Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
L'ull de peix

Nou vins alemanys nats a Mallorca

Catàleg de grans vinaters internacionals a l'illa, també de Rússia, Suïssa, Suècia, França

Un vi té la memòria múltiple transferida cada anyada per cadascun dels grans de raïm.
Un vi té la memòria múltiple transferida cada anyada per cadascun dels grans de raïm.

Són molts ja els nous vins nats a Mallorca que 'parlen' i reten en alemany, que són de propietaris alemanys. Possiblement els vins no tenen bandera ni obtenen carta de naturalesa per conveniència empresarial o administrativa.

La seva pàtria és a cada vinya, un vi neix en el petit país on pouen la terra les arrels dels ceps, xuclen els pàmpols i els fruits que copsen els aires, el sol i el sòl, l'ambient. Un vi té la memòria múltiple i canviant, queda transferida cada anyada per cadascun dels grans de raïm.

Algunes de les vinyes joves i bastants dels molts dels nous cellers i bodegues illencs rajen desenes de milers d'ampolles -centenars d'etiquetes distintes, un embull- que són d'empreses de capital i matrícula de la marca germànica.

Aquests vinaters externs -de Rússia, Suïssa, Suècia, França, també- , capitalistes o residents perifèrics a la seva metròpolis, habitants temporals establerts al sud, a Mallorca, fan el vi del seu llinatge i solen mantenir a l'etiqueta o referència el topònim de la finca mare, segurament del repartiment medieval, català, àrab. És un indicatiu comercial.

La carta de natura del vi no és el nom, ve del complicat joc entre la descoberta i fidelitat dels usuaris que marquen el territori indefinit en l'èxit, fill del terreny, l'entorn, les mans dels pagesos, l'ull del vinater, el nas de l'enòleg, el boca a boca. L'ADN apadrina la varietat del raïm i els equilibris de maduració, filtratge i criança, si en bota o pas pel ciment o àmfores d'argila, com a l'antigor. És un imaginari col.lectiu, reiterat, adesiara a Això és mel i Uep com anam, ara a Illes i Pobles i Méteo, a IB3. Els diaris i revistes neden en vi.

La possessió blindada -gegant, quasi un 'land'- d'es Fangar, al terme de Manacor, que ja ha fet dues grans bodegues a Felanitx, és el cas paradigmàtic de la macro proposta alemanya. La família de l'industrial Peter Enseimann fa vins, olis, confitures i mil detalls ecològics, cria cavalls de raça Hannover i cel.lebra un esdeveniment a l'any, expressió de l'exclusivitat de la casa i del negoci de les bísties; té cases de luxe en lloguer també. Einsemann mou amb helicòpter per la boda dels fills o duu un Circ de Soleil.

En un altre món i mesura, el músic alemany Peter Maffay te una fundació solidària per a nins traumatitzats i botigues amb vins a la rural i a de can Llompart, al foravila i també dins Pollença. Cris Juanico s'avení en una proposta musical i social.

Al llogaret de Biniagual, devora Binissalem, s'inicià la tradició pels vins a les propietats superlatives i exclussives la familia Graf, la del port de Portals, l'hotel son Caliu i la fàbrica multinacional Teka (ex Buades a Binissalem). Miquel Àngel Cerdà d'Ànima Negra adobà els primers bons vins dels Graf.

L'empresari de cosmètica Schwarzkop foradà una gegantina bodega dins pedra a una muntanya a can Axartell a Pollença i fa vins "en gravetat". Vinaters externs d'aquests compren vinyes o raïm allunyades de la seva minsa finca, que no ret tot quan embotellen. És un clàssic. Ara així recreix Vilafranca terra tan d'alls i melons.

Des de més endarrera -fa dues dècades- existeix un alemany centrat en el vi a can Vidalet també a Pollença -"la propietat és una extensió de la personalitat", reescrivia una artista que exposà allà. L'empresari de la gran cadena Müller fa els vins de cas Beato a Capdepera, de la mateixa manera que hi ha l'experiència germànica menor a Son Artigues a Porreres.

Avança l'industrial de les fitomedicines Binorica Michael Popp, amb els seus vins del pretenciós Castell Miquel d'Alaró; que era un castellet fals i tenia grans solls de porcs i polls d'en Toni Fontanet. Popp plantà una escultura milionaria, un far de pedra de Tony Cragg a les vinyes; i en la desfeta sorda i callada de la caixa Sa Nostra, es feu amb la possessió experimental de Sa Canova de Sa Pobla, tot un símbol de transferència patrimonial pagesa.

A son Mayol, devora Palma, un senyor ric de Suïssa -que navega mig any- ha fet una bodega gegant -amb grans ajuts des de la UE, com en Fangar- i anuncià -a la primera anyada- el vi mes car de Mallorca (que no ho és) a 70 euros. És una nota d'estil. Allà, a la finca on arrancaren les vinyes mal sembrades, plantaren còpies d'escultures dels soldats de Xina i un dia llunyà començaren a pasturar vaques i bous Angus per fer carn. També pararen o mudaren camins públics, un altre detall recurrent.

Cap Andritxol són nous vins i la propietat d'un empresari de Rússia; la finca es arran de mar i la bodega a Sencelles. El fill del pioner i misteriós capitalista suec que creà als 90 Santa Catarina, Stellan Lundquist, arrabassa vinya i premssa a la bodega/mina -'catedral'- dins la muntanya a Andratx.

A Binissalem i de la mà d'un enòleg local jove de can Verdura, l'economista alemany, Thomas Neumann, fa els vins 'Ava', abans del veto a 'Ana' de marca dels Mascaró. (Per això també Ànima Negra es AN). Un altra marca alemanya és la de l' inversor Frank Maruccia que te un club de vins, vinya a la seca i bodega al continent eixut de Llucmajor.

La descoberta internacionalista illenca té aiximateix signatura, segell i nom aristocràtic a l'ampolla, són vins de llinatge popular però són del vinater Conde Fabrice de Suyrot que identificà "el fabulòs "terroir" de la Colònia de Sant Pere a Artà i està associat al Conde Régis de Fontaines. ( El llistat i els experiments continuaran)

Dels vins i dels vinaters -com els cuiners i restaurants- se'n parla molt. Hi ha "autors" de vins que ordenen el joc del suc dolç que neix del sòl i el sol, els vents, les humitats i les pluges quan toca. Diuen que hi ha ampolles d'autor, el perfil d'un disseny addient al gestor de la bodega.

Aquesta tropa de centreeuropeus rics dominen terrenys, negocis i senyen tendències, recreixen des d'abans dels 90 del segle XX -pre euro- com nous senyors de Mallorca perque els nadius venen, miren o se'n beneficien dels moviments secundaris.

Els alemanys són bell nou tendència en marcar l'onada dels nous els preus immobiliaris -en competència amb els süecs, a Palma. És nota el predomini germà en l'us llengua extern, en rètols, als magazines i guies, en els mega centres i franquicies fetes al seu gust poderós. La moda qualla als menjars i beure de luxe.

L'impuls postcrisi de la bimbolla els ha fet als rics centreeuropeus en amos de grans negocis, propietats immobilàries. Alguns són més que terratinents, sembla que volen a ser nous senyors feudals a la UE al segle XXI.