Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Puigdemont fa volar l’últim pont

El nou Govern de consellers compromesos amb la independència fins al final marca un punt de no retorn davant del referèndum de l'1 d'octubre

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras anuncien el nou Govern.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras anuncien el nou Govern.

“Això ja només s'atura amb detencions”. La frase correspon a un ex-alt càrrec de la Generalitat, pot semblar desproporcionada i fins i tot incomprensible fora de Catalunya, però sintetitza l'escenari polític que sembla que s'ha obert després de la formació d'un Govern en el qual tots els consellers diuen estar disposats a arribar fins al final amb el referèndum de l'1 d'octubre i les conseqüències judicials que es puguin derivar.

“És un equip de hooligans, sense distincions”, insisteix la mateixa font per definir el nou Govern català. No és que els tres consellers sortints (Neus Munté, Jordi Jané i Meritxell Ruiz) no fossin independentistes, sinó que defensaven una altra manera de fer les coses, intentant evitar l'escenari de l'enfrontament que es presagia. Per aquest motiu quan Puigdemont els va consultar un a un fins on estaven disposats a arribar, els tres van decidir saltar del vaixell, encara que per motius diferents. La seva marxa marca un punt de no retorn i acaba amb les veus més moderades. L'últim pont de diàleg que podia suposar la seva presència a la plaça de Sant Jaume ha saltat per l'aire.

El vicepresident, Oriol Junqueres (ERC), que ha jugat aquesta setmana un paper clau en la crisis, forçant a Puigdemont a actuar, s'ha convertit en el veritable home fort d'un govern llançat sense topalls cap a l'independentisme.  “No hem arribat fins aquí per arronsar-nos a la primera”, explica un diputat del PDeCAT per resumir l'escenari que s'obre després de la marxa d'aquests tres consellers i de Joan Vidal de Ciurana, secretari general de la Presidència. Després de mesos d'insistència per part de Puigdemont, Oriol Junqueras ha acceptat assumir els preparatius del referèndum i posar-s'hi al capdavant, però amb la condició que les decisions siguin col·legiades. La primera es produirà dimarts que ve, amb un acord de Govern per comprar les urnes que caldrà veure quines signatures porta.

Després vindrà l'aprovació de la llei del referèndum que votaran 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP, un altre acte que Rajoy portarà també al Tribunal Constitucional i finalment el decret de convocatòria de l'1 d'octubre. El tauler de joc està situat en un escenari d'acció-reacció. Puigdemont i els seus consellers anuncien que no es donaran per al·ludits si se'ls inhabilita o se'ls suspèn de les seves funcions perquè estan disposats a ignorar aquesta llei. Almenys això diuen.

Puigdemont ja era independentista quan a Catalunya aquesta era una opció residual i el president té ara un equip al seu gust, sense les herències d'obligada acceptació que li va deixar Artur Mas, per encarar els 95 dies que queden fins a l'1 d'octubre, sense importar-li massa el preu del desgast que ha pagat el PDeCAT, el partit al qual formalment pertany i amb el qual cada vegada sembla marcar més distància.

Munté ha marxat del Govern després d'haver constatat una absoluta pèrdua de confiança. El detonant es va produir el passat 21 de febrer, quan la portaveu de la Generalitat va sortir en una roda de premsa després de la reunió setmanal al Palau de la Generalitat i va negar categòricament que Mariano Rajoy i Carles Puigdemont s'haguessin entrevistat a la Moncloa l'11 de gener.

En aquella època el líder del PP encara confiava que el president assistiria a la conferència de presidents i va intentar, sense èxit, persuadir-lo. El 22 de febrer, l'endemà del desmentiment de Munté, la Generalitat va confirmar la trobada. Puigdemont l'havia enganyat i la relació no es va reconduir amb el pas dels mesos.

La renúncia de Meritxell Ruiz respon més a raons familiars. És mare de dos fills petits i l'escenari d'una condemna de presó que els allunyi d'ells li produeix un vertigen enorme. En el cas de Jordi Jané, que havia estat diputat al Congrés durant 16 anys per CiU, set d'ells com a vicepresident, la renúncia respon també al desig d'esquivar les conseqüències d'una sentència condemnatòria. Jané se'n va amb prou feines uns dies després d'haver assolit tot un èxit polític: que es reunís la Junta de Seguretat de Catalunya després de gairebé nou anys en la qual es va decidir que els Mossos d'Esquadra participarien en els fòrums antiterroristes.

MÉS INFORMACIÓ