Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Sant Feliu de Guíxols tindrà l’obra catalana de la Thyssen el 2020

El museu, que costarà 6 milions d'euros, exhibirà 130 obres, però serà el fons de 400

La baronessa Thyssen amb un dels seus quadres, a Sant Feliu.
La baronessa Thyssen amb un dels seus quadres, a Sant Feliu.

Després de nombrosos anuncis, per fi el Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) és una realitat. Almenys, oficialment sobre el paper: la baronessa va signar ahir un acord amb l'Ajuntament de la localitat empordanesa per a la cessió gratuïta per 20 anys de la seva col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, que no va tenir objeccions ella mateixa a definir com “la més important del món”. “És un dia històric, que marca un abans i un després a la història de Sant Feliu”, va afirmar exultant Carles Motas, alcalde del municipi, que invertirà sis milions d'euros en l'operació. La baronessa i Motas van donar la notícia aprofitant la inauguració de la mostra que cada estiu es presenta a l'Espai Carmen Thyssen, situat des del 2012 al Monestir de Porta Ferrada, que, juntament amb un edifici de nova planta, acollirà el futur equipament.

El Museu Carmen Thyssen disposarà d'un fons de 400 obres, si bé n'acollirà de forma permanent unes 130, que formaran el nucli central de la col·lecció, amb artistes com Casas, Meifrén, Mir, Rusiñol, Masriera, Alsina, Pradilla o Galofre; 40 més quedaran a les reserves per assegurar la rotació. “Em molesta l'esnobisme en l'art; no creiem en els nostres pintors, per això en les subhastes encara es poden adquirir obres d'artistes catalans molt interessants”, va indicar Carmen Thyssen, anticipant que es destinaran unes sales a mostres temporals i s'organitzaran projectes amb els altres museus Thyssen, especialment el de Màlaga (obert el 2011) i el d'Andorra. Aquest, que des de la seva inauguració el 16 de març ha rebut més de 8.000 visitants, exhibeix 26 obres i està dirigit pel nebot de la baronessa, Guillermo Cervera, que la va acompanyar.

El nou museu obrirà les seves portes el 2020 davant la necessitat de construir un nou edifici (l'arquitecte del qual es triarà per concurs), que es fusionarà amb el monestir. Anteriorment, es va estudiar emplaçar-lo a l'antic hospital o adquirir l'adjacent exfàbrica de suro Can Serra. L'operació costarà sis milions d'euros, finançats per l'Ajuntament, que acaba de comprar per 740.000 euros els jardins que coronen el monestir. “El projecte tancarà idealment el claustre inacabat, impulsarà la urbanització de l'entorn i crearà un centre cultural de referència que transformarà Sant Feliu com va passar amb Màlaga”, va dir Motas. El nou Museu Thyssen, no obstant això, afectarà també Barcelona i Madrid, ja que la baronessa va assegurar que s'endurà a Sant Feliu “totes” les seves pintures catalanes. És el cas d'obres mestres com La catedral dels pobres, de Joaquim Mir, avui en préstec al Museu Nacional d'Art de Catalunya, així com Mediterrani, de Joaquim Sunyer; L'abisme, també de Mir, i llenços de Ramón Casas, que es conserven al Museu Thyssen de Madrid.

Adeu a Fira de Barcelona

L'acord amb Sant Feliu posa punt final als projectes que es van estudiar per a la capital catalana, com la possibilitat d'obrir un museu Thyssen en els pavellons de Fira de Barcelona. “Ja no m'interessa”, va assegurar taxativa la baronessa, si bé va enviar un missatge tranquil·litzador en assegurar que mantindrà la política de préstecs i col·laboracions amb els grans museus espanyols.

Sobre l'acord amb l'Estat per al dipòsit de les seves obres al Thyssen Bornemisza de Madrid, el termini del qual acaba d'ampliar-se fins al 31 de desembre, va indicar que segueixen les negociacions per garantir “accessibilitat i mobilitat internacional a la col·lecció” i també una compensació econòmica després de “20 anys de cessió gratuïta”. De l'acord, que afecta 429 obres (valorades en més de 460 milions d'euros), queden excloses les 800 adquirides per l'Estat el 1993 al baró Thyssen.

nal a la colección” y también una compensación económica tras “20 años de cesión gratuita”. Del acuerdo, que afecta 429 obras (valoradas en más de 460 millones de euros), quedan excluidas las 800 adquiridas por el Estado en 1993 al barón Thyssen.