tindrà el president per celebrar un referèndum amb un mínim de garanties. Però això no serà possible.

P. Junts pel Sí i el Govern català ja han presentat la seva proposta de llei del referèndum.

R. És un disbarat. Des del punt de vista polític, jurídic, constitucional, per la seva inaplicabilitat, per les seves llacunes... Amb això serà molt difícil que el Govern pugui proclamar la independència de Catalunya. És un instrument que permet apuntar una eventual legalitat de la convocatòria i provocar com a contrapartida a la no-celebració del referèndum la mobilització popular. La brega.

P. Per què?

R. Perquè el Govern espanyol actuï d'una manera que una part de l'electorat pugui considerar que és desproporcionada. Puigdemont, el Govern català i el PDeCAT fien la seva estratègia a aquest factor, el de la mobilització. El referèndum és només un pretext per aconseguir una sortida pactada. Però hem de seguir els procediments legals per canviar d'estatus, que, al meu entendre, passen per aconseguir cotes d'autogovern més altes.

P. El president Rajoy no ha plantejat alternatives. Què ha canviat?

R. Espanya haurà après alguna cosa de la crisi que vivim a Catalunya i suposo que assumirà que les coses no s'han fet de la manera adequada. Ha d'haver-hi un context de poder asseure's a la taula, oferir i rebre garanties. L'important és què es pot fer; no què volem fer.

P. Una sortida pactada sense reforma de la Constitució?

R. No. Un dels elements de la sortida pactada ha de ser la reforma de la Constitució. Però s'ha de poder pactar. El que hem de fer és seure i, amb tota la potència que té Catalunya des de la seva unitat, segellar aspectes clau de la seva identitat: blindatge de la nació i llengua i aconseguir un pacte fiscal que sigui pràcticament un concert. Jo crec que arribarem a les eleccions sense reformes ni negociacions amb Espanya.

P. Un front català per negociar?

R. És molt ràpid per dir-ho, però el que és clar és que ara no tenim sortida al conflicte. S'han d'explorar altres vies i crear un clima en el qual poder negociar. Però s'han d'asseure tots dos a la taula.

P. Creu en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució?

R. No resol res.

P. Lliures faria campanya si hi hagués referèndum?

R. No. Només per dir que el referèndum no és l'instrument adequat i que no resol ni un dels problemes que tenim els catalans. A més, des del punt de vista jurídic ha de ser pactat i vinculant, sinó és una altra cosa. Unes eleccions sí que ens donarien una fotografia molt precisa del que pensen els catalans.

P. En les eleccions què prioritzaran: la negació del referèndum o la seva línia ideològica de Lliures?

R. En les properes eleccions el referèndum ja serà història. Haurem d'explicar què volem per a Catalunya i què volem fer per una Catalunya pròspera.

P. Lliures serà capaç de fer candidatures en les quatre circumscripcions catalanes?

R. Hem fet el que havíem de fer. Convertir-nos en un partit, demostrar solvència política a l'hora de fer-ho i ara hem de veure si podem anar a les eleccions. Això ens ho marcaran els nostres electors. Tindrem el finançament que els nostres electors decideixin. Però nosaltres no som un partit perquè s'esgoti en les properes eleccions. Quan el 25% de la nostra direcció política està format per joves és que estem pensant en el mig i llarg termini.

P. En un Govern de Jordi Pujol s'haurien acceptat unes declaracions com les de Jordi Baiget que van acabar amb el seu cessament?

R. Sí, probablement. Les declaracions estan tretes de context voluntàriament. El president Puigdemont necessitava afermar les files i en les últimes setmanes hi havia comentaris de consellers del PDeCAT, mai d'ERC, a qui els començaven a tremolar les cames. Això afeblia les possibilitats del PDeCAT. Si no haguessin estat les de Baiget haurien estat les d'un altre.